L'enigma de l'ordinador mostra una de les col·leccions d'ordinadors més importants d'Europa i la més completa de Catalunya. Una reflexió sobre la revolució tecnològica, sobre l’enginy humà que l’ha fet possible i sobre la seva evolució accelerada avui en dia.
Molts creuen que la informàtica va començar amb el PC, però el cert és que aquest no apareix fins als anys 60 del segle XX. En realitat, els orígens de l’ordinador es troben al voltant del V mil·lenni aC quan les primeres civilitzacions humanes van desenvolupar eines que els facilitessin la realització de càlculs senzills, com comptar un ramat o mesurar extensions de terra. A mesura que avançà la ciència i la tecnologia, aquestes eines es van anar perfeccionant: va aparèixer l’àbac, després l’astrolabi, les varetes de Napier, les calculadores, les tabuladores, els ordinadors centrals més coneguts com a “mainframes”, el PC, i així successivament fins arribar als nostres dies, en què hi ha xips arreu i les tecnologies de la informació evolucionen de manera frenètica.
L’exposició, espai que ocupa més de 1.500 m², repassa la història de l’ordinador, des de la gènesi fins a l'eclosió tecnològica actual, a través d'un recorregut visual amb una completa mostra de gairebé 150 instruments matemàtics i aparells, els més emblemàtics d’una col·lecció de més de 400 ordinadors i 200 microprocessadors, una de les més importants d’Europa. A més de desvetllar una part transcendental i molt poc coneguda de la nostra història, amb aquesta exposició es vol demostrar com l’enginy individual, lligat a les successives necessitats i contingències de les diferents èpoques, ha fet possible que avui en dia parlem de la societat de la informació.
Àmbits:
1. INTRODUCCIÓ. Un audiovisual rep el visitant i l’endinsa en la història repassant-ne les grans fites.
2. XIFRES I CÀLCULS. Presentació del càlcul com a concepte, la seva història primigènia i la seva rellevància dins de la història de la humanitat i de les diferents societats. (l’ÀBAC, l’ASTROLABI, Ramon Llull, les VARETES DE NAPIER, les REGLES DE CÀLCUL o el RELLOTGE CALCULADOR).
3. EL CÀLCUL MECÀNIC. La construcció dels primers estris de càlcul automàtics. (Blaise Pascal, Charles Babbage i Ada Lovelace)
4. LES TABULADORES: EL GRAN PROBLEMA DEL CENS. L’any 1890, la invenció de la tabuladora redueix el temps de càlcul del cens americà de 10 anys a 6 setmanes. (HermanHollerith, Tabuladora SAMAS i Conjunt URIBM)
5. LA GUERRA. Les necessitats de càlcul s’incrementen excepcionalment durant la II Guerra Mundial, la qual cosa provoca la creació dels primers grans ordinadors de la història. (COLOSSUS, l’ENIAC, l’EDVAC i la màquina ENIGMA)
6. L’ORDINADOR S’OBRE AL MÓN. Acabada la guerra, els tècnics i científics que van crear els primers grans ordinadors tornen a la universitat i a la indústria per crear els primers ordinadors civils. (GE BULL-415)
7. CONNECTA AMB LA CIÈNCIA. Les infinites possibilitats de càlcul dels ordinadors aviat es van aplicar a l’àmbit científic, conformant una nova espècie d’ordinadors pensats i dissenyats per realitzar càlculs i variables aplicades a l’enginyeria o la ciència espacial, permetent, per exemple, l’arribada de l’home a la lluna. (EAI PACER, IBM 1130)
8. LA GRAN REVOLUCIÓ S’INTEGRA A L’EMPRESA. Les empreses més grans utilitzen ordinadors centrals com l’IBM 360, ordinadors molt potents, de grans dimensions, de difícil manteniment i molt cars. I les petites i mitjanes empreses faran servir els miniordinadors: més petits, més fàcils d’utilitzar i de programar, que consumien menys recursos i que sovint complien una única tasca (facturar, processar textos, comptabilitzar, etc.).
9. L'ORDINADOR PERSONAL. Els anys 70 i 80 del segle XX veuen néixer l’ordinador personal (Personal Computer) i amb ell l’ordinador entra a la llar. (Apple I, PC DOS i Commodore 64)
10. PRESENT I FUTUR. La revolució digital, l’evolució de la tecnologia i el futur model de societat. (telefonia d’última generació, tauletes, ordinador ultraportàtil, llibre electrònic, societat de la informació, xarxes socials, convergència digital)