[Editorial Eix 6]

Ara que està molt de moda parlar de comerç de proximitat, productes de proximitat, gastronomia de quilòmetre zero, turisme sostenible, autenticitat, identitat, etc., en el món de la cultura encara preval extraordinàriament, al meu entendre, un cert esnobisme multicultural. Aquest, fonamentant-se en un fals cosmopolitisme que obvia habitualment l’idioma propi, es retroalimenta d’una cultura altament centralitzada pels grans mitjans de comunicació, que enalteixen a cor què vols qualsevol fotesa que passa a la metròpoli abans que importants i interessants actuacions i propostes que en el camp de la cultura i del patrimoni es fan arreu de la nació.

Tot i que se’n parli sovint i se’n faci una extraordinària difusió i promoció, sembla com si els grans esdeveniments culturals, musicals, assistència a grans museus i equipaments culturals, etc., de la capital del país estiguin pensats i orientats, de manera primordial, al visitant forà i no pas a l’autòcton. Aquesta programació pensada pel forà (turista) és cert que donarà, a curt termini, un ràpid rèdit econòmic a la ciutat, però tindrà més difícil justificar si veritablement fa, en bona part dels casos, la funció de culturització de la societat pròpia, d’emancipació intel·lectual, d’identificació com a comunitat i d’element identitari que li pertoca. Altrament, havent voltat bona part del territori, hom observa el notable esforç que municipis, comarques, pobles i poblets fan per posar en valor, conservar i donar a conèixer el patrimoni, i, en definitiva, el del conjunt del país, fins a obtenir-ne individual i col·lectivament un major rèdit social quan s’observen els resultats presentats i obtinguts, ben sovint de manera altruista, amb uns resultats de públics no massificats però que compleixen amb escreix bona part de les funcions principals de la cultura: acumular i compartir coneixement, pensar i reflexionar per un mateix; mostrar sensacions i sentiments, i obtenir senyals comuns d’identitat i pertinença a una mateixa societat.

Si aquesta reflexió es fa en el conjunt del patrimoni cultural, encara es veu més accentuada en el cas del patrimoni industrial, científic i tècnic de Catalunya, ja que es tendeix a considerar la cultura com un espai per a les lletres, l’art i la creació, obviant que la cultura científica i tècnica contribueix directament i essencialment a l’evolució i l’avenç real i pràctic de les societats i del conjunt de la humanitat. I aquest patrimoni de la societat industrial, que es desenvolupa i es troba arreu del territori, en qualsevol ciutat, gran o petita, en qualsevol metròpoli o en qualsevol poble petit, és, alhora, un element identitari i de reivindicació de classe. D’identificació nacional per la singularitat i la caracterització social amb què el procés d’industrialització va marcar i diferenciar la nostra societat, però també d’identificació i reivindicació d’una àmplia i majoritària classe social que ja ha sortit del món de les antigues fàbriques però que s’identifica emocionalment de manera plena amb un model de societat contemporània pròxima i viscuda just en un moment de canvi social en ple segle XXI.

En aquesta línia de posar en valor aquest patrimoni estretament lligat a la societat contemporània però d’una manera global (moble, immoble i immaterial), transversal i plenament identificat i arrelat al territori, el conjunt del Sistema Territorial del mNACTEC, malgrat alguns gurus del cosmopolitisme i l’elitisme cultural, segueix treballant des de fa molts anys i de manera pionera en aquesta línia. Així doncs, incrementa cada vegada més el nombre de sol·licituds de vinculació i d’actuacions de preservació, conservació, estudi i difusió d’aquest patrimoni; amplia constantment el nombre de sol·licituds d’assessorament, ajut i col·laboració per part d’institucions públiques i privades del país; esdevé model i exemple de noves articulacions patrimonials en xarxa arreu d’Europa, i es consolida com a referent d’institucions internacionals en bones pràctiques patrimonials.

 

Jaume Perarnau
Director del Museu de la Ciència
i de la Tècnica de Catalunya