Restaurades una piconadora i una premsa d'oli

14 desembre 2015

Es tracta de la piconadora de vapor Ruston i d'una premsa d’oli, que s’exposen al pati del museu

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i l’Àrea de Conservació del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), gestionats per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, han finalitzat la restauració de dues peces de la col·lecció del mNACTEC de principis del segles XX: la piconadora de vapor Ruston i la premsa d’oli.

Aquests objectes es trobaven des de fa uns anys en un estat de conservació deficient. La seva localització, al pati exterior de l’edifici, ha accelerat el seu procés de degradació, ja que tant el ferro de la piconadora com la fusta de la premsa són materials molt sensibles a les inclemències del temps. En ambdós casos, cal afegir l’evident acumulació de brutícia per tota la superfície, fruit del pas dels anys.

La piconadora, una màquina de vapor Ruston (1924), d’origen anglès i 20 tones de pes, es va utilitzar per pavimentar les primeres carreteres del nostre país durant la primera meitat del segle XX. Algunes de les obres més importants que es van dur a terme amb aquesta màquina van ser: el 1926, a la carretera de Can Tunis (Escullera); el 1929, a l’Exposició Internacional de Barcelona; el 1930, a la carretera de Santa Coloma de Queralt a Vallfogona; a l’avinguda Diagonal de Barcelona, des del carrer Urgell a Esplugues de Llobregat; el 1950, a l’avinguda Meridiana (primera fase); el 1951, a la Base Aèria de Torrejón de Ardoz (Madrid), i el 1965, a la Universitat Laboral de Tarragona.

La piconadora la formen elements metàl·lics, fonamentalment ferro de foneria, acer i bronze, i també bigues de fusta com a elements de suport. L’exposició a l’exterior n’ha alterat les capes de vernís de protecció, i s’han produït oxidacions en els metalls i podriment a les bigues de fusta de subjecció de la coberta.

El segon objecte restaurat és una premsa per a l’elaboració d’oli d’oliva del tipus “de biga”, també coneguda com a premsa àrab o premsa romana. Es va construir l’any 1920 i mesura uns 12 metres de llargada. A Catalunya, se l’anomena també “seixantè” i “giny” i va substituir els molins d’origen medieval. Es tracta d’una actualització de l’antiga premsa de palanca que utilitzaven els romans. Aquest tipus de premsa formava part dels molins d’oli juntament amb les moles de pedra i els dipòsits o piles de decantació. La mòlta d’olives procedent de les moles de pedra s’anava dipositant entre cadascun dels cofins. Per mitjà del cargol es feia baixar la biga damunt la pila de cofins i, pel propi pes, el suc de la pasta sortia pels costats i es recollia al trull (recipient inferior). Aquest tipus de premsa de biga de fusta es va utilitzar des del segle XVII fins a les primeres dècades del segle XX quan va ser substituïda per les premses hidràuliques.

La piconadora presentava la fusta de la premsa debilitada, fet que ha comportat trencaments i pèrdues de suport.

Intervenció de conservació-restauració

La intervenció a la piconadora s’ha centrat en tres fases: una primera, d’eliminació de brutícia i capes de protecció degradades; en aquesta fase s’ha combinat un mètode fisicoquímic, amb dissolvents, amb un altre fisicomecànic, amb sorreig, sempre amb l’objectiu de mantenir la seva pàtina original; en una segona fase, s’ha consolidat l’estructura, mitjançant la substitució d’una de les bigues de suport de la coberta, per una de nova, i s’han fet empelts en algunes pèrdues de suport. Finalment, en una tercera fase, s’ha aplicat una nova capa de  protecció per tota la peça.

La intervenció de la premsa s’ha centrat en la neteja, la consolidació i la protecció de la fusta de les bigues i dels elements metàl·lics, així com també en l’adequació de l’entorn amb la peça: s’ha eliminat tota la vegetació que envaïa l’objecte i s’ha col·locat una nova superfície inert al seu entorn.

Les tasques de conservació–restauració, coordinades des del CRBMC per Pep Paret, les han dut a terme els conservadors-restauradors Pau Claramonte, Xavier Serra i Oriol Mora, amb la col·laboració de Carmelo Ortega en les tasques de fusteria–ebenisteria, i de Mercè Gual, conservadora-restauradora del mNACTEC, pel que fa a la supervisió dels treballs.

 

15/12/2015