El 12 d’octubre de 1907 la capital del Bages va patir les inundacions més catastròfiques de la seva història, un aiguat que resta encara en la memòria dels més grans

Text Josep Galobart i Soler, investigador del Centre d’Estudis del Bages

Fruit d’una situació típica de llevant, i de pluges recurrents durant la segona meitat de setembre a la zona prepirinenca que havien saturat el sòl d’aigua, el dissabte 12 d’octubre de 1907 es van produir importants aiguats que van desbordar diverses conques dels rius catalans.

Es van registrar importants crescudes del Cardener entre Súria i Sant Vicenç de Castellet; del Segre entre la Seu d’Urgell i Lleida, amb especial afectació a Balaguer
i Lleida; del Fluvià entre Besalú i Castellfollit de la Roca; del Brugent entre Sant Feliu de Pallerols i Amer; de la Noguera Pallaresa entre Esterri d’Àneu i Tremp; de l’Ebre entre Flix i el Delta, i del Llobregat entre Abrera i el mar, amb especial afectació a tot el pla del delta del Llobregat.

En quantitat d’aigua, la zona més afectada va ser la conca de la Noguera Pallaresa i del Segre, afavorit pel relleu muntanyós i per l’encaixonament dels cursos d’aigua, que en absència de planes al·luvials van provocar grans crescudes. Tanmateix, pel que fa a les pèrdues econòmiques i materials, es van concentrar sobretot en les ciutats importants i econòmicament actives com Manresa, Balaguer, Lleida o Tortosa, on la destrucció de les fàbriques i dels conreus va comportar una situació d’atur forçós dels obrers i dels pagesos.

El cor anegat de Catalunya

L’impacte dels aiguats fou enorme per a la capital del Bages, una ciutat industrial que el 1900 era la sisena població en nombre d’habitants de Catalunya, amb 23.252 ànimes. El Cardener es va desbordar, i va arribar a superar els vuit metres per sobre del seu curs habitual, la qual cosa va comportar, a Manresa, la destrucció de diverses fàbriques tèxtils, de l’estació del Ferrocarril Econòmic, del gasòmetre, etc. És sabut que abans d’aquestes riuades Manresa havia patit desbordaments greus del Cardener (en tenim de documentats els anys 1842, 1853, 1863, 1867 i 1882), però no van arribar causar tants danys materials.

Malgrat que l’any 1907 Manresa comptava amb una incipient estació meteorològica, no hem sabut localitzar les dades pluviomètriques diàries. Tanmateix, l’Atles pluviomètric de Catalunya, elaborat per Joaquim Febrer i Carbó i publicat l’any 1930, recopila les dades de pluviometria total mensual de la ciutat dels anys 1886, 1887, 1888, 1895, 1896, 1897, 1898, 1901, 1902, 1903, 1904, 1905, 1906, 1907, 1908, 1918, 1919, 1923 i 1924. Malgrat no contenir tota la sèrie sencera, tenir 19 registres de 38 possibles dona una xifra estadísticament acceptable de la precipitació mitjana en el mes d’octubre a Manresa, que per als anys indicats era de 53,44 mm. Tanmateix, l’octubre del 1907 a Manresa es va registrar una pluviometria total de 258,70 mm, és a dir, gairebé cinc cops superior a la mitjana, la qual cosa permet fer-se una idea de la magnitud de la precipitació que va causar els aiguats.

1617, l’Any del Diluvi

Tot fa pensar que els aiguats del novembre del 1617, generals també a tot Catalunya, devien ser molt pitjors que els del 1907, si la Relación del grande diluvio que conté el Lumen Domus del convent de Santa Caterina de Barcelona és precisa. En el cas de Manresa, les anotacions al manual del Consell de la Ciutat constaten danys importants als ponts i l’enrunament de parts de la muralla.

Crònica de la catàstrofe

Pel que fa al desenvolupament concret dels esdeveniments i el detall dels estralls causats per l’avinguda del Cardener, la millor font d’informació és el diari El Pla de Bages del 14 d’octubre de 1907. Sabem que pels volts de les 17.30 hores arribà a la ciutat la tempesta amb una forta càrrega elèctrica i pluja abundant fins al punt que semblava “que’l món havia d’enrunarse”. Una hora més tard, quan ja fosquejava, començaren a arribar les primeres notícies que el Cardener baixava desbordat per efecte de la intensa pluja. Cap a les 19.00 hores, les campanes de la Seu van tocar a auxili atès que es tingué notícia dels problemes dels veïns de la fàbrica de les Adoberies, situada entre el pont de Sant Francesc i l’Estació del Nord, que és el nom amb què es coneixia l’actual estació de la Renfe.

