Textos Redacció Eix
Imatge de portada: Arxiu Municipal de Torelló, Fons L’Abans Torelló. Família Trias

La humanitat, en la gran part de la seva existència, ha tingut la necessitat d’obtenir el màxim profit dels recursos de la forest. A Catalunya, un país ric en paisatges forestals molt diversos, l’aprofitament i l’explotació de la gran quantitat de recursos que ofereixen els boscos ha estat, de sempre, un complement de les principals activitats econòmiques fins a començaments del segle XX, l’agricultura i la ramaderia.

A l’edat moderna, en ple desenvolupament de les indústries manufactureres, la societat encara depenia del medi natural que l’envoltava. De fet, fins ben entrat el segle XX, les activitats als boscos van ser intensives i constants, amb una incidència econòmica, social i demogràfica extraordinària.

Els boscos catalans i les poblacions que al seu voltant en vivien tenien, pel seu dinamisme, la mateixa importància que els polígons industrials actuals. Ara bé, el fet que, d’entrada, bona part de l’activitat manufacturera de la fusta es fes directament en l’entorn forestal ha fet que gairebé no quedin vestigis físics d’aquesta activitat i, encara menys, rastres escrits o documentats. En aquest dossier seguim les pistes d’unes activitats manufactureres que van ser fonamentals al nostre país, i de la seva evolució fins a l’actualitat.

L’aprofitament industrial del bosc

Més enllà de la recol·lecció d’aliments per a la subsistència, ens centrarem en les activitats que ens acosten a la societat industrial i que giren, bàsicament, entorn de la fusta i la llenya. La fusta perquè, de sempre, ha servit com a element de construcció i transformació, i la llenya, perquè ha estat fonamental com a element  i matèria primera d’energia i combustió. Les finalitats principals de l’obtenció d’aquests recursos es poden agrupar en tres grans blocs: l’obtenció d’energia i calor, l’obtenció de matèries primeres per a activitats industrials i, finalment, altres recursos variats.

Obtenció d’energia i calor

La llenya és l’element més senzill d’obtenir del bosc per a, mitjançant la combustió, obtenir una font calorífica i energètica no només per a escalfar-se les persones i per cuinar el menjar (mitjançant llars de foc, brasers, escalfadors, etc.), sinó també per servir de font d’energia en forns (de pa, de calç, de guix, de vidre, de teules i ceràmica, etc.) i en activitats industrials (foneries, fargues, ferreries, fassines, fàbriques de sabó, cera, etc.).

A més de la llenya, el carbó és un altre element energètic i de combustió que s’obtenia a partir de la transformació de la llenya a les carboneres. L’avantatge del carbó vegetal respecte a la llenya és el menor pes i volum, la millor combustió (crema més lentament) i, en definitiva, la major eficiència.

Obtenció de matèries primeres per a activitats industrials

L’època de màxima activitat industrial coincideix, també, amb l’època de més explotació industrial del bosc i dels seus recursos. L’edat industrial és, també, l’edat de la fusta. La fusta és el material present en gairebé totes les activitats industrials i artesanals de l’època moderna i preindustrial. Amb ella es construeixen eines del camp i dels oficis artesanals: serveix de matèria primera imprescindible per a fusters, boters, carreters, roders, quadradors, mestres d’aixa, mestres de cases, mestres de molins, adobers (escorça), etc.

Serradora d’Àreu. Arxiu mNACTEC/ Ramon Blanch

A la vegada, la necessitat de fusta d’unes determinades qualitats i característiques per a la construcció farà treballar les serradores —hidràuliques, primer, i elèctriques més tard— a ple rendiment. La fusta es farà necessària i imprescindible per a la construcció de vaixells, vagons i travesses de vies per als ferrocarrils; carrosseries dels primers automòbils; construcció de maquinària, d’utillatge per a la indústria tèxtil (bitlles, llançadores, rodets, etc.), d’elements d’embalatges per als productes industrials, de seguretat i reforç en la mineria, d’estructures en la construcció; la fabricació de premses (d’oli, de vi, etc.); la torneria, i una llarga i amplíssima llista que abasta gairebé la totalitat d’activitats i sectors industrials.

