El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) conserva a les seves col·leccions objectes d’especial rellevància en el camp de les innovacions i aportacions científiques i tècniques. Algunes peces són una mostra de desenvolupament i millora de la societat, com és el cas del carro-estufa de desinfecció, que facilitava l’esterilització de roba i objectes, i que va contribuir a frenar la propagació d’epidèmies a principis del segle passat.
Davant del moment d’excepcionalitat provocat per la pandèmia de la COVID-19, és una bona ocasió per recordar quins sistemes, ja en plena època industrial (segles XIX i XX), s’utilitzaven per evitar la propagació de les diferents epidèmies que apareixien de manera freqüent. En aquella època, la poca mobilitat de les persones i la inexistència de l’actual globalització facilitaven el control d’aquestes epidèmies.
Les epidèmies en època industrial
Al segle XIX, les epidèmies de còlera que sorgien arreu del país es relacionaven amb la manca d’higiene i, conseqüentment, les mesures que s’aplicaven per combatre-les eren solucions d’higiene social conjunta i poques vegades estrictament mèdiques.
Les actuacions habituals per lluitar contra la propagació d’aquestes malalties eren: la desinfecció dels espais públics mitjançant el blanqueig de sostres i parets; la neteja de terres, finestres i parets dues vegades al dia amb aigua clorada; la crema d’objectes de fusta utilitzats pels infectats; el control estricte i tancament de les fronteres, estacions de ferrocarril i ports, amb la creació de l’anomenada policia sanitària, i fumigacions amb diòxid de sofre.
Les estufes de desinfecció
A finals del segle XIX, diferents brots locals de còlera —alguns d’ells d’especial virulència— van provocar que molts ajuntaments catalans tinguessin la necessitat d’adquirir estufes de desinfecció, que en aquella època eren l’enginy més nou per millorar la higiene pública i evitar la propagació de les epidèmies. Ja l’any 1893, el Ministeri de Governació va autoritzar la compra de “tres estufas de desinfección con destino a las necesidades de la policia sanitaria”.
Aquestes estufes eren, en realitat, generadors mòbils de vapor (locomòbils) que podien ser desplaçats arreu de les diferents demarcacions provincials de sanitat mitjançant un carro arrossegat per dos cavalls i que es van adscriure, pocs anys més tard, a parcs, laboratoris o centres de desinfecció amb personal especialitzat. L’última dècada del segle XIX i els primers anys del segle XX van ser els de màxima utilització d’aquests carros-estufes de desinfecció.
Aquests enginys, com el que conserva el mNACTEC, es composaven de la fogaina i de l’estufa pròpiament dita, formada per dos cilindres concèntrics d’acer galvanitzat, un dins l’altre. En el cilindre interior és on es dipositaven els objectes a desinfectar (roba, cadires, objectes personals, etc.) i en l’espai entre els dos cilindres és on es generava el vapor que circulava per l’interior, a manera d’autoclau, amb una porta hermètica circular a la part posterior. Funcionava escalfant uns 45/50 litres d’aigua mitjançant la crema de carbó, i assolia temperatures de vapor de 110 a 112 graus centígrads que, com deien els manuals d’època “es lo suficient com pera destruir tots los gèrmens”.
El carro-estufa de desinfecció del mNACTEC
El carro-estufa de desinfecció de les col·leccions del mNACTEC va funcionar en els anys 1910-1920 per diferents petites poblacions de Catalunya, especialment a pobles de la demarcació de Girona que havien estat afectats per epidèmies de còlera i verola i per la més coneguda de la grip espanyola. El carro, amb dues persones al seu servei, es desplaçava per aquestes poblacions petites i els seus habitants dipositaven la roba d’ús habitual per tal de desinfectar-la. Altres poblacions més grans van construir edificis explícits per a aquestes tasques de desinfecció; la ciutat de Terrassa ho va fer al 1915.
L’estufa conservada al mNACTEC, del model anomenat Locomovil, va ser construïda per la Casa Metzger cap a 1912-1913. Es tractava d’una important empresa ubicada a Barcelona, creada pels germans José i Edmundo Metzger, dos jueus d’origen suís que s’havien instal·lat a la capital catalana per construir i comerciar amb tota mena d’aparells de sanitat, científics, tècnics, de construcció, maquinària industrial, de laboratori, d’extinció d’incendis, etc.
27 d’abril 2020
