El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) ha incorporat al seu Arxiu fotogràfic el Fons Armangué, un conjunt documental format per més de 1.000 documents i fotografies d’una família lligada als inicis de l’automoció a Catalunya. Aquest nou fons és una font d’informació imprescindible i molt valuosa per a conèixer com van ser els inicis del sector automobilístic al nostre país.
La incorporació del fons ha estat possible gràcies a la donació que han fet al Museu els membres actuals de la família Armangué. El mNACTEC iniciarà ara el procés de digitalització de tot el conjunt, i és previst que a principis de l’any 2019 pugui estar a disposició de tot el públic a través de l’Arxiu fotogràfic en línia del mNACTEC (http://fotowebmnactec.cultura.gencat.cat/fotoweb/).
Els germans Armangué
Els germans Lluís, Frederic i Josep Maria Armangué i Feliu van ser figures destacades de l’automobilisme català de les dècades de 1910 i 1920. Pilotaven vehicles en curses esportives i eren membres de la Penya Rhin, una organització pionera del sector de l’automòbil a Catalunya. Van fundar amb amics, l’any 1913, la Fábrica Nacional de Autociclos David, posteriorment David S.A.. Conduint vehicles David van aconseguir diversos èxits esportius, com la victòria en la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona organitzada pel Motoclub Deportivo l’any 1916. La marca David va produir inicialment els anomenats cyclecars, vehicles motoritzats amb una estructura molt bàsica i un caràcter marcadament esportiu. Posteriorment la marca David també va produir cotxes més utilitaris, i va estar molt involucrada en el naixement del sector del taxi a la ciutat de Barcelona. David va cessar la seva activitat l’any 1959.
Un d’aquests germans, Frederic Armangué, conegut en el món automobilístic amb el sobrenom de Fric, va ser un dels principals impulsors de l’autòdrom Terramar de Sitges. Aquest circuit, en forma d’oval i amb pendents de prop de 90 graus d’inclinació, es va inaugurar el 28 d'octubre del 1923 amb l’assistència del rei Alfons XIII i Miguel Primo de Rivera. La seva construcció va ser tota una fita, ja que fins aleshores només hi havien dues instal·lacions automobilístiques permanents de similars característiques a tot Europa. L’autòdrom Terramar encara existeix i constitueix un dels béns immobles més emblemàtics del patrimoni automobilístic català, pendent de rehabilitació.
El conjunt documental del Fons Armangué, integrat per més de mil documents i fotografies, inclou entre d’altres: documents personals, com la correspondència entre els germans Armangué; reculls de premsa de l’època, i documentació tècnica tant dels primers models d’autocicles David com del projecte de construcció de l’autòdrom Terramar.
11 d’octubre 2018