Patrimoni singular, patrimoni oblidat

Queden ben pocs vestigis de tota l’activitat que l’obtenció de fusta i llenya als boscos catalans havia generat al llarg dels segles XIX i XX. De les restes d’antics cables o telefèrics aeris per transportar l’explotació industrial de la fusta cal destacar la monumentalitat del que encara es pot veure al port de Salau o bé la complexitat de diferents sistemes de transport a Peguera i altres zones de l’Alt Berguedà.

Les serradores

Les serradores transformaven els troncs pelats i nets dels arbres en taules, taulons, bigues, etc. Les serradores hidràuliques, a Catalunya, es trobaven sobretot a les comarques de muntanya. Funcionaven amb un singular i original mecanisme de vaivé que, a la vegada que feia pujar i baixar  la fulla de la serra, feia avançar mecànicament la bancada on hi havia el tronc que calia tallar. Funcionaven per la força que proporcionava la caiguda de l’aigua a través d’una canal sobre un rodet de pales, tot fet de fusta. La simplicitat constructiva i tecnològica cal veure-la dins d’un món d’autoproducció i d’abastament en uns entorns territorials limitats. Per tal de tenir un funcionament regular i una bona operativitat, les serradores hidràuliques havien d’estar situades, necessàriament, molt properes als boscos d’on calia extreure la fusta i a tocar de rius amb prou cabal per fer-les funcionar.

Aquestes serradores van estar actives fins a les dècades dels anys 1950-1960, moment en què es generalitza l’ús de l’electricitat. El fet de l’arribada de l’energia elèctrica va facilitar el pas d’aquelles antigues serradores accionades per l’energia hidràulica a les serradores amb mecanismes i tecnologia més moderna que ara ja es podien instal·lar a qualsevol indret.

Les serradores transformaven els troncs pelats i nets dels arbres en taules, taulons, bigues, etc. 

Els altres recursos del bosc

Les feines artesanes fetes al bosc, o en un entorn boscà, no han estat mai les més importants si ho quantifiquem només des d’una òptica exclusivament econòmica, però sí que ho han estat des d’una òptica social, demogràfica i tradicional. A redós de l’explotació de les grans masses forestals del país es desenvolupen un seguit d’indústries tradicionals que, en alguns moments dels segles XIX i XX, esdevenen activitats manufactureres predominants.

Així doncs, a més de l’obtenció directa de recursos alimentaris (castanyes, pinyons), d’adob agrícola i de llenya, també hi tenen cabuda l’obtenció de gel natural, d’aprofitaments minerals, de rodells, de pega, de resines, etc.

El suro, un producte singular dels nostres boscos

Les alzines sureres s’exploten i s’utilitzen des de l’antiguitat. A partir, però, de mitjan segle XVIII amb l’aparició de l’ampolla de vidre per guardar i transportar el vi, es va començar a utilitzar el tap de suro per tapar les primeres ampolles. A partir d’aquest fet aparentment insignificant però de gran rellevància, la indústria del suro va deixar de ser artesanal per convertir-se en un sector singular molt especialitzat i potent del conjunt industrial català.

És a les comarques gironines on podem trobar extensos boscos d’alzina surera (Quercus suber), però també al Montseny, les Guilleries, les Alberes i les Gavarres. L’operació de pelar el suro es fa manualment a l’estiu. El pelador, que ha de tenir una àmplia experiència, fa un tall circular amb la destral al tronc de l’arbre, esqueixa longitudinalment l’escorça i n’extreu el suro amb l’ajut del mànec de la destral.

