El MNACTEC exposa una de les millors col·leccions, a nivell internacional, d’altoparlants, que es varen construir entre 1920-1930. A partir d’aquests anys, la ràdio es convertí en un moble de la llar que impulsà els fabricants a incorporar una estètica agradable, lluny de l’aparença d’instrument científic que tenien. Aquest període coincideix amb l’inici dels principals corrents de disseny que es desenvoluparen als països europeus i als Estats Units.
L’exposició ha estat organitzada pel MNACTEC per mostrar la important secció d’altoparlants de la col·lecció Joan Julià recentment adquirida amb el suport de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu de l’exposició és explicar l’ús, les tipologies i la seva incidència en la difusió radiofònica durant la dècada dels anys vint, així com mostrar l’impacte del disseny en un dels primers aparells de la llar. Gràcies a la incorporació dels altaveus denominats “altoparlants” es va passar d’un ús individual de la ràdio, mitjançant auriculars, a poder-la escoltar en grup, per a tota la família. A partir de 1930, els altaveus s’integren als aparells de ràdio i els altoparlants desapareixerien com a element independent del receptor. La col·lecció Julià, creada al llarg de més de trenta anys, comprèn més de 3.600 peces relacionades amb la radiodifusió, de les quals 157 són altoparlants.
L'exposició també aborda el disseny industrial aplicat a la indústria dels altoparlants. Entre els anys 1920-1930 proliferen els altoparlants electromagnètics fabricats en varietats de formes i acabats d’acord amb les necessitats tècniques i estètiques. La producció en sèrie exigia vendes massives i els fabricants no van tardar en adonar-se del potencial del disseny. En aquest període es va utilitzar per primera vegada el terme disseny industrial per descriure un treball centrat en productes de consum, basat en una àmplia gamma de productes domèstics, mecànics i elèctrics.