Els aiguats van ser catastròfics des del punt de vista material, econòmic i social per l’atur forçós que va suposar

De seguida feu acte de presència el cos municipal de Bombers i el Sometent, a més de l’alcalde accidental, Joaquim Gomis i Cornet, i l’alcalde titular, Pere Armengou i Manso, que posant-se al capdavant de l’operatiu mobilitzà la Guàrdia Civil, la Guàrdia Municipal, carrabiners, soldats i oficials. Podem dir, de fet, que el paper de l’alcalde Armengou va ser cabdal per evitar que els efectes de la riuada fossin pitjors. No només per la mobilització immediata dels cossos de seguretat, sinó també perquè va avisar telegràficament el governador Civil de Barcelona, Ángel Ossorio Gallardo. El contingut de la comunicació va ser el següent: Río Cardoner lleva sobre su nivel ordinario ocho metros. Se temen desgracias. Es de noche. Se toman precauciones. No hay luz gas, inundada fábrica. Hay pánico general. Gràcies a aquesta ràpida comunicació, totes les poblacions del pla del Llobregat van poder ser avisades i es van prevenir així més desgràcies, sobretot personals.

Rescats i morts

Com que la fàbrica de Jaume Sitjes, coneguda com la fàbrica del pont de Fusta, també corria perill i l’esposa del propietari, Maria Algué, hi residia convalescent, la dona va ser pertinentment evacuada amb tartana. Però la situació de màxim perill es va donar pels volts de les 20.00 hores a la fàbrica del pont Vell, propietat de Pere Parera. Com que el nivell del riu encara pujava, l’encarregat manà a les obreres refugiar-se a la segona planta, des d’on a través d’una finestra 37 treballadors van ser evacuats pels bombers i per 30 soldats a les ordres de Joan Gatius i Català.

El gasòmetre va quedar devastat. Dels dos dipòsits de gas, només en va quedar un al seu lloc. Foto d’Alejandro Merletti publicada a La ilustración artística

De manera similar, els veïns que tenien la casa a tocar de la capella de Sant Marc també van haver de ser rescatats pels bombers a través de les finestres que donaven a la banda oposada al torrent de Sant Ignasi. Com que la riuada va destruir completament el gasòmetre, alguns barris de la ciutat i totes les botigues que funcionaven amb gas van quedar a les fosques. Pel que fa a les víctimes mortals, una mare i la seva filla de sis anys van desaparèixer arrossegades per la riuada mentre es refugiaven sota el pont Nou. La nena, Carme Vilanova i Gómez, fou trobada el dia 15 d’octubre a la zona del pla del Llobregat i identificada per son pare. Van haver de passar 50 anys de la desgràcia, amb l’entrada en funcionament de l’embassament de Sant Ponç, el 1957, perquè el risc d’avingudes del Cardener aigües avall des d’aquest punt disminuís.