A l’Empordà i la Selva el suro passarà de ser una activitat primària a ser una aposta per la modernitat

L’ús de taps de suro va anar creixent i va fer que cada vegada s’incorporessin noves màquines per donar abast a la demanda creixent. Val a dir que en la utilització d’aquesta nova maquinària, ara ja en fàbriques grans i modernes, la dona va tenir-hi un paper destacat i cabdal, que va substituir en bona part l’home, que fins aleshores havia treballat de manera artesanal. Amb l’aparició de grans indústries modernes dedicades a la fabricació de taps de suro també s’obriran nous mercats i productes del suro a partir dels discs, la llana o l’aglomerat de suro.

Tanmateix, l’ús del suro natural com a tap per a ampolles de vi, cava o licors serà sempre el producte més important en aquest sector, fonamentalment perquè per les condicions orgàniques que té continua sent el millor material possible per a aquesta finalitat. No obstant això, cada vegada més el suro tindrà altres aplicacions també de component industrial, com ara els panells acústics, materials aïllants, flotadors, sabates, disseny i moda, etc.

Per a comarques com l’Empordà o la Selva, la indústria del suro passarà de ser una activitat primària a una aposta per la modernitat, la industrialització i el desenvolupament col·lectiu i social.

Una font de subministrament de la indústria moderna

Els boscos són la matèria primera d’una in- dústria singular i ja molt desenvolupada a la primera meitat del segle XX. Aquest procés d’industrialització del sector es fa a partir de la gran biodiversitat que ofereixen els boscos autòctons.

Ara bé, amb  l’arribada  de  l’electricitat  es  pot  constatar, a partir de la dècada dels anys 1920, un profund canvi   en l’activitat industrial de la fusta i el bosc. Els motors elèctrics van permetre, entre altres conseqüències, instal·lar les serradores ja no només al costat dels rius i torrents, sinó a qualsevol lloc on hi hagués electricitat i, també, crear i desenvolupar unes noves màquines que van tecnificar les fàbriques i torneries. A més, el des- envolupament dels mitjans de comunicació va canviar considerablement el tipus de transport de la matèria primera amb l’obertura de pistes forestals i la utilització de maquinària pesant. Això permetria que aquelles feines que anteriorment es feien al mig del bosc ara es puguin fer al centre de les poblacions.

Joan Coma Arboix inicià, a finals del segle XIX, una serradora de fusta a Torelló. L’èxit del negoci en aquell moment va incrementar la seva posició social a la vila fins al punt que entre els anys 1913 i 1916 en va ser alcalde. Museu de la Torneria de Torelló

Una altra consideració que cal fer en aquest canvi del model de producció i explotació de la fusta i del bosc que es fa a Catalunya al llarg de les dècades de 1920 i 1930 és que bona part dels productes que anteriorment s’elaboraven van deixar de tenir utilitat i demanda i finalment van desaparèixer per ser substituïts per productes més moderns, amb més demanda i que, fins aleshores,  eren inexistents.

De fet, ja al segle XIX i primers anys del segle XX poques persones podien dedicar-se de manera exclusiva al treball de la fusta i el bosc. Eren feines no habituals ni regulars i ordinàries (eren ocupacions alternades o complementàries amb l’agricultura, amb feines a jornal o a preu fet). Més tard es redueix també el nombre de persones que s’hi dediquen esporàdicament, però s’estabilitza i es professionalitza l’activitat de les que s’hi dediquen de manera exclusiva i intensiva. El bosc passarà a ser una font de subministrament de matèriaprimera, eines, utillatges i elements de la moderna indústria catalana que fa una nova i definitiva embranzida a partir del primer quart del segle XX.

