El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha publicat els treballs dels tres primers Ajuts de recerca Francesc Salvà i Campillo. Aquests ajuts són convocats pel MNACTEC i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) anualment i són destinats a la recerca sobre els diferents àmbits que configuren el patrimoni, la història i la cultura industrial, científica i tècnica de Catalunya.
Els tres primers treballs publicats són:
La memòria històrica de la indústria tèxtil a Alfarràs (el Segrià, Lleida), de Ramon Dalfó i Revuelto (Ajut de recerca Francesc Salvà i Campillo 2019).
Aquest estudi recorre un cas paradigmàtic de la industrialització a Catalunya, des del poble d’Alfarràs, a les Terres de Ponent. La genealogia empresarial, l’arquitectura, la força hidràulica, l’organització obrera i el testimoni oral de 39 obreres i obrers permeten reconstruir la història del Molí d’Alfarràs, des de les fàbriques tèxtils fins a les centrals hidroelèctriques del Canal de Pinyana.
L’arribada del ferrocarril a les Terres de l’Ebre: un patrimoni industrial, passat, present i futur, de Ferran Modinos Martínez i Cèlia Mallafrè Balsells (Ajut de recerca Francesc Salvà i Campillo 2020).
Aquest estudi proposa recuperar les línies desactivades per a ús turístic a les Terres de l’Ebre i millorar les operatives per reforçar la connectivitat. Per conservar aquest patrimoni, s’ha creat una guia de bones pràctiques. La seva preservació i reutilització podrien revitalitzar la regió, millorant la qualitat de vida i donant un nou valor cultural i social a les infraestructures ferroviàries.
Què fer amb les runes de Matussière? La (in)visibilització del patrimoni industrial de la ribera d’Isil i Alós (Pallars Sobirà), de Ferran Pons Raga (Ajut de recerca Francesc Salvà i Campillo 2021).
Aquest llibre pren el paisatge i la cura com els dos eixos analítics principals per a endinsar-se en l’estudi de la Matussière i el seu llegat industrial. Planteja el debat sobre com s’haurien de donar a conèixer aquestes restes industrials, què ens permetrien explicar en relació amb el passat, present i futur d’aquests territoris pirinencs, i per a què i per a qui caldria visibilitzar-les.