El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) acull fins al 16 de setembre l’exposició “Empordà industrial”. La mostra és un projecte col·laboratiu del mNACTEC, l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries i el Museu del Suro de Palafrugell per oferir una visió integrada de la industrialització, que ha estat un dels períodes més destacats de la nostra història contemporània.
La mostra proposa un recorregut per l’Empordà a través dels diferents paisatges i indústries des del segle XVIII. Ofereix una visió de la seva evolució històrica, així com de la tipologia industrial i dels diferents models de la industrialització que es van donar a l’Alt i el Baix Empordà. L’Alt Empordà destaca com un centre comercial i industrial divers a l’entorn de Figueres, i el Baix Empordà com una comarca dedicada principalment al suro.
El comissari de l’exposició és Eusebi Casanelles, director del mNACTEC entre 1983 i 2013, president de l’Associació Espanyola del Patrimoni Industrial i de l’Obra Pública entre 1988 i 1991, i membre de la comissió executiva del TICCIH (The International Committee for the Conservation of the Industrial Heritage), que va presidir entre els anys 2000 i 2009, i actualment n'és president honorífic. L’any 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi. La tasca de Casanelles ha posat de manifest la complexitat de les iniciatives productives de l’Empordà durant els dos darrers segles, així com la riquesa del seu patrimoni industrial i tècnic.
Àmbits de la mostra
L’exposició s’estructura en vuit àmbits, a partir de l’accés a l’energia es formà una unitat econòmica i humana en que s’establiren quatre tipus d’economies determinades pel mar, la plana, les àrees menys productives ―on es cultiven vinyes i oliveres― i la muntanya. Cada una d’aquestes economies va desenvolupar un tipus d’indústria diferent.
D’entre aquestes va destacar la manufactura suro-tapera, iniciada a Catalunya a la primera meitat del segle XVIII, i que va experimentar una extraordinària transformació ja ben entrat el segle XIX. Va ser un model industrial singular, diferenciat del cotoner imperant a Catalunya i que va incidir tant a l’Alt Empordà com al Baix Empordà durant els segles XVIII i XIX, concentrant-se a “Marina” durant el segle XX.
També cal destacar la rellevància de Figueres que ja en el segle XVI es va situar com a capital de l’Alt Empordà per la seva capacitat comercial. Al segle XVIII es va convertir en una ciutat molt activa per l’existència de tallers manufacturers petits i mitjans i al segle XIX esdevingué un potent centre econòmic per les iniciatives d’un grup de comerciants i d’hisendats que li van permetre seguir els ritmes socioeconòmics d’altres ciutats plenament industrialitzades.
Els àmbits de l’exposició són els següents:
26 d'abril 2018