A partir dels anys 1920 l’arribada de l’electricitat canviarà completament el model d’explotació dels recursos forestals de Catalunya

El subministrament per a la indústria tèxtil (bitlles, bobines, llançadores), per al transport (construcció de vaixells, vagons i automòbils, travesses per al ferrocarril), per a indústries auxiliars (rodes, caixes, botes), per a la construcció (encavallades, bastides, cintres d’arcs en obres públiques, encofrats), per a la indústria del suro, de la torneria, etc., seran els productes més destacats per volum, nombre i incidència econòmica. No obstant això, hi haurà productes singulars, fins i tot rars, que marcaran també una especialització industrial de la fusta i els seus derivats.

Finalment, també cal constatar que el canvi de model significarà, també, un canvi en les formes del transport de la fusta. Així, la construcció dels embassaments per a l’obtenció d’energia elèctrica, la modernització i el desenvolupament de la xarxa de carreteres i la generalització del transport amb camions faran que el sistema de transport de la fusta a través dels rius i mitjançant els raiers desaparegui de manera molt ràpida.

Els derivats singulars

En la tradició de l’aprofitament forestal a la comarca de la Selva, especialment les poblacions d’Anglès, Amer, Santa Coloma de Farners, etc., seran referents en la implementació de diferents indústries de producció de derivats de la fusta: caixes d’embalatge, politges, joguines, mobles, etc.

A Anglès, però, aquesta especialització va arribar fins a esdevenir referent de la plena industrialització del sector de la fusta i de fabricació i elaboració de diferents productes totalment necessaris però a la vegada singulars i rars. Així, al marge de l’existència de moltes serradores i fàbriques tradicionals de mobles i torneria, a començaments de segle XX apareixen, per exemple, fàbriques de producció d’agulles d’estendre de fusta, com ara la Torneria Tarrés (1910), que s’hi va especia- litzar a partir de mitjan segle XX. També a Anglès l’empresa Masats s’especialitzarà en la fabricació de llapis de colors. D’aquesta empresa en sortiran, entre altres, els reconeguts llapis Masats i Alpino. La serradora Els Beneficis, a més d’especialitzar-se a tallar fustes tropicals d’importació, s’especialitzarà en la producció d’escuradents, igual que la Fusteria Esteve, que elaborarà els populars escuradents de fusta rodons El Chino. Altres transformacions que faran els tallers i indústries de la fusta d’Anglès seran la fabricació de pals per a gelats, depressors, etc.

De l’artesà a la fàbrica: la torneria 

Amb l’arribada de la industrialització, la feina artesana del torner es convertí en un ofici molt important, complementari del sector tèxtil. Per abastir les fàbriques de bitlles de teler, de rodets d’ordidor o de canons de metxera, calia la mestria d’un bon torner. El museu de la Torneria de Torelló explica el procés productiu de les torneries en el cas concret de la Vall del Ges (Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló), però no oblida els altres centres de torneria que hi ha hagut a Catalunya (Sant Hilari Sacalm, Arbúcies, Manresa…).

La fusteria moderna

La majoria de les noves indústries modernes relaciona- des amb la fusta i el bosc tenen una vinculació o arrel en una antiga tradició en el mateix sector fonamentada en una estructura petita i familiar. Ara bé, la nova indústria de la fusta ja plenament electrificada i modernitzada va crear i buscar nous productes i mercats, i va fer que, com la majoria dels sectors industrials moderns, s’hagués d’especialitzar, també de manera local, per anar substituint aquells productes ancestrals que ja no tenien sortida ni demanda. Poblacions com Anglès (derivats de la fusta) o Arbúcies (carrosseries) poden ser exemples destacats d’aquesta especialització local, però també zones més àmplies com l’Empordà (suro) o la Vall del Ges (torneria) n’esdevindran referents.

