El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha incorporat a les seves col·leccions una cabina telefònica de la dècada dels anys 2000. L’objecte, que va prestar servei a la població de Santa Bàrbara (Montsià), ha estat donat al Museu per la companyia Telefónica de España.
La cabina és el model Garza amb portes simètriques, fabricat per l’empresa Garza-Diviloc, i que va ser el darrer model de cabina telefònica que es va fabricar a l’Estat. Té unes mides de 243,5 cm d’alçada, 91,5 cm de fons i 112,5 cm d’amplada.
Amb aquesta adquisició, el MNACTEC vol conservar a les seves col·leccions un testimoni important del desenvolupament tecnològic del servei de telefonia al nostre país durant la segona meitat del segle XX, que va suposar una revolució de les telecomunicacions i que avui en dia ja ha pràcticament desaparegut per l’aparició de la telefonia mòbil.
Cabines telefòniques
Una cabina telefònica és una caseta a l’interior de la qual hi ha un telèfon públic. L’inventor de la cabina va ser el nord-americà William Gray, que va rebre la patent pel seu aparell l’any 1889.
Les primeres cabines de l’Estat espanyol, formades per un cubicle d’alumini i vidre amb un telèfon públic a dins, es van instal·lar a mitjans dels anys 60 a les vies públiques de ciutats com Madrid i Barcelona, encara que no es van generalitzar fins a finals de la mateixa dècada.
L’any 1999, poc després de l’aparició massiva de la telefonia mòbil, hi havia prop de 67.000 cabines a l’Estat espanyol. L’any 2020 ja només en quedaven unes 15.000, que registraven una mitjana d’una trucada a la setmana. El mateix any 2020 les cabines van deixar de ser considerades part del servei universal de telecomunicacions de l’Estat i se’n va començar la retirada de la via pública.