La natura i la indústria es donen la mà en una marca que ha superat els 130 anys d’història. Fa dos mil anys, els romans ja van saber apreciar les propietats de les aigües que brollen a la plana de la Selva, a mig camí de la Costa Brava i de les Guilleries, i van fundar-hi una ciutat de nom eloqüent, Aquae Calidae, que temps a venir esdevindria Caldes de Malavella.

Text Redacció
Fotos Vichy Catalán
Foto de portada: Dir. Gral. de Patrimoni Cultural

Durant segles, les qualitats d’aquestes aigües només van ser aprofitades per la gent de la contrada, fins que al segle xix, arran de les tendències terapèutiques higienistes, es va generalitzar l’interès per les propietats de les aigües termals, seguint les passes d’unes pràctiques que ja estaven arrelades en altres països europeus.

El primer a veure-hi les possibilitats d’una explotació moderna, industrial i científica va ser el metge Modest Furest i Roca, fill de Sant Pol de Mar. Furest tenia la ment oberta a les noves tendències de la medicina; va ser un dels introductors de l’homeopatia a Espanya i va difondre la hidroteràpia, tècnica que definia com “un sistema médico que combate las enfermedades agudas y crónicas, especialmente estas últimas, por medio del agua pura, ya interiormente, ya exteriormente”.

Modest Furest tenia consulta a Girona però acostumava a desplaçar-se un dia a la setmana a donar servei als pobles propers: probablement va ser així com va conèixer Caldes i es va fixar en les fonts d’aigua que hi brollaven, i de com se’n beneficiaven terapèuticament els vilatans pel costum que tenien de consumir-la. Per això, l’any 1880 va adquirir els terrenys del puig de les Ànimes, el turó d’on brollaven les aigües aptes per al consum. Amb una clara visió comercial, va aconseguir que, per reial ordre de 5 de març del 1883, aquestes aigües fossin declarades d’utilitat pública, la qual cosa era el tret de sortida de la seva comercialització, que va iniciar sota la marca Agua del Puig de las Ánimas.

El 22 de desembre de 1889 es va inaugurar la primera planta d’embotellament, construïda a sobre mateix del brollador principal, on l’aigua sorgia amb una temperatura de 60ºC i un cabal de 183 litres per minut. El Diario de Gerona relatava l’esdeveniment d’aquesta manera: “Serían las diez y media cuando, con un día espléndido como pocos los hay en esta época del año, se dirigió la comitiva hacia el cerro en cuya cumbre manan las maravillosas aguas. Allí el Sr. Furest, con la amabilidad que le caracteriza, dio minuciosa cuenta de las cualidades de aquéllas y de su historia, que se remonta a épocas muy lejanas… Examinada minuciosamente por los concurrentes la guata de donde brota el manantial principal y explicada por el Sr. Furest la manera práctica cuanto sencillísima adoptada para que el embotellamiento del agua se practique sin pérdida perceptible apenas de sus principios volátiles, procedióse a verificar la operación del embotellamiento, que, repetimos, se lleva a efecto merced a circunstancias naturales, pero especiales, del manantial, de una manera tan sencilla como perfecta para que durante la misma no haya ni posibilidad de que se alteren las condiciones del agua”.

Aigua mineral i aigua gasificada

Les aigües captades de la terra que tenen unes condicions òptimes per al consum obtenen el qualificatiu d’aigua mineral i arriben al consumidor sense cap tractament fisicoquímic o biològic, ja que la seva puresa és tal que no necessita cap mena de conservant. Se sotmeten, això sí, a controls continuats per garantir-ne en tot moment la salubritat i les qualitats. pel que fa a les aigües de Vichy Catalán, el procés comença amb la filtració de l’aigua de pluja en el subsòl; en el seu descens, troba un altre corrent d’aigua a altes temperatures que ascendeix des d’una profunditat superior als 2.000 m. El resultat d’aquesta fusió és la gasificació natural de l’aigua, que en un lent ascens, que dura al voltant de 30 anys, va enriquint-se amb sals i minerals fins brollar, finalment, al cim d’un petit turó d’uns 20m d’altitud. Les aigües gasificades emergeixen a una temperatura de 60ºC i amb un cabal constant que no sofreix cap variació en cap època de l’any.

Un empresari avançat al seu temps

De la mateixa manera que Furest era un metge inquiet i audaç, també va concebre l’empresa d’una manera molt avançada. Per una banda, es va assegurar d’invertir-hi prou capital per garantir-ne la rendibilitat i la competitivitat, i per això va buscar el suport de membres destacats de la burgesia catalana. D’altra banda, com a home de ciència, Furest considerava imprescindible estar a l’última en els coneixements tècnics i científics i incorporar-los als processos productius —una mena de precursor del que avui denominem I+D—. Va encarregar a experts de prestigi —farmacèutics, enginyers i metges—diversos estudis científics per definir la composició de les aigües i certificar, així, les qualitats del producte que oferia. A més, va entendre el valor de donar-lo a conèixer i presentar-lo a certàmens i exposicions. A l’Exposició Universal de Barcelona, l’any 1888, el producte va guanyar la medalla d’or, i aquest i molts altres guardons es van anar afegint a l’etiqueta del producte. L’any 1891 la marca va prendre el nom de Vichy Catalán, un nom comercial triat per raons publicitàries, ja que en aquella època la ciutat francesa de Vichy ja era reconeguda per les seves aigües.

