MATRIX CULTURA 2050 és un projecte impulsat per l'associació cultural Livemedia que presenta una relació entre cultura, innovació i desenvolupament sostenible des de la perspectiva d'iniciatives culturals i locals, vinculades al territori, els seus paisatges i patrimonis.
A partir dels mitjans audiovisuals online i altres eines TIC, la clau de treball és com aquestes iniciatives poden mostrar el valor de la cultura per al desenvolupament sostenible des de les seves pràctiques i coneixements. I això a través d'un flux de treball que enguany es realitza amb tres museus del Sistema Territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC): el Museu Hidroelèctric de Capdella, l'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries i el Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa.
Transmissions en directe
El flux de treball s'inicia amb una sèrie de transmissions en directe o "live online" a través dels comptes de Twitter de Livemedia i del MNACTEC incidint en formats creatius de "transmissió d'entorns" com a "paisatges culturals" urbans, rurals i naturals: és a dir l'entorn del mateix museu i els seus voltants.
Les transmissions del projecte són:
MUSEU HIDROELÈCTRIC DE CAPDELLA
→ 29 de setembre | ALS ESTANYS DE LA VALL FOSCA I L'ENERGIA HIDROELÈCTRICA
Agafant el telefèric a l'embassament de Sallente, una caminada des de l'Estany Gento a l'Estany Tort mostra l'entorn natural de la capçalera de la Vall Fosca al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. En arribar a Estany Gento, un recorregut per les infraestructures de la central permet explicar la construcció de la central hidroelèctrica de Capdella i el seu funcionament des del 1914. Amb converses sobre el paisatge, l'energia hidràulica i la cultura de la Vall Fosca.
→ 10 d'octubre | L'ENGEGADA DE LA RÚBIA, EL TRENET D’ESTANY GENTO
Tot el procés d'engegada del tren de via estreta que circulava pel carrilet a la capçalera del Flamisell, a la Vall Fosca, actualment Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Situat a 2.000 metres sobre el nivell del mar, la Rúbia va servir per transportar material i persones quan es construïa la primera central hidroelèctrica de Catalunya, la de Capdella (1912-1914), i les infraestructures necessàries, a principis del segle XX. La locomotora va començar a funcionar el 1912 i va estar en servei fins el 1989. Actualment es conserva al Museu Hidroelèctric de Capdella, i anualment es posa en marxa per fer-ne el manteniment.
→ 11 de novembre | EL MUSEU HIDROELÈCTRIC DE CAPDELLA
El museu està ubicat a la mateixa central hidroelèctrica de Capdella, en funcionament des del 1914. Es fa un recorregut pel museu, el recinte exterior i la central hidroelèctrica, per entendre com funciona la producció d'energia elèctrica a partir de l'aigua dels estanys. A més, s’explica què va suposar per la població de la Vall Fosca, i per a la resta del país, la generació d’energia neta, renovable i més econòmica, i es reflexiona sobre la sostenibilitat i el territori.
ECOMUSEU FARINERA DE CASTELLÓ D'EMPÚRIES
→ 24 d'octubre | DEL REC DEL MOLÍ A LA TURBINA DE LA FARINERA
Recorregut i converses sobre paisatge, industrialització i cultura de Castelló d'Empúries amb l'Ecomuseu Farinera. Un tram del recorregut del Rec del Molí al seu pas per Castelló d'Empúries seguint la muralla medieval, fins arribar a la bassa de l'antic molí i actual Farinera. A l'Ecomuseu Farinera se'ns mostra la turbina Francis construïda al 1905 i s'explica el procés d'aprofitament de l'aigua del Rec com a font d'energia per a la molta del blat i la producció de la farina. Amb reflexions sobre la sostenibilitat a partir de l'energia hidràulica en tot el procés tecnològic de producció de la farina, i la cultura del pa.
→ 30 de novembre | ELS AIGUAMOLLS, UN PAISATGE 100% EMPORDÀ.
Recorregut i converses sobre paisatge, canvi climàtic i cultura de Castelló d'Empúries amb l'Ecomuseu Farinera. Un tram del recorregut de la ruta dels Estanys del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, tot travessant una gran diversitat de paisatges i ambients, joncars, bosc de ribera, camps de conreu, el cultiu del blat… passant pel Pont da Vinci fins arribar a la Mugueta. I la descoberta dels estanys de Vilaüt, l’últim record de l’antic estany de Castelló, que ocupava una gran extensió de la plana, on s’hi va construir el primer aguait (1983) d’ocells del Parc natural i on viuen unes sureres monumentals. Amb reflexions sobre la sostenibilitat a partir de l’ús de l’aigua del territori.
