El Principat d’Andorra aplega, al seu minúscul territori , un bon grapat de museus relacionats amb el patrimoni industrial . Són testimonis de les activitats econòmiques que han transformat el país d’un territori agrícola i ramader en un altre de serveis, utilitzant com a punt de suport activitats com ara la generació hidroelèctrica o la fabricació de tabac o de ferro

Text i fotos Sergi Ramis, periodista especialitzat en viatges

L’edifici històric del Salt d’Escaldes, inaugurat l’any 1934, és ara la seu del Museu MW de l’Electricitat. Tot i que les turbines inaugurals continuen treballant quan el consum o les condicions de compra d’energia ho reclamen, ara les sales s’han convertit en un espai expositiu i didàctic on s’aprenen conceptes generals relacionats amb l’energia i la producció d’electricitat a partir de la força de l’aigua, però, sobretot, quin és el lligam que aquesta activitat industrial té amb la història del país.

De fet, un dels espais més importants, la primera sala, conté una exposició que, tot i que té caràcter temporal, ja fa cinc anys que s’exhibeix. Relata com el Govern andorrà va obligar la companyia elèctrica a construir totes les carreteres del país a canvi de donar-li la concessió de l’explotació de l’aigua. I, així, com l’economia del país va millorar, passant d’una subsistència agrícola i ramadera a una de completament abocada al sector dels serveis.

Aparells d’amidament, plànols, contractes, reguladors, turbines, etc., omplen les vitrines de la segona sala, mentre que la tercera té un to més didàctic. Els joves aprendran aquí a veure (i provocar) en directe efectes com l’electroestàtica o la conductivitat. Cal no perdre’s el breu documental de l’any 1935 fet pel Govern republicà espanyol sobre el Principat d’Andorra, amb imatges històriques espectaculars. Les mateixes turbines que ara podem admirar en funcionament surten a la pel·lícula. I, ja fora de l’edifici, pareu atenció al mur de contenció de la carretera.

És patrimoni cultural del país, atès que representa l’esforç dels treballadors immigrants per donar pas al progrés. És al peu de la canonada d’aigua que prové del llac d’Engolasters i que s’aprofita a les centrals. Per cert, hi ha una turbina Pelton que s’exhibeix, també, en aquest indret. La visita es pot complementar anant a l’estany d’Engolasters i seguint el Camí Hidroelèctric, on es mostren la maquinària del funicular de servei, la galeria tècnica de la presa, el polvorí i el Camí dels Matxos.

Tradició tabaquera a Sant Julià

Al sud del país, a Sant Julià de Lòria, trobem l’interessant Museu del Tabac. S’ubica a l’antiga fàbrica Reig, oberta el 1909. Modern i sofisticat, aquest centre exhibeix maquinària
de fusta i metàl·lica des dels inicis de la producció gairebé fins als nostres dies. La veu en off de dos suposats treballadors de la fàbrica acompanya el visitant, que pot recórrer tots els espais en solitari, acompanyat per una locució i portes que es tanquen i s’obren deixant pas a noves sales, ja sigui on es classificava la fulla del tabac, es trinxava, s’embolicaven i s’empaquetaven
les cigarretes, o bé on es duien els comptes de producció. El museu no eludeix l’espinós tema del contraban, i fins i tot exhibeix els famosos “fardos” que els homes carregaven pels passos de muntanya per vendre a Espanya o França.

Llibres de comptabilitat originals del Museu del Tabac de Sant Julià de Lòria, on s’apuntava cada comanda, el pes, el cost i el client que la rebia.

La indústria del tabac ha estat molt important en la història andorrana recent, ja que aquest cultiu va substituir els d’autoabastiment quan es va descobrir que era molt més rendible. Encara hi ha fàbriques que funcionen al país.

Olor de modernitat a les Escaldes

Paradigma de la conversió d’Andorra en un país de serveis turístics podria ser el Museu del Perfum, establert en ple centre de les Escaldes. A més d’un espai introductori didàctic on el visitant pot interactuar reconeixent algunes de les aromes vegetals que més s’utilitzen en la fabricació de colònies i perfums, el museu exhibeix fins a un miler de flascons col·locats per època de fabricació. Comença amb les impressionants mostres de recipients per a alcofoll d’Egipte del segle vii aC i segueix per les fioles de fràgil vidre procedents de l’inici de la nostra era utilitzades pels romans.

Paradigma de la conversió d’Andorra en un país de serveis turístics podria ser el Museu del Perfum, establert en ple centre de les Escaldes

Els perfums comencen llavors a ordenar-se per dècades, partint del 1900. L’entusiasta explicació de la cuidadora del museu ens informa de nombroses anècdotes, i el públic aprendrà moltes coses sobre perfums però també sobre el paper desenvolupat per prestigiosos vidriers com ara René Lalique dissenyant recipients. Els perfums han seguit les modes i els moviments artístics de cada època. Així, veurem el perfum Partir que els soldats regalaven a les noies abans de marxar a la Segona Guerra Mundial, els flascons orientalistes de començament del segle xx o fins i tot un recipient dissenyat per Salvador Dalí per al perfum Roi Soleil. La nota local l’ofereix el desconegut vidrier Eduard Fornells, que va dissenyar una ampolla que recull la silueta de l’església de Sant Joan de Caselles per al Flors d’Andorra.

