El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha inaugurat l’exposició “Catalunya, un país d'enginy i innovació. 30 aportacions científiques i tècniques universals”. La mostra es podrà visitar fins al 31 de maig del 2018 a l’espai Made in Catalonia del Museu.
L’exposició, creada i produïda pel mNACTEC, mostra com Catalunya ha estat bressol de nombroses aportacions d'abast mundial en els camps de la ciència i la tecnologia, aportacions de creadors, inventors i científics catalans que amb el seu enginy han revolucionat alguns àmbits com la recerca, la indústria tèxtil i la medicina, entre d'altres. La mostra, amb objectes originals de les mateixes col·leccions del mNACTEC, presenta 30 aportacions científiques i tècniques universals que han tingut el seu origen en terres catalanes.
La mostra es divideix en dos àmbits que representen dues grans etapes històriques: d’una banda, es recullen les aportacions científiques i tecnològiques fetes des de l’edat mitjana fins a la revolució industrial, i d’altra banda, els avenços, descobriments, estudis i invents que s’han esdevingut des de la revolució industrial fins als nostres dies.
Entre les aportacions científiques i tècniques presentades a la mostra hi ha invents com l’astrolabi de Sunifred Llobet (últim quart del segle X), la volta catalana (s. XVI), el pany de miquelet (finals del segle XVI), el submarí de Narcís Monturiol (1859), la berguedana (finals del segle XVIII), el Tricicle Bonet (1890), el telègraf elèctric de Francesc Salvà (1791) o el pulsoreactor de Ramon Casanova (1917). També s’hi presenten descobertes científiques com les del metge Josep Salvany, el químic Josep Roura, el matemàtic Ferran Sunyer o el bioquímic Joan Oró.
A la mostra s’hi exposen una quinzena d’objectes, entre els quals destaquen una rèplica numerada de l’astrolabi carolingi més antic que es coneix, armes amb de pany de miquelet, uns lligalls dirigits a una autoritat militar on Francesc Salvà proposa la construcció d’un submarí ja a l’any 1800, una maqueta de l’Ictineu I de Narcís Monturiol, el baròmetre aneroide de Frederic Faura, una reproducció del Tricicle Bonet i la màquina d’estiratges de Ferran Casablancas.