L’explotació industrial dels boscos catalans ha agafat una nova embranzida en trobar noves sortides a la fusta i als productes residuals que fins ara no s’utilitzaven. Arxiu mNACTEC/Jaume Perarnau

La Sénia és un cas paradigmàtic pel que fa als mobles. Des de mitjan segle XIX nombrosos fusters establerts en aquesta població seguien treballant la fusta per a la construcció, per al mobiliari domèstic o bé per a diferents activitats industrials. La proximitat als boscos dels Ports, el fet que Tortosa i Roquetes fossin punt final del recorregut de la fusta dels Pirineus que els raiers baixaven per l’Ebre i, també, la presència de nombrosos molins fariners i paperers (construcció  de  grans  rodes de calaixos), així com la indústria dels alcohols (botes),  va fer que els nombrosos serradors que hi havia es re- convertissin ràpidament en serradors mecànics, boters, fusters i/o ebenistes.

A partir dels anys  1940  comença  una  especialització a la Sénia en la fabricació i venda de mobles que    són hereus de les fusteries artesanals. A partir de finals dels anys 1950 ja hi ha nombroses empreses que han implementat processos de fabricació, maquinària i una organització de la producció de mobles domèstics plenament industrial.

L’origen de les modernes fàbriques de carrosseries

Al llarg del segle xix, a l’entorn de la localitat d’Arbúcies (la Selva) es desenvolupen diferents activitats directament relacionades amb l’aprofitament dels recursos del bosc (fargues, carboners, torneries, serradores, etc.). Juntament amb aquestes activitats, la fabricació de carros esdevindrà una especialitat i singularitat de la localitat que, amb la mecanització i la motorització del transport individual i col·lectiu de la societat, farà que aquells carreters antics esdevinguin carrossers, també inicialment de fusta, dels primers vehicles de motor del país.

La singularitat de la fabricació de carrosseries d’autocar a Arbúcies sorgirà a partir de la primera dècada del segle XX. Poc abans del 1920, la família de carreters Ayats signaran un conveni amb la prestigiosa marca Hispano-Suiza segons el qual Carrosseries Ayats s’encarregarà de fabricar les carrosseries de fusta dels primers òmnibus de les diferents companyies promocionades per la marca (La Hispano Igualadina, La Hispano Hilariense, La Hispano Manresana, etc.).

Aquesta especialització en la fabricació amb fusta de carrosseries d’autocars i camions té la seva fonamentació en l’existència de diferents indústries de fabricació de carros de fusta i en la presència de la matèria primera als boscos de les Guilleries i el Montseny. Més endavant, aquestes carrosseries (Ayats, Beulas, Indcar, Noge, etc.) ja es faran amb materials metàl·lics i aconseguiran un alt nivell de producció per convertir-se en referent dins del conjunt de l’Estat espanyol.

El futur

Palets, pèl·let, estella i biomassa

Fins a la consolidació de la industrialització, i encara més amb la fi de l’època industrial, els boscos han passat d’estar sobreexplotats al llarg dels segles XVIII, XIX i fins ben entrat el segle XX, a tenir una forest totalment descontrolada. Hi ha qui advoca per no intervenir en el paisatge i per mantenir la virginitat del bosc, però és una idea conservadora i obsoleta que es contradiu amb la realitat de l’aprofitament i conservació que al llarg de la història s’ha fet de forma més eficient justament en base a l’explotació controlada i planificada.

Actualment la indústria de la fusta ha obert un important sector de negoci a partir de l’aprofitament de fustes de baixa qualitat, neteja del bosc i elaboració de productes per a embalatges i per a diferents sistemes de calefacció i combustió ecològica. Així, l’estandardització dels embalatges ha propiciat que la fabricació de palets, embalatges i bobines per a cablejat, amb mides i normatives homogènies i internacionals, esdevingui una important sortida de la fusta dels boscos catalans. I també la seva reutilització o el seu nou ús en mobiliari modern, així com en nombrosos nous usos, a banda de la mateixa paletització i embalatge, ha donat una nova activitat i creixent demanda en el sector.