Olor de benzina

El Principat aplega dos museus relacionats amb el món de l’automoció. A Encamp, el Museu Nacional de l’Automòbil conté una de les col·leccions de cotxes més importants del sud d’Europa . Podem veure des de gairebé la “prehistòria ”, començant per vehicles de l’any 1885 entre els quals hi ha la Pinette , fins a elegants cotxes que han servit de transport de dignataris, com ara Rolls-Royce o Citroën.

L’exposició s’atura en la dècada del 1970. Incorpora també algunes motos i sobretot bicicletes , una gamma que té un recorregut històric des dels primers i pesants models fins als lleugers artefactes de l’actualitat. A Canillo , als peus de l’església de Sant Joan de Caselles , hi ha el Museu de la Moto , que amb 144 peces recorre pràcticament tota la història d’aquest vehicle de dues rodes —per bé que n’hi ha també amb sidecar , com un exemplar alemany armat de la Segona Guerra Mundial. Motocicletes que han fet servir motor de vapor , que tenen ja més de 100 anys, però també les modernes i poderoses màquines que han corregut el ral·li Dakar. Està organitzat per dècades de fabricació. Nostàlgics d’Ossa , Bultaco o Sanglas i admiradors d’icones com Harley-Davidson , NSU o Norton hi trobaran exemplars davant dels quals quedar -se embadocats.

Ferro, fusta i farina a força d’aigua

En un salt cap enrere en el temps, hi ha dos espais expositius més que mostren el passat industrial d’Andorra. La Farga Rossell de la Massana ha protegit i restaurat el funcionament d’un martinet tradicional que va treballar a mitjan segle xix. Dos audiovisuals alliçonen els visitants sobre la producció de ferro a escala mundial i també local. I després es passa a una sala on es pot veure l’exhibició del martinet en directe picant ferro roent, a més d’eines, el mineral en brut, els lingots resultants del treball del ferrer, etc. La serradora de Cal Pal, per la seva banda, és a la riba del riu Valira del Nord a la Cortinada i, aprofitant la seva força, posava en marxa dos ginys: una serradora i un molí fariner. Instal·lacions de principis del segle xvi que van estar en funcionament fins al 1960.

Fitxa pràctica

MW Museu de l’Electricitat
Av. de la Bartra s/n, 5. AD200 Encamp.
Tel. +376 739 111.
Obert de dimarts a dissabte, de 9.30 a 13.30 i de 15 a 18.30 h
Diumenges i festius, de 10 a 14 h.
Entrada general: 5 €.
museumw@feda.ad
Si es fa el Camí Hidroelèctric d’Engolasters, s’han de pagar 5 €
addicionals i concertar la cita prèviament al museu.

Museu del Tabac
C. Dr. Palau, 17. AD600 Sant Julià de Lòria.
Tel. +376 741 545.
Obert de setembre a juny: de dimarts a divendres, de 9 a 19 h
Dissabtes, de 10 a 20 h
Diumenges i festius, de 10 a 14.30 h.
Juliol i agost: de dimarts a dissabte, de 9 a 20 h
Diumenges i festius, de 9 a 14.30 h.
Entrada general: 5 €.
info@museudeltabac.com

Museu Nacional de l’Automòbil
Av. Joan Martí, 64. AD200 Encamp.
Tel. +376 832 266.
Obert de dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 15 a 19 h
Diumenges, de 10 a 14 h.
Entrada general: 5 €.
museusandorra@gmail.com

M2R Museu de la Moto
Ctra. Gral. de Canillo s/n. AD100 Canillo.
Tel. +376 853 444.
Obert de dimecres a dijous, de 10 a 13.30 i de 15 a 19 h
Divendres, de 10 a 13.30 i de 15 a 19.30
Dissabtes i diumenges, de 10 a 13.30 i de 15 a 20 h.
Entrada general: 5 €.
museudelamoto@canillo.ad

Museu del Perfum
Av. Carlemany, 115 1r pis. AD700 Escaldes-Engordany.
Tel. +376 892 221.
Obert de dimarts a divendres, de 10 a 13 i de 16 a 20 h
Dissabtes, de 10 a 14 i de 16 a 20 h
Diumenges i festius, de 10 a 14 h.
Entrada general: 5 €.
museudelperfum@julia.ad

La Farga Rossell, Centre d’Interpretació
Av. del Través s/n. AD400 la Massana.
Tel. +376 835 852.
Obert maig, juny, setembre i octubre: de dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 15 a 18 h
Diumenges i festius, de 10 a 14 h.
Juliol i agost: de dimarts a dissabte, 10 a 14 i de 15 a 19 h
Diumenges i festius, de 10 a 14 h.
Novembre a abril: de dimarts a dissabte, de 10 a 14 i de 15 a 18 h.
Entrada general: 5 €.
museusandorra@gmail.com

Mola i serradora de Cal Pal
Ctra. General 3, la Cortinada. AD300 Ordino.
Tel. +376 878 173.
Consulteu els horaris d’obertura per telèfon o internet.
Entrada general: 5 €.
ot@ordino.ad

Per a tots els museus, és molt convenient obtenir el Passmuseu.
Costa 5 € i dóna dret al 50% de descompte del preu d’entrada en 3 espais.
Un cop exhaurit, se’n pot comprar un altre.
De venda a tots els museus andorrans.
Allotjament i restaurants