[Editorial Eix 1]

A finals del segle XVIII els dirigents de la Revolució Francesa valoraven de la mateixa manera la creativitat artística i la creativitat cientificotècnica. Deien i feien. Deien: “Els bàrbars i els esclaus detesten les ciències i destrueixen els monuments, les obres d’art i les màquines”, o bé: “Els objectes nacionals de les ciències i de les arts no són de ningú, són propietat de tothom i ha d’encomanar-se’n la protecció als bons ciutadans”. I feien: el 1793 creaven el Museu del Louvre i l’any següent inauguraven el Musée des Arts et Métiers per conservar les obres científiques i tècniques que millor representaven l’esperit creatiu tècnic del moment.

Barcelona, el 1907, disposava ja d’un museu-laboratori d’objectes de ciència i tecnologia: la Col·lecció Mentora Alsina, avui exposada de forma permanent al mNACTEC. L’any 1937 la Generalitat republicana dictava l’ordre de crear un museu que tingués la finalitat de “difondre el coneixement científic i tècnic, fomentar les vocacions en aquests dos camps i conservar els testimonis materials més importants de la creativitat tècnica de la humanitat, així com els objectes més rellevants inventats o fabricats al nostre país”. Uns objectius plenament vigents i que al llarg de més de 30 anys el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i el seu Sistema Territorial han aconseguit situar com a referent de la singularitat, especificitat i incidència social de la cultura científica, tècnica i industrial.

“Per primer cop una societat conserva i valora el seu patrimoni contemporani, el que ella mateixa ha creat i utilitzat”

Aquests dos peus d’un mateix cos del patrimoni cultural català, el mNACTEC i el seu Sistema Territorial, ara també a través de la nova revista Eix, potencien conceptes i valors que, tot i que semblin novetat, ja fa molt de temps que posem en valor en la nostra missió: innovació, progrés tecnològic i social; discurs patrimonial global i transversal; accés a la cultura i al coneixement com a eina de cohesió social; descentralització, equilibri territorial i dinamització del territori; referent nacional i internacional com a model d’altres xarxes patrimonials; configuració d’una col·lecció nacional de ciència i tecnologia; marca museística pròpia, i discurs i referent identitari nacional destacat en la construcció del nostre nou país.

Estem d’enhorabona: estrenem la revista Eix. Cultura industrial, tècnica i científica. Aquesta publicació semestral neix també amb una clara intenció de deixar enrere uns debats que a Catalunya van i vénen periòdicament, com ara el de decidir si el patrimoni industrial, científic i tècnic és cultura, o bé el de posar en dubte si és un element identitari de la nostra societat contemporània. Per sort arreu del món modern i civilitzat aquests debats estan superats des de fa més de dos-cents anys. Amb la voluntat de refermar aquestes conviccions, la revista Eix vol donar a conèixer, difondre i proclamar que el patrimoni i la cultura científica, tècnica i de la societat industrial catalana formen part intrínseca i molt destacada del patrimoni de la nostra societat i que, per aquest motiu, tenen un retorn, una demanda i una acceptació social altament valorada, aquí i arreu. Esperem que el lector també ho descobreixi i ho vegi així.

 

Jaume Perarnau
director del Museu de la Ciència i
de la Tècnica de Catalunya