Directora, productora i guionista de cinema, Isona Passola, torna a la fàbrica familiar, avui Museu de la Torneria de Torelló

Jugant amb rodets de fil, un dia, bufant pel forat d’un d’ells va sortir volant una menudíssima caputxeta vermella. La Isona i els seus companys de joc gairebé ni van poder veure on va anar a parar la figureta, però sí que sabien d’on venia. Com les baldufes i els cavalls, torres, alfils i peons d’escacs, la caputxeta havia sortit de la torneria dels Vidal, allà on la fusta prenia cos. Era la fàbrica de la família materna de la productora de cinema Isona Passola Vidal. Passola retorna a l’abans-d’ahir, quan la llenya alimentava la caldera, l’avi supervisava un centenar de treballadors i la mare duia els comptes del negoci familiar.

Text Carme Escales, periodista
Fotos Enrique Marco

Fixa’t en l’arquitectura exterior, en el teulat amb forma de casa. M’agrada molt”. Així, fixant-s’hi i fent que ens hi fixem, la Isona Passola Vidal no deixa escapar un sol detall. Amb els ulls ben oberts i curiosos, entra a l’antiga fàbrica dels Vidal, la torneria que van portar, fins que va tancar l’any 1964, el seu besavi matern, Francesc Vidal, l’avi Joan Vidal i l’oncle, Ramon Vidal.

L’empresa familiar arrencava, però, l’any 1854. Havia nascut per fabricar tots els estris de fusta que empraven les fàbriques tèxtils de les contrades veïnes. Eren moltes. Però, de torners com els Vidal, no n’eren tants. “Tothom pensa en el fil i en la roba, en les filatures i l’estampació, però tot allò necessitava les eines que feia la indústria de la torneria: bitlles de teler, tubs de les contínues, rodets d’ordidor, tubs o canons de metxera… Sense ells, les indústries del tèxtil no podien funcionar”, apunta la Isona.

La seva mare, Rosa Vidal, va ser l’única treballadora a la fàbrica. La resta eren tot homes. En el seu moment més fructífer, 108 treballadors, entre aprenents i empleats, hi feien feina. Una dona treballant amb 108 homes. “La meva mare és una dona amb molt caràcter i personalitat. I molt intel·ligent”, explica la directora, guionista i productora de cinema. I encara afegeix: “Tenia molt de talent, per portar la comptabilitat i tot el que hagués volgut. Però, en haver tingut set fills, fins als 50 anys no va poder exercir, i ho va fer obrint la seva empresa de correcció i traducció”.

La seva mare, Rosa Vidal, va ser l’única treballadora de la fàbrica. Portava els comptes. Una dona treballant al costat de 108 homes

El rebost i la brasa

La Isona va néixer a Barcelona, al carrer del Duc, al bell mig del barri Gòtic. Era la segona de set germans, tres noies i quatre nois. “Em sento profundament barcelonina, sóc del barri on s’origina Barcelona, on hi ha l’ànima de la ciutat”, expressa Passola. “Però a Torelló hi pujà- vem molt”, precisa. “Des d’abans de Nadal fins per allà Reis, hi érem. També per Setmana Santa, per la festa major, i als estius. I tots són bons records els que guardo de Torelló”. Si tanca els ulls, i es concentra en les olors i la temperatura dels hiverns allà, encara avui pot reviure sensacions de la infància. “A Barcelona passàvem un fred horrorós; a Torelló feia més fred, però sempre hi havia l’escalfor de la fusta i la imatge que jo tinc és molt acollidora”, destaca. “Torelló feia tan bona olor de fusta, una olor de fusta que jo associo a caliu, calidesa i afecte”, afegeix la directora de L’endemà. Mentre ella i els seus germans jugaven al criquet, o a fer rodar baldufes, l’estufa de casa cremava a tot drap. “Totes les peces que a la fàbrica sortien defectuoses, les dúiem a casa, per escalfar-nos”, explica. Enmig de munts de llenya, de boix, d’avellaner, de bedoll o de freixe, ella s’organitzava el seu circuit per rodar en bicicleta. “A l’exterior de la fàbrica, en un lateral on hi havia la fusta amuntegada, els meus germans i jo vam aprendre a anar amb bicicleta”, explica amb nostàlgia.

