Conferències sobre la industrialització de Catalunya

22 febrer 2017
El cicle vol posar de manifest els trets característics de la industrialització de Catalunya

El Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i Òmnium Cultural Terrassa organitzen el cicle de conferències “Singularitats de la industrialització de Catalunya”. El cicle vol fer especial èmfasi en aquelles singularitats del procés d'industrialització de Catalunya que, volgudament o per casualitat, han forjat una manera de fer, pensar i treballar en la societat catalana que es diferencia social i políticament d’altres zones geogràficament properes.

Els ponents abordaran temes com l’origen del procés d’industrialització, el fenomen de les colònies industrials, el paper i la capacitat de la burgesia empresarial, la classe obrera, etc. En definitiva, el cicle analitzarà la societat industrial catalana de final del segle XIX i principi del segle XX.

Les conferències són gratuïtes i s'ha de fer reserva prèvia clicant a sobre del títol de la conferència i omplint el formulari de reserva de cada activitat.


Dimecres 15 de març, 19.30 h | L’arrancada industrial de Catalunya. Singularitat, excepció i casualitat

La industrialització de Catalunya en el segle XIX no es pot explicar sense tenir en consideració la dinàmica productiva en molts fronts que es va generar en el segle XVIII, en què participaven amplis sectors del país, tant del món rural com urbà, amb una capacitat de vendre al mercat espanyol i al mercat americà, i amb una capacitat d'iniciativa per part de molts individus que eren capaços d'aprofitar les oportunitats que es presentaven. El pas cap el cotó serà una iniciativa més d'aquestes capacitats. 

Llorenç Ferrer i Alòs
Catedràtic d’Història Contemporània a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona


Dimecres 22 de març, 19.30 h | "Les colònies industrials, un model econòmic i social únic i singular a Europa"

Les colònies industrials són conjunts industrials situats en zones rurals que a Catalunya es van construir entre mitjan s.XIX i fins mitjan s.XX. Tot i que les tèxtils són les més nombroses i conegudes, hi ha colònies industrials de diferents tipus, segons l’activitat econòmica que duen a terme: tèxtils, mineres, metal·lúrgiques, químiques, i agrícoles. Es tracta d’un model econòmic i social únic a Europa especialment perquè ha esdevingut el motor de la industrialització i també del seu procés d’urbanització, molt especialment a les conques fluvials del Llobregat i del Ter, on se'n localitza la major concentració.

Rosa Serra i Rotés
Historiadora i coordinadora de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona


Dimecres 29 de març, 19.30 h | "Pluralitat i singularitat del moviment obrer català"

El moviment obrer es va desenvolupar en paral·lel a la industrialització i es va orientar cap a la construcció de grans centrals sindicals. A Catalunya, una sèrie d’elements com el fet de generar un model organitzatiu al voltant dels diferents oficis, el pes de l’anarquisme o la construcció d’un complex entramat de relacions socials i/o de barri van donar identitat pròpia a l’obrerisme i, alhora, són claus per explicar la seva força i radicalitat.  

Teresa Abelló i Güell
Professora d'Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona


Dimecres 5 d’abril, 19.30 h | "La capacitat empresarial, factor decisiu de la industrialització de Catalunya"

La industrialització de Catalunya, amb uns inicis molt avançats en el temps, no pot ésser explicada per l'abundància de recursos naturals del territori, com a d'altres casos dins i fora d'Europa. Tampoc no va ésser promoguda i dirigida per una banca d'inversió inexistent o per les administracions públiques, com en molts altres models de països avançats. De recursos naturals, ben pocs. De suport de l'Estat, pràcticament cap; més aviat, se li han posat tota mena d'obstacles. L'únic factor present des del primer moment, i molt actiu des del segle XVIII fins al segle XXI, és el teixit empresarial. La sola riquesa de Catalunya en el curs del creixement econòmic modern és la que representen les seves persones.

Jordi Maluquer de Motes
Catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques a la Universitat Autònoma de Barcelona

Document relacionat


Fulletó

Enllaços relacionats


Vídeo de la 1a conferència