Un important llegat modernista, un grapat d’indústries pioneres al nostre país i dues antigues vies ferroviàries marquen la ruta pel patrimoni industrial del Baix Ebre.

Text i fotos: César Barba, periodista especialitzat en viatges.
Imatge destacada: A més de complir la funció de presa, l’assut de Xerta, amb el molí adjacent, forma un monument històric.

Podem iniciar la ruta al Museu de Tortosa, un museu històric i arqueològic de les Terres de l’Ebre ubicat a l’antic escorxador municipal. L’imponent edifici modernista de l’arquitecte Pau Monguió va ser construït entre el 1906 i el 1908 sobre terrenys guanyats a l’Ebre, i per aquest motiu té un destacat sistema de fonamentació sobre pilotatges i pilars lligats amb arcs. El recinte té una estructura de pavellons, de manera que s’adjudica un espai específic per a cada una de les funcions que havia de tenir l’escorxador: sales de matança i d’aireig, corrals, dependències per als matadors, inspecció de la carn, quadra i cotxera, etc. La utilització combinada de maó a vista, amb finalitat tant constructiva com decorativa, i de ceràmica i teula vidriada s’inspira en l’arquitectura mudèjar. És, en resum, una de les peces més significatives de l’arquitectura modernista de les Terres de l’Ebre, i va funcionar com a escorxador fins a finals del 1997.

Si voregem el riu per la rambla Felip Pedrell, aviat arribem al Mercat Municipal, un dels edificis emblemàtics de la ciutat, construït també a l’antiga llera del riu Ebre, entre els anys 1884 i 1887. Amb el projecte de Joan Abril, l’execució i la brillant solució tècnica de l’estructura de la coberta corresponen a Joan Torras i Guardiola, que va emprar 14 jàsseres de ferro de manera parabòlica, sense cap tirant, que se sostenen sobre els contraforts d’obra cuita i pedra, i que donen com a resultat un espai interior diàfan. Les dues façanes principals aprofiten els espais entre els contraforts i el semicercle de la porta per obrir-hi finestres allargades. L’edifici es va veure greument afectat pels bombardejos de la Guerra Civil, però va ser reconstruït l’any 1941 i remodelat el 1996.

Una fàbrica de xocolata

Aprofitant el proper pont del ferrocarril —el més antic que es conserva a Tortosa, actualment d’ús per als vianants—, creuem el riu Ebre per anar a visitar l’obrador de la fàbrica de Xocolates C.R.E.O., que s’aixeca en un barri de cases baixes i carrers estrets, una zona cartografiada més per a carros que per a cotxes de motor. Darrere d’una gran portalada s’amaga aquesta fàbrica museu on Xavi Benet, fill d’una nissaga de xocolaters, explica la història de l’elaboració de la xocolata a la pedra als anys quaranta del segle passat, que és exactament igual a com fabriquen la xocolata avui dia: peça a peça, i seguint la recepta original del 1941 on la pedra continua sent l’element fonamental. En efecte, la xocolata encara s’elabora amb la mateixa maquinària que el seu pare, Josep Maria Benet Matheu, i els seus socis feien servir fa més de 60 anys. La base és el cacau pur, la farina d’arròs del delta de l’Ebre i de panís, la mantega de cacau, el sucre i l’aroma de canyella i vainilla. La pastilla de xocolata es presenta en rajoles gruixudes dividides en 12 o 24 quadres, cadascun dels quals representa la meitat d’una unça catalana, l’antic sistema català de mesurar el pes, que equival a 33,33 g. El resultat és una xocolata amb un intens sabor de cacau i un aspecte i un tacte rústics, molt diferent de la xocolata refinada a la qual ens hem acostumat.

Tornem ara a la riba esquerra del riu per creuar el parc de Teodor Gonzàlez i anar a veure l’antiga estació del Carrilet, a la confluència de l’avinguda de la Generalitat el carrer Lamote de Grignon. El ferrocarril de via estreta Tortosa-la Cava, conegut popularment com lo Carrilet, es va projectar a la darreria del segle XIX per millorar les comunicacions entre la ciutat i el delta de l’Ebre, una zona en desenvolupament després de l’entrada en servei dels canals de regadiu. El primer tram es va inaugurar el 1926 i ràpidament el tren reemplaçà les barques que pujaven l’arròs del Delta fins a Tortosa. Als anys trenta, la línia funcionava a ple rendiment tant per al transport de passatgers com de mercaderies. Amb la competència del transport per carretera, als anys cinquanta, s’inicià el declivi de la companyia, que a la dècada de 1960 va esdevenir deficitària i el 1968 va tancar definitivament.

L’estació de Tortosa n’era la principal, i constava de 17 edificis, dels quals sol es conserva el de viatgers, d’estil noucentista. Si bé l’interior de l’edifici ha anat canviant amb els diferents usos, la façana exterior conserva l’estat original. Avui l’antiga estació del Carrilet ha recobrat una nova vida acollint, des del 2016, l’Espai Jove de la ciutat.

Un pont hiperestàtic

Ens apropem novament a la vora del riu i cap al final de l’eixample del barri del Temple veiem el pont del Mil·lenari, batejat amb aquest nom perquè la construcció coincidí amb la celebració del mil·lenari de Catalunya. Amb una longitud total de 384 m i 180 m de llum—estructura suspesa entre els pilars del pont—, és considerat l’estructura hiperestàtica més gran d’Espanya. El pont s’alça 22 m sobre el riu Ebre i consta de dos carrils per sentit de circulació i un petit pas de vianants a cada costat de la plataforma. Com a curiositat s’ha de mencionar que el pont acull a l’interior, a la part del passeig de Ribera, el Museu de l’Ebre.

