Inauguració de “La veu de les colònies industrials”

15 gener 2015
L’exposició recull una quinzena de publicacions periòdiques editades a diverses colònies industrials catalanes al llarg del segle XX

El director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Joan Pluma, ha inaugurat l’exposició itinerant “La veu de les colònies industrials” al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC). La mostra recull una quinzena de publicacions periòdiques editades a les colònies industrials catalanes al llarg del segle XX i ofereix una perspectiva inèdita sobre el fenomen de la industrialització al nostre país.

A l’acte d’inauguració, en el qual hi ha intervingut el director del mNACTEC, Jaume Perarnau, també ha servit per presentar el llibre Colònies industrials (i veïnats) industrials de la Selva. Notícies, evolució i protagonistes, del periodista i historiador Xavier Martí Ylla, comissari de la mostra.

“La veu de les colònies industrials” mostra una quinzena de publicacions —revistes, butlletins i fulls parroquials— que reflecteixen una gran varietat d’àmbits de la vida quotidiana de cada colònia: els adoctrinaments dels amos als treballadors en aspectes religiosos, morals i en matèria laboral; l'evolució tècnica i productiva de la fàbrica i de la colònia, i les reivindicacions i la vida social i culturals dels veïns de cada població (especialment a partir dels anys setanta). 

A més de les publicacions periòdiques, “La veu de les colònies industrials” exhibeix documentació de context i bibliografia sobre el fenomen de les colònies industrials a Catalunya.

Les colònies van ser determinants per a la industrialització i el progrés del nostre país. El “cas català”, com se’l coneix, és un fenomen únic al món per la seva quantitat, diversitat i concentració. Si bé majoritàriament es troben als rius Ter, Llobregat i els seus afluents, se’n van construir a totes les comarques. Els industrials tèxtils són els que més van aprofitar les condicions geogràfiques i hidrològiques per obtenir energia barata, allunyar-se de la conflictivitat obrera dels grans nuclis urbans i exercir un fort control social per a assegurar els índexs de producció. Però no van ser els únics: també es van bastir colònies agrícoles, cimenteres, hidroelèctriques, metal•lúrgiques, mineres, papereres o químiques.

 
El contingut de la mostra
Els documents que s’exposen a la mostra fan referència a 11 colònies industrials: Santa Maria – SAPHIL (Ripoll); la Farga de Bebié (Les Llosses); Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló); Bonmatí (Sant Julià de Llor); Cal Pons (Puig-Reig); Cal Rosal (Avià); l’Ametlla de Merola (Puig-Reig); Güell (Santa Coloma de Cervelló); Fibracolor (Tordera); Llaudet (Sant Joan de les Abadesses), i la Mata de Pinyana (Alguaire). 

Entre els exemplars exposats, destaquen originals (i algunes reproduccions) de les publicacions següents: Sol Ixent, L'Estel i Periòdic mural, de la Colònia Güell (Santa Coloma de Cervelló); Som Petits... de la Colònia Borgonyà (Sant Vicenç de Torelló); Revista Cal Pons de la Colònia Cal Pons (Puig-Reig); El Brogit de l’Ametlla, de la Colònia L’Ametlla de Merola (Puig-Reig); El Crit, de la Farga de Bebié (Les Llosses); SAPHIL (Saphil Terrassa i Colònia Santa Maria, Ripoll), així com fulls parroquials de les colònies que tenien parròquia.

El Periòdic mural de la Colònia Güell és una de les publicacions més destacades de la mostra, ja que es tracta de l’únic periòdic d’aquest tipus que es conserva al nostre país. Aquests periòdics eren propis dels primers anys del franquisme i consistien en una mena de plafons d’avisos que se situaven en la base dels campanars o en els laterals de les esglésies on periòdicament diferents persones hi enganxaven la seva obra: critiques teatrals, poemes, notícies diverses, cròniques esportives, de viatges, etc. 

Per altra banda, són exemples de la significació política i religiosa dels industrials les publicacions Sol Ixent, que reflecteix el pensament polític d'Eusebi Güell, i Revista de Cal Pons, que conté una gran càrrega religiosa i moral. 

Els fulls parroquials ofereixen informació d'aspectes d'extraordinària importància en relació a les colònies industrials com el moviment demogràfic (naixements, defuncions, baptismes, casaments, etc.) o l’activitat cívica i ciutadana (excursions, romiatges, visites, cinema, teatre, etc.). En molts casos, aquesta publicació setmanal era l'únic mitjà amb el qual comptava la població per relacionar els seus membres. 


El llibre Colònies industrials (i veïnats) industrials de la Selva
L’obra Colònies industrials (i veïnats) industrials de la Selva. Notícies, evolució i protagonistes, del periodista i historiador Xavier Martí Ylla, és un estudi de les colònies i veïnats industrials de la Selva, una comarca que habitualment no es té en compte quan es parla de colònies industrials a Catalunya. La Selva conté nuclis industrials d'aquests tipus des del darrer quart de segle XIX fins ben entrat el XX i és la que té colònies o veïnats industrials de més tipus: ferroviari, hidràulic, miner, paperer i tèxtil. 

Cada capítol del llibre es dedica a una colònia o veïnat i s'hi presenten informacions fins ara desconegudes: la biografia de Teodor de Mas i els seus viatges per Argentina o el seu projecte de ferrocarril Vic-El Pasteral; els inicis de la colònia Clerch a Osor i la importància del seu fundador, Antoni Clerch i Nicolau; les primeres imatges i plànols dels habitatges de la Burés d'Anglès i la vida de premsa rosa dels hereus; el primer projecte per a la primera presa de Bonmatí i les escriptures de lloguers dels primers industrials; el projecte per a un gran poblat ferroviari a l'Empalme de Maçanet-Massanes, i els lligams amb el règim franquista dels fundadors de Fibracolor.

 

15/01/2015

Enllaços relacionats


Exposició