El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, el Vapor Aymerich, Amat i Jover, seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, a Terrassa. El Govern també ha aprovat delimitar-ne l’entorn de protecció.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover és l’obra més emblemàtica del sector industrial tèxtil llaner a Catalunya. La fàbrica és una síntesi de disseny, utilització i perfeccionament de materials i de tècniques tradicionals, com l’ús de la volta de maó de pla i l’estructura en dent de serra que, juntament amb la utilització de nous materials, com les columnes de ferro colat, donen com a resultat un edifici funcional que alhora és de gran bellesa.
La fàbrica va ser construïda, entre 1907 i 1908, pels industrials terrassencs Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Bogunyà i Francesc Jover i Barba, per a la fabricació i venda de manufactures de llana, d’acord amb el projecte de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada.
El monument està conformat per la nau principal, l’edifici d’oficines en l’accés al recinte situat en front de la Rambla d’Ègara, les edificacions dels magatzems i el taller de reparacions, amb els antics dipòsits d’aigua, adossats a la part posterior de la nau, els patis, la xemeneia, així com les construccions originals que ara formen part del museu.
L'antiga nau de producció, de planta rectangular, del Vapor Aymerich, Amat i Jover ocupa una superfície d’11.000 m². L’estructura típica de les cobertes amb dent de serra va ser reinterpretada per l'arquitecte Muncunill amb 161 voltes catalanes, de maó pla, campaniformes, les quals s'aguanten gràcies a 300 columnes de ferro fos, que serveixen també com a baixants d'aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica. Les voltes projecten llum per les claraboies orientades al nord, i estan construïdes amb sis capes de rajola.
Quant a la seva història, el 1912 era una de les fàbriques més importants de Terrassa ja que la inversió en maquinària que es va fer aquell any, amb 7.390 fusos i 79 telers, la situava en el primer lloc de les fàbriques de la ciutat en nombre de fusos de llana i de telers mecànics. Amb la primera crisi del tèxtil, i davant la manca de finançament, va fer suspensió de pagaments i es va acollir al Pla de Reestructuració i Ordenació de la indústria tèxtil llanera (1975-1979). L’any 1974 es va aprovar la reforma de l’illa de la Rambla, inclosa en el Pla Parcial d’Ordenació Municipal, que autoritzava la construcció de blocs de pisos en la zona que ocupa la fàbrica. Aquest fet va generar una reacció entre els sectors sensibilitzats per la salvaguarda del patrimoni. Finalment, l'any 1981, després d’un llarg procés, el Departament de Cultura i l’Ajuntament de Terrassa van signar el conveni per a la creació del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa; el 1983, la Generalitat va comprar el Vapor amb la finalitat de convertir-lo en la seu del Museu; el 1984 el Museu va obrir les seves portes al públic i el 1990, la Llei de Museus el va crear com a Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). El projecte de remodelació i restauració dels edificis històrics per adaptar-lo a museu va ser obra dels arquitectes Joan Margarit i Carles Buixadé.
4 de juny 2019