Un balneari al servei de la burgesia

El negoci tenia dues branques: l’embotellament i comercialització de l’aigua, per una banda, i el balneari per a estades termals, de l’altra. Per al projecte del balneari Furest va convèncer de participar-hi uns socis americanos, emprenedors catalans que s’havien enriquit amb les activitats a ultramar i que, en tornar de Cuba, estaven disposats a invertir en nous negocis.

L’any 1900 Furest i els nous socis van constituir la Societat Anònima Vichy Catalán i gràcies a l’aportació conjunta de capital el balneari va poder obrir les portes el 1904. Més endavant es van afegir com a socis personalitats tan importants de la burgesia barcelonina com Josep Batlló i Pere Milà, els mateixos que encarregaren a Gaudí els edificis més originals que encara avui podem contemplar al passeig de Gràcia de la ciutat comtal.

Bufar i fer ampolles

El 1900 Modest Furest va obtenir la patent d’invenció dels envasos de Vichy Catalán. Les primeres ampolles, que s’omplien manualment, eren subministrades per la firma de Badalona Juan Vilella, Sociedad en Comandita, que n’aportava 30.000 cada mes. Fins als anys vint, el negoci tant del balneari com de la venda de l’aigua va ser creixent. En el període de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la pujada dels preus dels envasos va afectar la producció. Tot i això, als anys vint, Vichy Catalán ja era la marca de referència de les aigües carbòniques a Espanya, i al final d’aquella dècada les millores tecnològiques van permetre un formidable augment de la productivitat: es va passar d’embotellar poc més de 40.000 caixes de 25 ampolles de litre l’any 1920, a més de 85.000 caixes del mateix tipus el 1929. Això es devia, sobretot, a l’adquisició d’una nova màquina, de fabricació alemanya, que assegurava l’embotellament sense cap pèrdua de les característiques i qualitats de l’aigua.

En tots els envasos, les medalles aconseguides en exposicions internacionals fan un recorregut històric de la marca

En anys successius les millores tècniques a l’empresa van ser constants, amb importants inversions en les instal·lacions, amb ampliacions, amb millores en els sistemes elèctrics i amb l’adquisició de nova maquinària. Es renovaven les màquines de rentar ampolles, s’incorporaven sistemes rotatius amb aixetes en bateria per a l’emplenament, s’aplicaven sistemes elèctrics de refrigeració —totalment innovadors en el seu moment—, s’adquirien màquines de posar
taps i altres enginys accessoris…

Durant la Guerra Civil, l’empresa va ser col·lectivitzada i el balneari va ser lloc d’acollida de refugiats i hospital militar. Durant la postguerra, evidentment, la producció va decaure, tot i que la consideració del Vichy Catalán com a producte medicinal en mantenia la comercialització, i a poc a poc es va reemprendre l’actualització de la planta. Per exemple, es va incorporar un taller per a la fabricació pròpia de taps corona i nous grups electrògens per superar els constants talls elèctrics.

Als anys cinquanta la demanda va anar augmentant i el 1959 es va fer un salt productiu extraordinari, en entrar en funcionament una màquina de la marca alemanya Holstein & Kappert, que els treballadors van anomenar “la Novíssima”: un tren automàtic que rentava, omplia, tapava i etiquetava 10.000 ampolles
per hora, amb les instal·lacions accessòries de refrigerar i saturar. La nova màquina va significar el primer pas en el camí de l’automatització de la producció.

Per remarcar la qualitat de les aigües, es feia ressò dels estudis del doctor Gelabert, i de les anàlisis que, des del 1916, es feien en el laboratori del doctor Oliver i Rodés.

La demanda ja no va tenir aturador. El 1963 es va incorporar un altre tren d’embotellament, el K6, per ampolles d’un quart de litre, que era un dels formats de major demanda. En els anys següents es van ampliar les instal·lacions i es va importar una altra màquina alemanya que assolia les 20.000 ampolles per hora. La novetat més interessant dels anys setanta va ser la substitució de les caixes de fusta per caixes de plàstic, per la qual cosa va caldre comprar una altra màquina alemanya d’embalatge. Als anys vuitanta es va iniciar la política d’expansió de l’empresa, amb l’adquisició d’altres marques d’aigua mineral, i als anys noranta, també una línia de sucs. El 1999 es va incorporar la fabricació d’ampolles de vidre amb tap de rosca que poden ser reutilitzables i reciclables, mentre que en la primera dècada del nou mil·lenni les innovacions van anar encarades a l’augment de la productivitat i a garantir la plena seguretat sanitària.

Els estudis recents sobre les qualitats de l’aigua Vichy Catalán demostren que, a més dels efectes beneficiosos que ja es coneixien, també ajuda a reduir el colesterol. Tot i haver-se quedat curt en les seves apreciacions, Modest Furest va tenir una visió excepcional de les possibilitats de l’aigua de Caldes, tant com a negoci com pel que fa a la salut.

 

Per saber-ne més
Piernas, N., Planell, M., Pous, R., Miserachs, X.: Font de salut: Història del Vichy Catalán. Edicions 62, Barcelona, 1997.
Piernas, N.: Vichy Catalán. 125 anys d’història, Viena, Barcelona, 2009.