En commemoració del 150è aniversari del naixement de Ramon Casas, recordem un aspecte poc conegut del pintor: el seu vincle amb el món industrial

Text Gràcia Dorel-Ferré, historiadora, experta en patrimoni industrial.
Foto de portada: Wikicommons

L’estudi de les moltes fonts escrites, i molt particularment de les actes notarials, permeten reconstruir perfectament l’arbre genealògic del famós pintor Ramon Casas i, a la vegada, desmuntar algunes dades errònies que sobre el mateix encara es poden trobar arreu. Més encara amb motiu de celebrar-se enguany els
actes de commemoració del 150è aniversari del seu naixement. La família del pintor és un exemple clar d’una família d’aquelles generacions de catalans que van anar a fer fortuna a Amèrica seguint una àmplia i ben trenada xarxa d’interessos i relacions entre elles i entre famílies de la mateixa procedència geogràfica.

Aquesta xarxa articulada ha estat ben estudiada, i és aquí on trobem que sovint aquesta organització es duplicava en una estructura piramidal que, sovint, poc s’allunyava de les formes de relació mafiosa. Les fortunes es podien fer de forma ràpida i fàcil, però fins i tot dins d’aquestes fortunes es poden diferenciar perfectament les grans i riques famílies Güell, López, Samà o Gatell d’altres fortunes més modestes però igualment amb notable èxit com és el cas dels fundadors
de la colònia Sedó, a Esparreguera, dels quals Elisa Carbó, mare de Ramon Casas, en formarà part i hi tindrà una estreta relació.

Sovint llegim que aquesta era una família burgesa benestant, fins i tot que formaven part de l’aristocràcia! Vegem realment el que eren. En començar el segle XIX, Pere Carbó, casat amb Madrona Rovira, és un productor vitivinícola a Sant Sadurní d’Anoia i, a la vegada, alcalde de la població. Té dos fills, Pere i Miquel. El primer, Pere Carbó Rovira, es casa l’any 1822 amb Magdalena Ferrer Fontanals, una pubilla rica de Vilanova i la Geltrú. Mitjançant ella i la seva família, Pere Carbó Rovira entra en relació i contacte amb les xarxes de viticultors, boters i mariners que comercialitzaven a través de la ruta de les Índies. De fet, la germana gran de Magdalena, Antònia Ferrer, està casada amb Magí Puig i Catasús, un destacat boter que té importants relacions de comerç del vi i de transport marítim amb Amèrica. Podem veure, doncs, com aquesta relació entre boters, vinyaters i mariners és el fonament i la base del comerç amb Cuba.

A l’Havana, el germà petit de Pere Carbó, Miquel, establirà relacions amb els familiars dels Puig Ferrer, que, a més, tenien una casa de comerç a Nova Orleans. El 1841 els Carbó i els Puig Ferrer, que a més de la relació familiar també tenen consolidada una important relació comercial, compren un enginy a Alacranes (Cuba) i comencen a fer negocis amb una altra associació familiar, els Casas Gatell, originaris de Torredembarra i que havien fet una immensa fortuna gràcies al tràfic d’esclaus. Estem, doncs, davant la confluència de les més importants fonts de generació de les fortunes catalanes a Amèrica: el comerç del vi i de les plantacions, el comerç marítim i el comerç d’esclaus.

Maqueta de la fàbrica de Sant Benet de Bages exposada al mNACTEC.

A la dècada de 1840, Pere Carbó decideix, com altres, tornar a casa i invertir els guanys fets a Amèrica en la indústria tèxtil. Així, els Carbó Ferrer i Antònia Ferrer, ja vídua de Magí Puig, s’associen amb la família dels Puig, també retornats de Cuba, per fer funcionar un vapor tèxtil a Barcelona. La filla gran d’Antònia, Magdalena Puig Ferrer, es casa, malgrat la diferència d’edat, amb el germà del seu cunyat. Les altres dues filles Puig Ferrer, Madrona i Elisa, es casaran amb dos germans Casas Gatell. Per tant, les múltiples i complexes propietats i interessos de les famílies s’unifiquen, i es manté una complexa i àmplia xarxa d’interessos i activitats entre les famílies Puig-Ferrer i Casas-Carbó.

La família Casas-Carbó seguirà les iniciatives d’un dels més dinàmics Puig Ferrer, Isidre, i participarà en la compra d’uns terrenys per fundar la seva pròpia fàbrica a Navarcles, a tocar del monestir de Sant Benet de Bages. Isidre Puig Ferrer farà funcionar les fàbriques d’Esparreguera i Navarcles amb el suport dels Carbó. Quan Isidre Puig Ferrer mor, l’any 1894, deixa la filla casada amb el comte de Caralt, mentre que la neboda, Elisa Carbó Ferrer, es manté com a accionista de la fàbrica de Sant Benet (Sant Fruitós de Bages) i el 1902 comprarà el monestir de Sant Benet de Bages, a tocar de la fàbrica.

El monestir fou restaurat i habilitat com a residència per a la família. L’arquitecte Puig i Cadafalch s’encarregà de transformar la segona planta del monestir en tres sumptuosos habitatges, per a Elisa Carbó i les seves filles, Montserrat i Elisa, aleshores ja casades. Ramon disposava d’un apartament de solter a la mateixa planta. Els habitatges es van decorar amb una impressionant col·lecció de vidre, ceràmica, ventalls, forjats i puntura, una part de la qual es pot admirar encara avui.