MUSEU DE L'AIGUA I EL TÈXTIL DE MANRESA
→ 16 de novembre | EL CAMÍ DE LA SÈQUIA DE MANRESA: DE LA RESCLOSA DE BALSARENY AL BOSC DE SALLENT.
Què és la Sèquia de Manresa, com es va construir, com es manté, qui són els sequiaires, quins són els seus usos actuals? Iniciem un recorregut per la Sèquia de Manresa, un canal d'origen medieval de 26 km que es va construir al segle XIV que travessa el Pla del Bages. Construït amb finalitats agrícoles per evitar els efectes de la sequera, amb el temps ha esdevingut un element clau pel desenvolupament i la industrialització de la ciutat. Agafant com a punt de partida la Resclosa de Balsareny al riu Llobregat, fins arribar al bosc de Sallent, anirem seguint el "camí de l'aigua" i l'evolució del paisatge, travessant diferents ecosistemes naturals, però també horts, aqüeductes, ponts de pedra i pontarrons que creuen la sèquia, per entendre un escenari que és al mateix temps històric, rural, urbà, industrial i postindustrial.
→ 13 de desembre a les 10.00 i a les 13.00 h | LA CULTURA DE L'AIGUA A MANRESA: DE LA SÈQUIA AL REGADIU I EL PARC DE L'AGULLA AMB EL SENYOR DE LES AIGÜES
Continuem el camí de la Sèquia de Manresa al Pla del Bages mostrant el seu entorn i usos. Des de la construcció de la Sèquia al segle XIV es dóna una concurrència d'usos industrials i agrícoles, a més dels domèstics i de boca, la qual cosa ens fa parlar pròpiament d'una "cultura de l'aigua" desenvolupada a partir d'aquest canal medieval.
En un primer moment fem un recorregut pel Rec del Poal, actualment una de les zones que conserva més àrea de regadiu a Manresa i que promou el producte agrari de proximitat. En un segon temps ens ubiquem al Parc de l'Agulla on al 1964 es projecta un llac artificial completat al 1974. A l'Agulla arriben cada dia 69 milions de litres d'aigua que es renoven cada tres dies assegurant un subministrament constant a la ciutat i poblacions veïnes. Punt d'arribada de la Sèquia de Manresa, al Parc de l'Agulla ens trobem amb el Senyor de les Aigües, el seu artífex.
→ 14 de desembre | EL MUSEU DE L'AIGUA I EL TÈXTIL: DELS GREMIS ARTESANS A LA INDÚSTRIA DE LA CINTERIA A MANRESA.
De la sèquia i els recs arribem al Museu de l'Aigua i el Tèxtil de Manresa, situat en el monumental edifici dels antics dipòsits d'aigua de la ciutat. Al Museu parlem de la manufactura de la cinteria: "un sector tradicionalment en evolució constant fins convertir-se en un dels sectors capdavanters de la indústria tèxtil". La tradició sedera de Manresa evoluciona des del segle XVII en diferents especialitats del teixit estret passant dels antics tallers de passamaneria a les actuals fàbriques de trenats. Dels telers manuals es passa a la producció mecanitzada amb els telers Jacquard (1801), un antecedent de la moderna computadora amb un sistema binari de targetes perforades per fer dibuixos. Aquesta evolució va en paral·lel a l'energia que els acciona: de la força hidràulica, al vapor i finalment els motors elèctrics a principis del segle XX. Així s'obre pas a la cinteria actual amb nous materials, aplicacions i tota la producció automatitzada que comporta la digitalització dels processos.
La cinteria és també una memòria viva gràcies a la pervivència de petits obradors que conviuen i continuen treballant per als grans fabricants fins ben entrat el segle XX. Una memòria que ens ajuda a reflexionar sobre les diferents eres de la industrialització, sense oblidar que "avui, al segle XXI, el nostre món no seria possible sense cintes".
Desenvolupament de la proposta
Es continua amb la publicació d'articles com a "posts de lectura llarga" acompanyats de l'edició de les transmissions i altre material gravat a la plataforma de blog del projecte http://www.matrixcultura2050.substack.com.
Aquest flux de treball constitueix aleshores un procés creatiu, reflexiu i divulgatiu que arribarà a la creació d'un "assaig audiovisual", un format que combina el document, la realitat i la ficció per "pensar la realitat" relacionant la significació del que s'identifica com diferents eres principals de la industrialització:
Es tracta de demostrar –en un marc de treball que posiciona un entorn, un paisatge cultural, un territori, i el patrimoni industrial del museu– com el coneixement contemporani de l'era industrial pot informar la societat sobre el desenvolupament sostenible.
Es tracta de projectar l'experiència i coneixement del museu –amb la seva "cultura de la memòria"– en una transformació articulada per les tecnologies digitals i en un context de canvi sistèmic per "viure en harmonia amb la natura".
23 de setembre 2022
