Ciència, experimentació i mesura

  • Rèplica d'astrolabi carolingi

    Número de registre: 9164
    Datació: Últim quart segle X
    Precisions geogràfique: Catalunya
    Dimensions: 17 x 16 x 1 cm
    ​Pes: 600 g

    L’astrolabi és una representació en pla de l’esfera celeste. Les seves línies gravades permeten establir i preveure l’evolució dels astres. Aquest en particular està construït segons el meridià de Barcelona i és important pel sistema de numeració amb lletres llatines, corresponents, però, a xifres aràbigues.

    Consta de dues cares, una d’elles enfonsada i amb dos discs gravats anomenats timpans en els quals hi figuren les diferents latituds. Cadascun d’ells porta a la part superior una projecció estereogràfica dels cercles de l’esfera celeste: l’horitzó teòric, l’horitzó visual, el meridià, els tròpics, l’equador i sobre el semicercle inferior, les línies de les hores desiguals. Sobre els timpans es sobreposa l’aranya, una espècie de carta del cel cisellada on hi figura la projecció de l’eclíptica i de divuit estrelles (deu boreals i vuit australs), sense cap nom gravat. Sobre un dels timpans hi figuren els noms ROMA i FRANCIA en lletres capitals. Segons l’historiador Julio Samsó, el terme FRANCIA constitueix una prova bastant clara de la seva procedència, si s’accepta el fet de que es tracta d’un astrolabi amb text i xifres traduïdes de l’àrab, doncs aquest terme seria la traducció directa del terme àrab Ifrandja, que  era el nom amb què els àrabs anteriors del segle XII designaven tant la França transpirinenca, com els estats cristians del nord-est de la península Ibèrica. Alhora l’epigrafia de l’aparell és concordant amb l’emprada a finals del segle X als manuscrits llatins produïts a la zona de Catalunya.