2,5 tones d’estella de  biomassa  forestal equivalen a un estalvi d’1 tona de petroli  o de combustibles fòssils

En el camp de l’aprofitament dels residus forestals moderns cal esmentar el gran creixement que ha experimentat el consum de llenya i derivats per a l’escalfament. Els dos grans models d’aquests productes són el pèl·let i l’estella. Els pèl·lets són cilindres de diferent mides que s’obtenen a partir de la trituració, assecat i premsat de residus i trossos de fusta no aprofitable. La presència de la lignina i la mateixa fibra vegetal fan que aquest producte esdevingui gairebé tan eficaç com qualsevol dels combustibles líquids d’origen fòssil. L’estella, per la seva banda, és un tros de fusta, no utilitzada en productes de gamma superior, tallada i triturada molt fina en forma de petits trossos i que serveix també de combustible natural o biomassa.

Els pèl·lets, l’estella, la llenya i el residu de les serradores (serradures) han esdevingut noves fonts d’energia en calderes de calefacció procedents de la biomassa d’origen forestal que han donat peu a noves i modernes formes d’explotació del bosc, a noves empreses del sector i, també, a noves formes de comercialització i ús d’aquests productes naturals que, a la vegada que són combustibles respectuosos amb el medi, permeten actuar, mantenir i ordenar les grans masses forestals del nostre país.

Els boscos catalans en dades

Catalunya té un percentatge de superfície forestal cada vegada més gran i els seus boscos cada cop són més espessos, segons les dades recopilades durant els últims anys pel quart Inventari Forestal Nacional. Concretament, la superfície forestal —que inclou tant els boscos madurs com el simple matoll— se situa en el 62 del total català: 2 milions d’hectàrees dels més de 3,2 milions d’hectàrees de superfície total. Això representa 400 arbres, o 0,25 hectàrees de bosc per persona. Per províncies, el percentatge més alt de superfície forestal correspon a Girona, i el més baix, a Tarragona.

Al Museu de la Torneria de Torelló podem veure l’evolució des dels torns de ballesta fins als controls numèrics actuals. Arxiu mNACTEC/Ramon Blanch

La vegetació silvestre segueix envaint antics territoris ocupats per cultius, però el més destacat dels últims anys a Catalunya és l’augment dels boscos densos a costa del bosc clar o matoll. Aquest augment és degut en bona part a l’abandonament de les activitats forestals motivat, al seu torn, per la poca rendibilitat de la fusta. La pèrdua de rendibilitat, per tant, fa augmentar la superfície forestal.

De la tradició a l’R+D+I

Si bé la tradició del treball de la fusta és tan antiga com la mateixa humanitat, aquest material segueix tenint futur al davant, un present i un futur que demanda nous productes amb noves característiques, sobretot lligades a una major eficiència i a la sostenibilitat.

El Consorci Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), té com a missió contribuir a la modernització i a la competitivitat del sector forestal, al desenvolupament econòmic i social a les zones rurals i a la gestió sostenible del medi natural.

Treballa en la recerca i el desenvolupament de productes emergents (fusta contralaminada, circuits de proximitat de biomassa, etc.) que encaixin en el concepte de la bioeconomia (és a dir, la producció basada en el coneixement i l’ús de recursos biològics per proporcionar béns i serveis sostenibles).

 


Guia pràctica

A Catalunya disposem de diversos museus i centres d’interpretació de les diverses activitats que la indústria del bosc i de la fusta generava al país. Llistem a continuació els més importants.

Serradora i Mola de Cal Pal
Al poble de la Cortinada, dins del municipi andorrà d’Ordino i a tocar del riu Valira, la serradora de Cal Pal és un edifici de finals del segle xvi que va deixar de funcionar als anys 1960. L’any 1996 va ser restaurada i rehabilitada com a Centre d’Interpretació.
Serradora i Mola de Cal Pal Ctra. General, 3
La Cortinada – AD300 Ordino (Principat d’Andorra)
Tel. 376 878 173

