El moviment obrer es va desenvolupar en paral·lel a la industrialització i es va orientar cap a la construcció de grans centrals sindicals. A Catalunya, una sèrie d’elements com el fet de generar un model organitzatiu al voltant dels diferents oficis, el pes de l’anarquisme o la construcció d’un complex entramat de relacions socials i/o de barri van donar identitat pròpia a l’obrerisme i, alhora, són claus per explicar la seva força i radicalitat.
La conferència anirà a càrrec de Teresa Abelló i Güell, professora d'Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
L'activitat s'inclou en el cicle de conferències "Singularitats de la industrialització de Catalunya", organitzat conjuntament pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i Òmnium Cultural Terrassa. El cicle vol fer especial èmfasi en aquelles singularitats del procés d'industrialització de Catalunya que, volgudament o per casualitat, han forjat una manera de fer, pensar i treballar en la societat catalana que es diferencia socialment i políticament d’altres zones geogràficament properes. Els ponents abordaran temes com ara l’origen del procés d’industrialització, el fenomen de les colònies industrials, el paper i la capacitat de la burgesia empresarial, la classe obrera, etc. En definitiva, el cicle analitzarà la societat industrial catalana de final del segle XIX i principi del segle XX.
