El mNACTEC incorpora armes de fabricació catalana

20 abril 2016

L’adquisició dóna rellevància als productes tècnics d’alta qualitat derivats de la farga catalana

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha incorporat a les seves col·leccions un conjunt d’armes de fabricació catalana dels segles XVIII i XIX. Es tracta d’un conjunt d’armes de foc portàtils d’avantcàrrega, integrat per una pistola de cavalleria realitzada per a oficial comissionat entre 1760 i 1790, una pistola amb pany de miquelet de l’any 1800, totes dues d’origen ripollès; i dues pistoles més de petites dimensions datades al voltant de 1720 i 1780, amb origen olotí i ripollès respectivament. Totes les pistoles tenen el característic pany de pedra foguera exceptuant la petita pistola ripollesa, en la qual el pany original de pedra foguera que va ser posteriorment modificat perquè funcionés per percussió (pany de percussió) presumiblement a mitjans del segle XIX.

Aquestes armes mostren la característica perícia tècnica dels armers catalans, amb treballs destacats en ferro, llautó, plata i fusta de noguera. Les peces són un exemple tant del grau de refinament com de la qualitat mecànica a la qual van arribar els productes de la farga catalana.

Les noves adquisicions formaran part dels objectes que s’exhibiran en l'exposició sobre l’evolució històrica i tecnològica de la indústria d’armament catalana que el mNACTEC està preparant de cara al proper 2017.

 

La producció catalana d’armes de foc

Catalunya va ser el territori productor d’armes de foc portàtils més important de la península Ibèrica des del segle XVI fins al XVIII. El centre armer més preeminent s’ubicava a la vila comtal de Ripoll, tot i que hi van haver d’altres destacats també a Barcelona, Igualada, Vic o Manresa. La producció catalana d’armes de foc va esdevenir una activitat exportadora coneguda arreu per la qualitat dels seus productes: les armes catalanes es venien a la resta de la península; a tot el litoral mediterrani, incloent-hi el nord d’Àfrica, i a partir de la segona meitat del segle XVIII també a l’Amèrica espanyola, especialment a Mèxic i a Cuba.

 

Una característica de la producció catalana d’armes, especialment al centre productor de Ripoll, era l’alta especialització dels artesans implicats segons la part de l’arma que treballaven. Hi treballaven canoners, panyetaires i encepadors que feien respectivament els canons, els panys, i els enceps i el muntatge final de les armes. Aquest sistema de producció prefigura el treball en cadena propi de les societats industrials modernes i possibilitava grans volums de producció que es podien destinar a l’exportació. Una altra particularitat d’aquesta activitat armera va ser la continuïtat en l’exercici de la seva pròpia especialitat que van mantenir moltes famílies en successives generacions, fet que va donar lloc a nissagues d’armers de renom com els Deop o els Peresteva.

Aquesta adquisició s’emmarca en la línia d’ampliació del fons d’armes del mNACTEC, que pretén d’aquesta manera donar rellevància als productes tècnics d’alta qualitat derivats de la farga catalana.

 

20/04/2016