Publicat el llibre ‘Les armes de foc a Catalunya'

Un repàs a la manufactura i la indústria de les armes de foc a Catalunya

El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha publicat, conjuntament amb l’editorial Rafael Dalmau, el llibre Les armes de foc a Catalunya. Manufactura i indústria, de Francesc Xavier Hernàndez Cardona. L’obra repassa la història de la manufactura i la indústria de les armes de foc a Catalunya des del segle XIV fins a la fi de la Guerra Civil espanyola.

Les armes de foc a Catalunya. Manufactura i indústria és la setena obra publicada dins de la col·lecció “Temes de Patrimoni Industrial”, dirigida i coordinada pel MNACTEC.

L’obra

D’ençà del segle XIV, els catalans van fer servir bombardes, escopetes i espingardes. Ferran II va ser un gran impulsor de la guerra moderna, en què masses d’infanteria combatien amb armes de foc. Sense el suport tecnològic de la pirobalística no s’explicaria el domini del món que els europeus van iniciar al segle XVI.

Catalunya va participar de manera precoç en les noves tecnologies armamentístiques i durant els segle XVI i XVII va desenvolupar panys de colp i panys miquelet, determinants en l’automatització dels trets. Poblacions com ara Ripoll van excel·lir en la manufactura d’armes destinades als exèrcits i privats, així com en la d’armes de prestigi, decorades luxosament, destinades als poderosos d’arreu del món. L’imaginari nacional dels catalans va créixer molt vinculat a la possessió i el maneig de pedrenyals i pistoles, atès que, com a persones lliures, tenien el dret i el deure de disposar d’armes per a defensar-se i per a defensar la terra.

Després de la Guerra de Successió el règim borbònic va promoure una autèntica indústria al servei del militarisme, molt potent fins que les guerres del segle XIX i les noves tecnologies metal·lúrgiques van comportar-ne la decadència. Durant la Guerra Civil espanyola, Catalunya va ser capaç de reorganitzar una efímera indústria de guerra que va desaparèixer en finalitzar el conflicte.

L’autor

Francesc Xavier Hernàndez Cardona és doctor en Història contemporània i catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. Ha estat guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Medalla Narcís Monturiol (2018) en reconeixement dels seus mèrits científics i tecnològics en els àmbits de la didàctica de la història, l’arqueologia, el patrimoni i la museografia didàctica.

press-clock 15 d’abril 2021