Quan Passola torna a la fàbrica familiar, avui visitable com a Museu de la Torneria, afloren al seu record aventures, malifetes, i l’exigència espartana que la seva mare els inculcà

De fusta, no en faltava. Els avis d’Isona Passola tenien boscos. “Els boscos eren el rebost de casa”, diu. La fusta cremava a les estufes de tot Torelló, quan la nit del 17 al 18 d’octubre de 1940 l’aigua va apagar tots els focs. Va ploure massa per poder-ho comptar. A les nou del vespre, la gent se’n van anar a dormir perquè semblava que la tempesta s’havia cansat, que el riu ja no pujaria més. Però, de matinada, molts van haver de sortir de casa sorpresos per l’aigua, que, ja feta un gran riu, negava el poble i arrossegava amb ell tot el que trobava. A la vora de la fàbrica, “des de casa dels avis, van veure la masovera que era al pati, i des del balcó li van tirar un llençol per poder-la salvar, però un tronc arrossegat per l’aigua li va colpejar el cap i, en caure a terra, l’aigua se la va endur”, rememora. Avui, en entrar al Museu de la Torneria, una foto gegant de Torelló mostra el després de l’aiguat. “Imagina’t, s’acabava la guerra, amb tota la misèria i morts que va deixar, ve la riuada i deixà 62 morts i el poble arrasat. Fins i tot el molí de la Malianta l’aigua se’l va emportar”.

Passola és ben conscient que trepitjant el terra de la fàbrica familiar posa els peus en un bocí de la història d’aquest país, “de la història de la seva industrialització, que és la que va aixecar Catalunya

Aleshores, els amos de la torneria, la seva família, es traslladaren a viure a l’edifici del Casino, al costat del cine-teatre Cirvianum, que havia fet construir el besavi
per al poble. “Des del lavabo del Casino, que va ser la casa on ens allotjaríem en endavant, es veia un tros de la pantalla de cine”, comenta la Isona. El seu besavi havia construït el Casino al lloc més cèntric de Torelló. I, en les seves estades, Passola s’entretenia mirant la plaça del poble a través dels vidres de colors; així, segons per quin d’ells la mirés, la plaça canviava de color. Quan no estava fent això, o bé feia entremaliadures o era castigada. “Em castigaven a les golfes i jo allà tenia molta por. Sentia horror per les rates que hi podia haver, i per les figures de pessebre de mida natural. Les guardaven allà”, recorda.

Malifetes a la torneria

Quan ara Isona Passola Vidal torna a caminar per l’interior de la torneria familiar, des del 2013 visitable com a Museu de la Torneria de Torelló, afloren al seu record totes aquelles aventures, malifetes, i l’exigència espartana que la seva mare els inculcà. “Em fa molta il·lusió tornar aquí. Hi estic descobrint moltes coses. D’altres, al poble, ja no hi són. L’any 78 o 79, quan feia classes a la Universitat de Vic, vaig entrar un dia a Torelló i vaig veure com intentaven arrencar els balcons de la que havia estat la casa de la meva àvia. S’enduien les torratxes blaves i blanques que feien tan bonics els seus balcons. Havia vist passar els encaputxats tants cops des d’allà…”, explica des de la nostàlgia i la incomprensió per la desfeta de la façana que li era tan familiar. Sí que roman encara la farmàcia modernista dels seus cosins Vergés, “una meravella”, diu. El farmacèutic, un oncle avi —sogre de la seva tia— que va ser alcalde, Francesc Xavier Vergés, és l’autor de les cartes independentistes que, enllaçant com en una trena l’amor per Catalunya i per la seva estimada, han deixat testimoni del clam llibertari del país català. “Estimadíssima Amèlia, […]

Són ànsies de llibertat, de justícia, les que en aquests moments històrics repercuteixen per tota l’amplitud de la terra catalana, és el ‘ser o no ser’ de Shakespeare,
Hamlet. O demà s’ensorrarà tot un règim, o Catalunya haurà de seguir encara anys i anys engrillonada a les rodes del carro espanyol”, escrivia des de Torelló el tiet avi de la productora de cine el 17 de juliol de 1917, vigília de l’Assemblea Parlamentària.

Bitlles de teler, tubs de les contínues, rodets d’ordidor, canons de metxera… Sense ells, les indústries del tèxtil no podien funcionar

Passola és ben conscient que trepitjant el terra de la fàbrica familiar posa els peus en un bocí de la història d’aquest país, “de la història de la seva industrialització,
que és la que va aixecar Catalunya, i el que li ha donat el seu caràcter modern i l’ha situada a Europa, gràcies al tèxtil, sobretot”. També que allò que ho feia possible en gran part, la torneria, el torn, el modelat de la fusta, és un dels primers invents de la humanitat.

 

Museu de la Torneria
C. de la Pau, 12-14. 08570 Torelló
Tel. 938 596 476 · info@museudelatorneria.cat
De dilluns a divendres, de 9 a 13 h.
Dilluns i dimecres, de 15 a 19 h.
Caps de setmana amb reserva prèvia o visites programades.
Entrada general: 5 €; visita guiada en grup: 60 €.