Serradora d’Àreu
És l’única en funcionament original que queda a Catalunya. Es va restaurar i recuperar l’any 1993 per passar a formar part del sistema territorial del mNACTEC. Serradora d’Àreu
La Força d’Àreu, s/n
25575 Àreu (Alins, Pallars Sobirà)
Tel. 973 624 417

Ecomuseu de la Vall d’Ora
Està format pels molins i serradores de Ca l’Ambrós i Cal Guirre, que combinen l’ús de l’energia hidràulica i l’electricitat. La serra de Ca l’Ambrós és circular i disposa d’una màquina d’esmolar.
Ecomuseu de la Vall d’Ora
Ctra. C-26, km 117 25286 Navès (Solsonès)
Tel. 608 998 164

Museu Etnològic del Montseny
El Museu Etnològic del Montseny és un destacat museu i centre de conservació, difusió i investigació del patrimoni cultural del massís del Montseny, amb una gran implicació en la dinamització cultural, social i econòmica del territori. Ocupa un edifici del segle XVII al centre d’Arbúcies. L’exposició permanent mostra els testimonis de les comunitats que han poblat el massís al llarg de la història. Destaquen els àmbits de l’activitat i les indústries de la fusta i el bosc així com la singularitat i especialitat del municipi en el pas de les carrosseries de fusta a la moderna indústria de carrosseries d’autocars.
Museu Etnològic del Montseny– La Gabella
C. Major, 6 17401 Arbúcies (la Selva)
Tel. 972 860 908

Museu de la Torneria
Ubicat a l’antiga fàbrica de torneria de Cal Vidal, explica la industrialització de Catalunya a partir d’un ofici artesà: el del torner de fusta i banya, que es convertirà en un potent i destacat
sector complementari de la indústria tèxtil. Mostra com el taller artesà donà pas a la fàbrica; com la necessitat de complements per a la maquinària tèxtil fomentà el desenvolupament de fàbriques amb més de 60 treballadors durant el segle XX. Se centra en el cas de la Vall del Ges (Torelló, Sant Pere de Torelló i Sant Vicenç de Torelló), però no oblida els altres centres de torneria que hi ha hagut a Catalunya (Sant Hilari Sacalm, Arbúcies, Manresa…). Museu de la Torneria
C. de la Pau, 12-14 08570 Torelló (Osona)
Tel. 938 596 476

Museu del Suro de Palafrugell
Va ser fundat l’any 1972 amb la finalitat d’adquirir, conservar, interpretar i posar en valor tot el patrimoni vertebrat entorn del món del suro a Catalunya, en tant que configura un paisatge, una indústria, unes formes de vida i una identitat comunes. És una institució singular per la seva temàtica, el seu
àmbit territorial i la seva vocació de servei. L’any 2012 va inaugurar la nova seu a l’antiga fàbrica surera modernista de Can Mario, la més important del sector industrial a Espanya, al centre de Palafrugell. És el museu més gran del món en aquest àmbit.
Museu del Suro de Palafrugell
Pl. del Museu del Suro, s/n 17200 Palafrugell (Baix Empordà)
Tel. 972 307 825


Per saber-ne més

Espadalé, J., Lledó, D. i Martí, À., El suro, Col. Biodiversitat i Tecnodiversitat, núm. 1. Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Terrassa, 2002.

Grau, J. M. T. i Puig, R., L’aprofitament del bosc a l’època moderna, Episodis de la Història, núm. 279, Rafael Dalmau, editor, Barcelona, 1990.

Grau, J. i Tenci, R., La serradora d’Àreu, Ciència, Tècnica i Societat. Les guies dels museus del MNACTEC, núm. 3, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Terrassa, 2018.

Rams Riera, E., Anglès. De la pagesia a la industrialització, Ajuntament d’Anglès, 1999.

Serra Rotés, R., La Vall de Peguera, Zenobita Edicions, Manresa, 2007.

Sorribes, R., Les indústries tradicionals a les comarques de muntanya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1993.