Incoat l’expedient de BCIN per al Vapor Aymerich

L’antiga fàbrica tèxtil, obra de Lluís Muncunill, va ser construïda entre 1907 i 1908

El Departament de Cultura ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la resolució per la qual s'incoa expedient de declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, a favor del Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), a Terrassa. En la mateixa resolució es preveu que se’n delimiti l’entorn de protecció i que s'obri un període d'informació pública.

Segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català, els béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles, han d'ésser declarats d'interès nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

 

El Vapor Aymerich, Amat i Jover

El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil situada a la Rambla d’Ègara de Terrassa, construïda entre 1907 i 1908. Obra de l'arquitecte Lluís Muncunill, està considerat un dels edificis industrials modernistes més importants de Catalunya. La denominació de vapor prové de la utilització de la màquina de vapor com a força motriu.

El complex industrial original està format per: una gran nau de producció d’11.000 m²;  un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar la sala de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d'electricitat; el pati; la xemeneia de 42 metres d'alçada, i l'edifici de les oficines, que feia front a la rambla.

Arquitectònicament, en destaca la coberta. Aquesta està formada per 161 voltes de maó pla, que es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra, i se sosté sobre 300 columnes de ferro colat.

Fundada l'any 1908 per tres industrials terrassencs —Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover Barba—, la fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana i produïa els teixits de llana anomenats “novetats”. A partir de 1920, els filats es van traslladar a Fígols i la fàbrica es va especialitzar en els teixits, llogant part del seu espai a altres empreses. L'any 1962 l'edifici va quedar greument afectat per les riuades de Terrassa. La fàbrica va plegar definitivament l'any 1976. L'edifici va ser comprat per la Generalitat de Catalunya l'any 1983 per a convertir-se en seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (1984). El procés de rehabilitació de l’edifici, realitzat en diverses fases, es va acabar l’any 1996.

press-clock 19 octubre 2018