EL BALANÇ DE LES DESTROSSES

Fàbriques i infraestructures manresanes afectades per l’aiguat del 1907

  • Fàbrica dels Panyos: en aquell moment propietat de Josep Portabella i Companyia, es va inundar la quadra amb tres o quatre pams d’aigua, i la planta més fonda va quedar plena de llot i moltes màquines fetes malbé.
  • El gasòmetre: la fàbrica de gas que subministrava Manresa va quedar totalment destruïda, fins al punt que pràcticament no en va quedar cap paret dreta.
  • Fàbrica Carné o Cal Bonamossa: la quadra de baix quedà anegada i plena de fang, mentre que els 12.000 sacs de ciment que hi havia a la primera planta, amb un valor de 36.000 pessetes, van quedar del tot malmesos. Dues mules moriren per l’aiguat i els treballadors van haver de refugiar-se a la part més alta de la fàbrica.
  • Estació del Ferrocarril Econòmic: era la línia que anava de Manresa a Berga (ubicada aproximadament a l’altura de l’actual sala de festes La Carpa del Riu). A causa de la riuada es van perdre més de 30 vagons i dues locomotores. L’aigua va arrossegar les vies i el dipòsit de carbó, i la palanca metàl·lica que feia de pont entre les dues ribes del Cardener també va ser arrencada. Aquesta estructura va quedar retinguda pels pilars del pont de Sant Francesc, cosa que va provocar un embut important.
  • Fàbrica Roca o Cal Canyís: propietat de Fermí Roca, la quadra inferior va quedar inundada per 10 pams d’aigua. La riuada va coincidir amb unes tasques de reparació que la família Roca hi estava duent a terme, de manera que van haver de fugir per les teulades del carrer del Bruc. A la cantonada de l’actual carrer de Folch i Torres amb el passeig del Riu hi ha instal·lada una placa que indica el nivell màxim que va atènyer el Cardener justament en l’indret on fins l’any 1975 hi havia la fàbrica Roca, espai actualment ocupat per l’escola Joviat i un concessionari de vehicles.
  • Magatzem de la Sociedad Hullera Española: adjacent a la fàbrica Roca hi havia el cobert on s’emmagatzemava el carbó de l’empresa Sociedad Hullera Española. El cobert fou destruït i el carbó, arrossegat per l’aigua.
  • Fàbrica Sitjes o fàbrica del Pont de Fusta: ubicada on avui hi ha l’edifici de l’antic Hotel Pere III, aquesta fàbrica va ser una de les més afectades. Es van ensorrar la tintoreria, el despatx del director i les habitacions dels porters, a més de perdre gènere per valor de 4.000 pessetes. No cal dir que la quadra també va quedar plena de fang i restes vegetals.
  • Fàbrica de les Adoberies: aquesta pelleteria es va inundar fins al primer pis. Els arbres del passeig del riu entre la fàbrica Sitjes i les Adoberies van ser totalment arrencats.
  • Pont i mur de contenció de l’Estació del Nord: abans del pont de la Reforma, davant l’actual estació de la Renfe, hi havia una palanca metàl·lica per al pas de vianants cap a la ciutat (va ser volat per les tropes republicanes en retirada el matí del 24 de gener de 1939). Un dels pilars que aguantaven la passarel·la metàl·lica va caure per la força del riu, i una part de 8-10 metres del mur de contenció de la carretera que passava per davant de l’estació també va cedir, cosa que va implicar el tall de trànsit pel perill d’esllavissada de la carretera.
  • Fàbrica tèxtil del pont Vell: propietat de Pere Parera, va ser una de les més afectades per la riuada. 37 treballadors van haver de ser evacuats per una finestra, i la planta inferior va quedar plena de fang.
  • Fàbrica de les betes: situada a la riba del torrent de Sant Ignasi i propietat de Baltasar Portabella d’Argullol, aquesta fàbrica també es va inundar fins a una alçada de tres pams.
  • Capella de Sant Marc: l’aigua també entrà uns tres pams en aquesta petita capella construïda a principis del segle xv i en feu caure l’altar major.
  • Fàbrica de Can Fabrés o de les Roques de Sant Pau: s’inundaren les dues quadres de la fàbrica; la inferior quedà molt malmesa. Adossat a la fàbrica hi havia un cobert que allotjava 195 bales de cotó, de les quals només se’n pogueren recuperar cinc.
  • Fàbrica de Vives i Figueres o dels Polvorers: també patí molt els efectes dels aiguats, ja que s’ensorrà el sostre de la fàbrica i l’aigua l’anegà fins a una alçada de 15 pams (més de tres metres). Destruí les dues calderes i arrossegà tot el gènere acabat. Davant l’impossibilitat de poder sortir de la fàbrica, el propietari, Jaume Figueres, reuní els treballadors a la quadra més alta i els digué: “Ja ho veieu, no podèm sortir, aquí ens ofegarèm tòts o ens salvarem”. Afortunadament, succeí la segona opció.
  • Farinera de les Obagues o La Favorita: igual que la fàbrica dels Polvorers, aquesta farinera patí una gran inundació, amb la destrucció completa de tot allò contingut a la quadra inferior, i l’ensorrament de la part més antiga del recinte.
  • Can Poc Oli: l’aigua arribà a l’alçada de les galeries de la casa i les tines de vi quedaren anegades d’aigua.

Per saber-ne més

Revista de Obras Públicas. Publicación Técnica del Cuerpo de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Any LVI, núm. 1.688. Madrid, 30 de gener de 1908. Una descripció succinta dels danys i les quantitats de pluviometria es pot trobar en els números 1.686, 1.688, 1.689, 1.694 i 1.696.

El Pla de Bages. Any IV, núm. 1.056. Manresa, 14 d’octubre de 1907, núm. 1.058. Manresa, 16 d’octubre de 1907; núm. 1.057. Manresa, 15 d’octubre de 1907.

La Publicidad. Any IV, núm. 10.336. Barcelona, 14 d’octubre de 1907.