El Museu Hidroelèctric de Capdella va acollir ahir la primera sessió plenària, formada per tècnics i administració, per fer els primers passos per la restauració de l’Hospital de Cartró de la Vall Fosca, l’únic documentat al món. El procés es farà amb una metodologia transversal - en el sentit que preveu la participació de persones d’àmbits diferents, com arquitectes, restauradors, arqueòlegs així com veïns de la zona-, comunitària, participativa i singular.
A la reunió d’ahir, es va acordar la creació de les comissions i es va donar a conèixer la metodologia de treball que se seguirà. A la trobada, hi van assistir el director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), Jaume Perarnau, l’alcalde i regidors de la Torre de Capdella, representants del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Idapa, Geoparc Orígens, el director de l’Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Jordi Abella, el president de l’associació Pirineus.watt, Arcadi Castilló i el consultor extern, Joan Reguant, i representants del Museu Hidroelèctric de Capdella.
Després de la proposta de Jaume Perarnau, el plenari d’ahir va servir per constituir les cinc comissions de treball: la plenària, la de participació ciutadana, la de recerca i la de conservació preventiva i de restauració (urbanisme, arquitectura) i la de gestió patrimonial i econòmica. Aquestes comissions, que tenen una clara voluntat transversal, participativa, comunitària i singular, han de vetllar per una restauració sostenible i econòmica de l’Hospital de Cartró i conservar la seva idea original: un edifici econòmic funcional i ecològic. Paral·lelament, una quarantena de professionals aportaran la seva expertesa en diferents àmbits perquè esdevingui un projecte que conservi la singularitat de la construcció, tot i utilitzar les tècniques de rehabilitació actual.
Per la seva banda, Joan Reguant va destacar que la intervenció suposa una actuació sense precedents i de referència pel seu caràcter inèdit. Reguant va recordar que la instal·lació és un element extremadament fràgil, sobre el qual no existeix cap possibilitat d’errada. Reguant va assegurar que el projecte impulsa la Vall Fosca cap a Europa, situant-la com un referent comunitari en un àmbit com la construcció prefabricada.
En tot moment, la iniciativa comptarà amb la presència i la participació dels veïns de la Vall Fosca, que hauran de decidir l’ús de futur de l’Hospital de Cartró. Està previst que la Generalitat proposi que l’equipament sigui designat Bé Nacional d’Interès Nacional (BCIN).
Sobre l’Hospital de Cartró
La restauració de l’Hospital de Cartró de Capdella (Vall Fosca) és un projecte estratègic d’intervencions encarregat per la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat amb l’impuls del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya i el suport d’una Comissió de treball transversal i interdisciplinari. El projecte argumenta i ordena les decisions i accions que cal seguir per planificar i actuar de manera responsable sobre aquest bé del patrimoni arquitectònic, probablement únic al món.
Un edifici pioner de l’arquitectura prefabricada
L’edifici va ser construït com a hospital els primers anys de les obres de la central hidroelèctrica de Capdella i ja estava en funcionament el 1912. L’Hospital de Cartró és obra de l’empresa alemanya Christoph & Unmack, que va ser un referent arreu del món en la construcció d’edificis prefabricats a principis del segle XX.
L’edifici consta d’un entramat de fusta de 5 cm, on fan de paret uns panells prefabricats de cartró d’1 m x 2 cm de gruix. La teulada està feta amb els mateixos materials, fusta i cartró, coberta amb teules de fibrociment. L’hospital consta de dues ales, separades per la cuina i els serveis: una destinada a l’atenció de malalts i l’altra dedicada a cirurgia.
Cal recordar que l’Hospital de Cartró de Capdella és un edifici efímer construït fa més de 100 anys per Energía Eléctrica de Catalunya per atendre els 4.000 treballadors que construïen la central hidroelèctrica de Capdella. Es tracta d’un edifici singular pels materials amb els que va estar construït que s’ha mantingut dempeus al Pirineu més d’un segle. És una edificació lleugera prefabricada, modular, pensada per a poder ser transportada en caixes i muntada in situ de manera senzilla seguint un manual d’instruccions. Els materials utilitzats, bàsicament la fusta i el cartró, a més d’algunes petites peces metàl·liques d’unió i fixació, garantia un preu econòmic i un transport fàcil pel seu baix pes i muntatge ràpid.
Al voltant del 1940, l’edifici va caure en desús i va ser utilitzat com a magatzem pels veïns. Aquest mal ús ha derivat en alguna modificació arquitectònica, però també molt possiblement ha estat la causa que s’hagi conservat dempeus durant més d’un segle.
Per a més informació:
COMUNICANT | BONA PREMSA
Berta Palau | T. 676 638 598 | berta.palau@comunicantbp.cat
3 de novembre 2021
