La iniciativa anima tothom a fer arribar al mNACTEC fotos d’elements de patrimoni i de la societat industrial que trobi a la via pública o a l’aire lliure

Text Jaume Perarnau i Llorens, director del mNACTEC

El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), entenent que el seu àmbit de treball no ha de limitar-se únicament i exclusiva als objectes científics, tècnics i industrials que configuren les seves col·leccions, i havent inclòs ja des de fa anys els elements immobles (edificis, construccions i obra civil) en el conjunt del patrimoni de la societat industrial, proposa fer un nou pas endavant: la creació i posada en marxa del projecte Museu al Carrer. Es tracta d’un projecte agosarat i ampli de recerca, estudi, catalogació i divulgació dels elements del patrimoni de la societat industrial que no estan protegits ni han estat estudiats, ubicats fora dels museus, als carrers i paisatges de Catalunya.

Fins a mitjan segle XX no es va tenir en consideració el patrimoni industrial i tècnic com una part integrant del patrimoni cultural d’una societat. Progressivament els objectes industrials, científics i tècnics han deixat de ser considerats obsolets i vells, i han passat a tenir la consideració d’antics i patrimonials, alhora que se n’ha pogut fer una revaloració econòmica i comercial. S’ha alentit el procés de destrucció del món tecnològic industrial i s’ha iniciat un procés de sensibilització i identificació social amb el patrimoni coetani a l’època viscuda.

Patrimoni de la societat contemporània

Els elements que inclou aquest projecte són tots aquells que, formant part d’un patrimoni social col·lectiu —el patrimoni de la societat contemporània—, no queden recollits, tractats, documentats, reconeguts, valorats ni protegits, però que, globalment, conserven un important valor social, col·lectiu, documental, identitari i testimonial d’una època i d’un moment. Són elements identificatius, visuals, paisatgístics, corporatius, etc., d’especial rellevància i significació social per a bona part de la població, ubicats en l’espai públic, i que han viscut un determinat moment social, econòmic, tecnològic i cultural que està en procés de desaparició. Els elements produïts, els serveis a la producció, els serveis a la nova societat industrial i la seva pròpia memòria col·lectiva són els àmbits generals del projecte.

Els elements singulars de la iniciativa, en aquesta primera fase, s’inclouen majoritàriament en l’àmbit dels serveis a la societat i es classifiquen en quatre àmbits temàtics: el paisatge del transport i les comunicacions, el paisatge de la publicitat i la informació, el paisatge del comerç i el paisatge del lleure.

Una crida a la participació ciutadana

El funcionament del Museu al Carrer es fonamenta en una àmplia participació social i ciutadana. A través del formulari de participació incorporat a la web de Museu al Carrer  o bé també a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #museualcarrer, totes les persones, institucions, administracions o entitats que vulguin participar en aquest treball col·laboratiu poden presentar les seves propostes, facilitant la imatge i les dades imprescindibles del lloc on es localitza l’element susceptible d’incorporar-se a la recopilació. El mNACTEC s’encarrega, si cal, d’ampliar la informació proporcionada pels usuaris. A partir d’aquell moment l’element s’incorpora al web i a la base de dades de l’acció, es referencia i es posa a disposició dels usuaris.

A través del web o de les xarxes socials, totes les persones, institucions, administracions o entitats que ho vulguin poden presentar-hi propostes

Tot el material recollit és consultable a través de la mateixa plataforma web, que actua com a repositori del projecte, amb visualitzacions dels elements segons l’àmbit o en un mapa, i amb la possibilitat de fer cerques per paraules clau, tema, municipi, etc. En el web també es publiquen articles sobre les singularitats d’alguns dels àmbits o elements del projecte.

Els carrers i els paisatges com a museu

Els carrers i els paisatges del país són una gran sala d’exposicions del nostre patrimoni social més immediat i contemporani, lligat sempre a aquesta societat industrial en contínua transformació científica i tecnològica. Des del mNACTEC, equipament cultural determinat per llei com a referent d’aquest patrimoni, fem un salt endavant i situem les sales d’exposicions dels museus al carrer. Perquè els carrers, els paisatges i els llocs de confluència social són, en si mateixos, un museu. Saber mirar cadascun dels detalls que hi ha fora de les parets dels museus, de les cases, dels edificis, dels magatzems, etc., a poc a poc, amb detall, amb acurada voluntat de saber i de descobrir, és una forma de coneixement i de riquesa cultural a l’abast del conjunt de la societat, que, justament, és la que ha creat i utilitzat aquests mateixos elements que ara es reivindiquen.

Publicitat estàtica i permanent del fabricant del mosaic hidràulic o “panot” utilitzat habitualment a les voreres de pobles i ciutats

Alhora, el projecte ha de convertir-se en una plataforma perquè els museus no es vegin com a elements tancats, elitistes, corporatius d’una part de la societat acomodada. Els museus del segle XXI relacionats amb el patrimoni de la societat industrial, el patrimoni de la societat contemporània, han de ser les grans avingudes del saber del conjunt de la societat, d’una manera
amable, comprensible, alegre i a l’abast de la majoria de la societat. Un carrer nou que sigui el fonament de noves propostes de lectura i interpretació del patrimoni cultural comú. Un museu que es converteixi en el carrer major de la nostra comunitat. Sense nostàlgies ni malenconies, amb autenticitat i sense alteracions de l’originalitat.