Sectors productius i serveis

  • Clau

    Número de registre: 12571
    Forma d'ingrés: compra
    Dimensions: 9,2 x 6,2 x 1,2 cm
    Pes: 70 g

    Clau de ferro femenina (perforació final en forma circular) amb anella de doble lòbul. La tija és cilíndrica i presenta tres cercles decoratius en la zona del capitell. A l'altre extrem presenta una obertura en la part superior de la tija de 2 cm. El paletó és pla i rodaplanxa (obertura o escletxa que travessa el paletó fins a la tija de la clau). La secció del paletó és de piràmide cònica plana.

    El paletó de secció piramidal cònic pla es va realitzar a partir del segle XVI en endavant.

  • Pany i clau

    Número de registre: 12713
    Datació: 1925
    Precisions geogràfiques: Aragó
    Forma d’ingrés: compra
    Dimensions: 32 x 40 x 6 cm
    Dimensions: 40,5 x 40 x 9 cm
    Pes: 2,82 kg

    Pany i clau de fusta de grans dimensions, amb dos entallaments que encaixen amb dues peces també de fusta o fixadors. Quan la clau aixeca els fixadors allibera els moviments del passador. 

    El pany està presentat sobre una base de fusta i protegit en l'anvers per una plaqueta de metacrilat cargolada. El pany de fusta prové directament dels primers realitzats a l'antic Egipte després d'haver experimentat successives modificacions. Aquest pany en concret prové de la Ribera del Gállego, i va estar en ús fins el 1930.

  • Pany

    Número de registre: 12731
    Forma d’ingrés: compra
    Dimensions: 11 x 17 x 12 cm
    Pes: 300 g

    Pany de ferro format per un palestre decorat que sustenta el mecanisme. Aquest mecanisme consta d'una molla que manté en tensió un passador que, accionat pel pom exterior, fa que es bloquegi o obri el mecanisme. No té ull de pany, i per tant no té clau. Té una pestanya que, movent-la bloqueja el moviement del pom.
    El pom o maneta està decorat amb formes geomètriques incises.

  • Pany i clau

    Número de registre: 12726
    Datació: 1600 - ?
    Forma d’ingrés: compra
    Dimensions: 15 x 15 x 10 cm
    Dimensions: 15 x 15 x 4 cm
    Pes: 480 g

    Pany de ferro format d'una caixa quadrada àmpliament decorada amb elements florals, amb palestre de mecanisme simple. S'ha perdut el forrellat. La molla de bloqueig és simple en forma de S.

    Conté passador amb decoració de dos animals fantàstics i element arquitectònic en forma de torre. La clau que hi pertany és de ferro, femenina, amb paletó ganxut, collarí i anella decorada en forma de cor. L'ull del pany és de forma ganxuda complexa, forma realitzada a partir del s.XVII.

  • Piconadora Iroquois

    Número de registre: 1808
    Datació: 1926
    Forma d’ingrés: donació
    Dimensions: 227 x 310 x 95 cm
    Pes: 2.500 kg

    Piconadora a vapor Iroquois. Màquina-eina que servia antigament per aplanar el quitrà o la terra de les carreteres o per altres funcions d'aplanar. 

    Vehicle automotor compressor de gran pes, emprat per compactar replans de paviments de les vies públiques. Està format per un robust bastidor recolzat anteriorment sobre un gran cilindre de ferro que pot orientar-se per dirigir el desplaçament del vehicle; a la part posterior porta un gran cilindre matriu com l'anterior, de ferro, amb superficies de contacte amb el terreny. El pes oscil·la entre 6 a 12 o 18 T i el moviment es generat per un motor dièsel amb potència específica de 4 a 6 CV per T.

  • Rascle

    Número de registre: 3467
    Datació: segle XVIII
    Forma d’ingrés: donació
    Dimensions: 23 x 218 x 75 cm

    Estri agrícola de carcassa rígida que s'utilitza després de l'arada per a desterrossar la terra, arrancar les males herbes i tapar les llavors. Treballa la part superficial del terreny. Porta com a eines de treball, una sèrie de dents o pues rígides fixades en vertical i muntades en una estructura de fusta, de forma rectangular, disposades en tres files. 

    Dues anelles de ferro es fixen a l'animal de tir que l'arrossega. També anivella el terreny.

  • Arada romana

    Número de registre: 3473
    Datació: 1400 - 1600
    Forma d’ingrés: donació

    Arada de tipus romà formada per un braç llarg -la cama- que era tirat pels animals i l'esteva, peça posterior de l’arada per on l’agafava la persona que llaurava. Fixada a l’arada va la rella o peça de ferro tallant que serveix per a fer el tall horitzontal del solc.

    Els agricultors de Mesopotàmia varen utilitzar la primera arada tirada per bous cap al 3500 a.C. Cap al 500a.C. els agricultors varen començar a fabricar relles de ferro, més grans i dures, i de major resistència i durada. El pagès caminava darrera l'arada i l'inclinava per tirar cap a un costat la terra remoguda a mesura que l'arada avançava, però aquesta operació no enterrava tota la vegetació superficial.Els romans utilitzaven aquest tipus d'arada, que per això rep el nom d'arada romana.

  • Molí de cacau

    Número de registre: 4303
    Forma d’ingrés: compra
    Dimensions: 150 x 130 x 115 cm

    Aparell per a moldre les llavors de cacau i poder ésser utilitzat en forma de pols en la preparació de la xocolata.

  • Pastera Tomas, Soles y C en C

    Número de registre: 4752
    Datació: 1925 - 1930
    Precisions geogràfiques: Girona
    Forma d’ingrés: compra
    Dimensions: 120 x 126 x 91 dim

    Recipient cilíndric de ferro amb engranatges i corretja a un lateral. La part inferior està dentada per poder-se acoblar amb una corona circular adjacent. Pintada exteriorment de color verd.

    Aquesta pastera va adquirir-se originàriament per a un forn de pa de Sabadell entre 1925 i 1930. Aproximadament entre 1945 i 1950 va adquirir-la, de segona mà, el Sr. Jaume Rovira Grífol per al seu forn de pa de Sagàs. Va estar en funcionament fins a començaments de la dècada dels anys 70.

  • Teler Jacquard

    Núm. de registre:  6816
    Datació: c. 1950
    Forma d’ingrés: compra
    Dimensions: 416 x 280 x 200 cm

    Teler Jacquard, mecànic d'espasa seder. Consta d'una maquineta anomenada Jacquard, situada a la part superior, que permet teixir dibuixos de gran format, perfecció i colorit, cosa que era impossible amb els altres telers. La maquineta Jacquard disposa d’una sèrie de cartrons perforats que, en conjunt, representen un dibuix. En introduir les agulles de la maquineta per cadascun dels forats dels cartrons se seleccionen els fils de l'ordit, que entrecreuats amb els fils de trama configuren el dibuix.