Objecte de gran valor històric i patrimonial, el petit “carilló” del MNACTEC fou construït l’any 1927 a Saarburg (Alemanya) per la casa fonedora Vortmann-Mabilon i va estar funcionant al Palau de la Generalitat fins l’any 1976, quan se n'hi va col·locar un de nou compost per 49 campanes. A partir de 1976, aquest petit “carilló” no es tocà més. Més tard, l’any 1993, fou traslladat al MNACTEC, que es feu dipositari de l’objecte. Posteriorment, l'any 2000, el petit "carilló" va ser restaurat, dotat amb un teclat manual i pedaler i incorporat a l'entrada del Museu, amb la intenció de convertir-lo en un instrument de divulgació a la ciutat de Terrassa.
El carilló és un instrument de música compost per campanes de bronze convenientment afinades i percudides mitjançant un teclat característic. Perquè un instrument sigui considerat "carilló" ha de tenir un mínim de 23 campanes i s'ha de poder tocar de forma manual. Normalment els carillons de concert solen tenir al voltant de 50 campanes, però en alguns casos en poden arribar a tenir 70 o més. La tradició dels carillons procedeix dels històrics Països Baixos (actualment Bèlgica, Països Baixos i França septentrional). L'origen de la campana i d'instruments amb moltes campanes afinades però sense teclats té l'origen a la Xina abans de Crist.
El petit "carilló" del MNACTEC consta de 13 campanes de bronze no del tot ben afinades, malauradament, en escala cromàtica i amb un pes total de 1.367 kg. En el seu origen, no estava dotat d'un teclat característic de carilló, i només es podia tocar a través d'una mena de teclat de piano amb connexions elèctriques, que no permetia cap mena de matís o dinamisme. Es va instal·lar a la Torre de les hores del Palau de la Generalitat el 1927 amb motiu, sembla ser, de l'exposició internacional que s'havia de celebrar dos anys més tard. Malgrat que les campanes no estan perfectament afinades, per als habitants de Barcelona eren unes campanes magnifiques, perquè amb elles es podien reconèixer melodies. El carilló oferia també el servei horari com a rellotge i tocava automàticament quatre cops al dia: a les 8 hores, els Goigs de Nostra Senyora de Núria; a les 12 hores, la Ballada dels Goyts de Nostra Dona de Montserrat del Llibre Vermell; a les 14 hores, la Cantiga CCLXXIX d'Alfons X el Savi, i a les 18 hores, els Goigs de Nostra Senyora del Roser.
El petit carilló del Museu toca els quarts i les hores diürnes tots els dies de l'any. En dates assenyalades es programen audicions: Sant Jordi (23 d'abril), Dia Internacional dels Museus (18 de maig), Festa Major de Terrassa (primer cap de setmana de juliol), Diada de Catalunya (11 de setembre), Setmana de la Ciència (a determinar, durant el novembre) i Nit de Nadal (24 de desembre), entre d'altres. Aquestes audicions estan programades únicament per tal d'atreure l'atenció per al projecte d'instal·lació d'un nou carilló autèntic per a la ciutat de terrassa, de la mateixa manera que a Barcelona es pot gaudir d'un carilló amb totes les característiques pròpies d'aquest fabulós instrument musical.
A més de les campanades horàries, hi ha programades vint melodies. Cada dia a les 10 hores, a les 12 hores, a les 15 hores i a les 18 hores, sona una melodia depenent de l'estació de l'any. Hi ha cinc programacions amb quatre melodies cadascuna, que inclouen dues peces clàssiques i dues de populars, amb la característica que a les 10 hores sempre sona l'estació present de Vivaldi.
