La documentació fotogràfica de les torneries de la Vall del Ges (Osona)

Text: Gerard Verdaguer, director del Museu de la Torneria de Torelló
Imatge de portada: Torneria Puig Arxé, Can Toribio, fotografia feta per Nicolau Coma l’any 1918. Fons N. Coma, Museu Etnogràfic de Ripoll

La torneria de fusta i banya, com d’altres oficis, té un origen que es remunta segles enllà. Les imatges que ens han arribat tenen un suport variat i perdurable: la pedra, el pergamí o el gravat o dibuix imprès en paper. Aquestes imatges ens permeten resseguir l’ofici fins als nostres dies. La primera imatge que trobem és un baix relleu egipci de l’any 300 aC reproduït per Chistophe Picod al llibre Les tourneurs sur bois l’any 1991. El fet que el sacerdot torner Petosiris es fes gravar sobre pedra es pot considerar una troballa excepcional. També s’han conservat pergamins medievals amb imatges de monjos torners amb torn de perxa.

A més, hi ha un caplletra d’una bíblia francesa amb uns monjos treballant al torn. O els ateliers dels cartoixans, generalment proveïts d’un torn de roda. O els dibuixos de Leonardo da Vinci del seu Codex Atlanticus, amb la descripció del torn de ballesta desenvolupat en bona part de l’Europa occidental a partir de mitjan segle XIII.

Un altre moment important fou durant el segle XVIII amb la Il·lustració. La dèria dels homes il·lustrats per trobar la raó de les coses els va portar a descriure amb detall els oficis del seu temps. Els gravats que presentaren D’Alembert i Diderot a l’Art du Torneur n’és un clar exemple.

Al segle XIX, amb l’invent de la fotografia, augmenta la possibilitat d’immortalitzar qualsevol moment en qualsevol espai. L’ús, però, de la fotografia arriba als llocs de manera desigual. Els retratistes s’estableixen a les grans ciutats i, en part, substitueixen els pintors de retrats o els fan la competència amb les classes més humils. També es fotografien monuments i moments històrics: l’Exposició Universal del 1888 en seria un exemple.

Interior de la Torneria Vidal

Interior de la Torneria Vidal als anys cinquanta del segle XX. Foto cedida per la família Vidal. Fotògraf: F. X. Bach (Vic)

A les ciutats, viles i pobles, sobretot als que s’industrialitzaren durant el segle XIX, els retratistes s’hi establiren progressivament. Cronològicament, a les viles i pobles de l’interior, els retratistes s’hi assentaren durant les primeres tres dècades del segle XX. En alguns indrets, eren retratistes que viatjaven al lloc, feien una sèrie de fotografies i després les editaven en forma de postals: Lucien Roisin, Gráficas Thomas o Tolrà Viazo serien exemples d’aquests fotògrafs.

En el cas de Torelló, el primer establiment que venia material fotogràfic a principis del segle XX era a can Madirolas. En aquestes botigues, els aficionats a la fotografia, generalment de famílies burgeses, hi podien trobar el material fotogràfic que necessitaven. Seria el cas de l’industrial Jacint Rifà i Anglada, que entre principis de segle i els anys trenta va deixar prop de 3.000 plaques de vidre amb un importantíssim valor etnogràfic perquè va copsar totes les feines del bosc i del camp entorn del serrat de Nespla, a Sant Pere de Torelló.

El primer fotògraf amb estudi a Torelló fou una sucursal del fotògraf Napoleón de Barcelona, oberta durant els feliços anys vint. Els vilatans anaven a fer-se un retrat a l’estudi del fotògraf. De vegades el fotògraf anava a fer reportatges fora del seu establiment, però no era el més habitual.

Per resseguir l’evolució fotogràfica de les torneries de la vall del Ges ens hem de remuntar a la dècada de 1910. Abans, només trobem anuncis i dibuixos que apareixen en diaris o plànols de la vila.

A partir de principis del XX hi ha fotografies fetes per fotògrafs no residents que fan una foto dels treballadors acompanyats del propietari. En algun cas, trobem un reportatge més complet que tenia una destinació publicitària en algun almanac o publicació de reportatges locals en algun diari, sovint complementada amb fotos de la vila i d’algun lloc pintoresc.

Anunci de la torneria de Benet Riera

Anunci de la torneria de Benet Riera publicat l’any 1880 a Diari Català.

Les tres fotografies més antigues de la Torneria Vidal, seu de l’actual Museu de la Torneria de Torelló, daten del 1917. Gráficas Thomas va editar una sèrie de guies, Barcelona artística e industrial, que tenien com a objectiu donar a conèixer empreses. La del 1917 conté tres fotografies de la fàbrica i dels treballadors.

Del 1918 tenim un reportatge del fotògraf Nicolau Coma i Llitjós a diferents torneries de Sant Pere de Torelló. Aquest fotògraf es va establir a Ripoll i va fer reportatges en diferents poblacions relativament properes. El seu fons, amb unes 4.000 plaques de vidre, està parcialment estudiat i dipositat al Museu Etnogràfic de Ripoll.

Entre els anys 1926 i 1930 tenim més imatges preses per fotògrafs professionals que anaven a retratar tallers: els fotògrafs vigatans Josep Palmarola i Antoni Robert van fotografiar la Torneria Vidal de Torelló. El mateix Palmarola i el barceloní Andreu Puig van fer un reportatge de torneries de Sant Pere de Torelló publicat a la Guía oficial de Vich y su partido, editat per Guías Catalonia a Barcelona l’any 1927. Hi apareixen anuncis i fotografies de les torneries Pujol, Puig Arxé, Vergés, i Vaqué i Puigverd. L’any 1930 tenim una foto de grup feta per un fotògraf local: Cesari. En aquesta imatge apareix tota la plantilla i els propietaris de la Torneria Vidal després de guanyar la Medalla d’Or a l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929.

Als anys cinquanta, el fotògraf Francesc X. Bach, de Vic, va fer un àlbum de la fàbrica Vidal. Hi podem veure els canvis estètics de la fàbrica, amb els colors negre i blau corporatius, i l’ús de fluorescents com a sistema d’il·luminació. Dels anys seixanta, poc abans del tancament de la fàbrica, el fotògraf local Josep Toribio va fer un reportatge de totes les dependències de la mateixa fàbrica. Tots aquests reportatges ens permeten resseguir la seva evolució.

Ja als anys setanta i vuitanta, sovintegen els catàlegs d’empresa fets per fotògrafs professionals. També apareixen fotos dels treballadors al taller o de trobades que fan en temps de lleure. Trobar, documentar, catalogar i difondre aquest material fotogràfic és una de les tasques engrescadores que fem al Museu de la Torneria de Torelló.


Dades pràctiques:

Museu de la Torneria de Torelló
C. de la Pau, 12-14. 08570 Torelló (Osona).
Tel. 938 596 476
info@museudelatorneria.cat
Obert de dilluns a divendres de 9 a 13 h.
Tardes, dilluns i dimecres, de 16 a 19 h.
Caps de setmana segons reserves o activitats programades.