Estació Carrilet

Antiga estació del Carrilet a Tortosa, línia de tren de via estreta que unia aquesta població amb la Cava.

Abans d’abandonar Tortosa farem una última visita als afores de la ciutat, al costat de la rotonda situada al km 10 de la C-42 en direcció a l’Aldea, des d’on veiem la xemeneia de la bòbila Anguera, una de les poques bòbiles completes i ben conservades que hi ha a Catalunya. Ramon i Josep Anguera Anglès la van construir el 1908 sobre els terrenys adquirits pel seu pare, que va fundar l’empresa a Remolins. Es tracta d’una bòbila amb forn tipus Hoffman, ideat per obtenir una cocció contínua, i se la considera un valuós exemple industrial de teuleria d’estructura poligonal amb volta entorn d’una xemeneia central. Val la pena fixar-se en la xemeneia, decorada amb maó de dos colors, que conserva l’estructura poligonal original i una fumera menor.

Aquesta fàbrica ha estat identificada com el motiu que va fer servir Picasso l’any 1909 per al quadre titulat Fàbrica de maons de Tortosa, actualment a l’Ermitage de Sant Petersburg.

Via Verda de la Val de Zafán

La Via Verda és una ruta turística que transcorre per l’antiga via fèrria de la Val de Zafán, que sortia de la Puebla de Híjar, a l’Aragó, i arribava fins a Tortosa. Aquesta línia va ser projectada pel Govern aragonès amb la intenció de donar sortida per mar als seus productes. Les obres es van començar el 1882, però no fou fins a l’any 1942 quan es va inaugurar. Encara que l’obra no es va concloure del tot, la via va estar en servei durant 31 anys i es va tancar el 1973.

Avui la Via Verda aprofita els avantatges del traçat ferroviari, sense desnivell significatiu i amb un ferm en molt bon estat, per proposar un recorregut total de 135 km, travessant les comarques del Baix Martín, el Baix Aragó, el Matarranya, la Terra Alta i el Baix Ebre. L’itinerari que us proposem en aquesta sortida va de Tortosa a Benifallet, 22 km amb el gran riu Ebre com a eix conductor i les últimes estivacions del massís dels Ports com a teló de fons. Ens acompanyen paisatges agraris oberts d’oliveres, ametllers i aromàtics camps de tarongers, a la vegada que podrem fer parada i visitar tres antigues estacions rehabilitades: les d’Aldover, Xerta i Benifallet. A Tortosa la Via Verda s’uneix amb el Camí Natural de Tortosa-l’Aldea-Deltebre, que travessa els camps d’arrossars fins a la desembocadura de l’Ebre.

Observar el cel de l’Ebre

Ens dirigim cap a la població de Roquetes creuant el pont del Mil·lenari. Aquí s’aixeca l’Observatori de l’Ebre, un institut de recerca fundat per la Companyia de Jesús el 1904, per tal d’estudiar la meteorologia i les relacions entre el Sol i el planeta Terra. La continuïtat i la fidelitat de les observacions durant més de 100 anys fan que els seus arxius de registres magnètics, ionosfèrics, sísmics, meteorològics i solars tinguin un valor científic incalculable. Situat en un entorn natural privilegiat, l’observatori organitza visites guiades, cursos, conferències, observació astronòmica i una gran varietat d’activitats.

Observatori de l'Ebre

La continuïtat i la fiabilitat de les observacions, al llarg de més de 100 anys, a l’Observatori de l’Ebre, el fan un centre de referència pel que fa als registres magnètics, ionosfèrics, sísmics, meteorològics i solars.

Continuem ara cap al nord de la comarca del Baix Ebre per la C-12, passejant entre antics camps de conreus deixats pels àrabs i on encara es cultiven els fruits que ells mateixos van portar, com ara les taronges, les síndries o les albergínies. Passat Aldover arribem a la localitat de Xerta, i uns 3 km riu amunt del nucli urbà trobem l’assut de Xerta, un altre llegat d’origen islàmic.

L’assut és una presa d’uns 310 m de llarg construïda en diagonal de banda a banda del riu. Segons els historiadors, els primers treballs per canalitzar l’aigua de l’Ebre cap a séquies de reg té lloc l’any 944, en l’època àrab. La construcció que ha pervingut, i que encara regula els regadius del delta de l’Ebre, és la que es va acabar l’any 1441. Aquesta obra d’enginyeria hidràulica medieval està constituïda, per una banda, per la presa i l’assut, que és el mur de contenció que desvia l’aigua, i, per altra, per les construccions annexes que formen els espigons, l’antiga fàbrica de farina i el molí (1575), reformat moltes vegades fins que a finals del segle XIX va usar-se com a central elèctrica.


Fitxa tècnica

Museu de Tortosa
Rambla Felip Pedrell, 3. Antic escorxador municipal de Tortosa. Tel. 977 510 144.
Obert d’octubre a abril, de dimarts a dissabtes de 10 a 13.30 i de 16 a 18 h; diumenges i festius, d’11 a 13.30 h.
De maig a setembre, de dimarts a dissabtes, de 10 a 13.30 i de 15 a 19.30 h; diumenges i festius, d’11 a 13.30 h.
Entrada general: 3 €.

Fàbrica de Xocolates C.R.E.O.
C. Mas de Barberans, 3. Tortosa. Tel. 977 501 995.
Visites guiades amb grups de mínim 10 persones, dissabtes de 10.30 a 12.30 h.
Preu: 8 €.

Observatori de l’Ebre
C. Horta Alta, 38. Roquetes. Tel. 977 500 511.
Visites guiades de dilluns a divendres, matí o tarda (excepte agost)
3,80 € per persona.
També es fan visites un únic diumenge al mes, per determinar.