El meteoròleg de televisió de Catalunya i Catalunya Ràdio, ens fa de Cicerone a la seu del mNACTEC

Els jocs d’infant vora la fàbrica de maons del seu avi matern tornen a la memòria del meteoròleg Francesc Mauri en posar els peus al mNACTEC. És el museu que té més a prop de casa, i que guarda, a fora i a dins, un gran tros de la història d’aquest país. Alguns capítols del passat fabril de l’antic Vapor Aymerich, Amat i Jover de Terrassa els recuperem en la visita en què Mauri ens fa de cicerone. L’evolució industrial i tecnològica que honora i explica el museu egarenc lliga, i molt, amb la professió, el discurs i la gran sensibilitat mediambiental del presentador d’El Temps.

Text Carme Escales, periodista | Fotos Quim Roser

“El meu avi tenia una bòbila a Sant Just Desvern, a tocar de la xemeneia de l’edifici Walden, que aleshores encara no existia. La bòbila era en un carrer que es deia avinguda de la Indústria. Era on jugava amb els meus amics. Devia tenir sis o set anys. La bòbila em captivava… Allò era la Catalunya industrial. A la bòbila del meu avi es pastaven a mà les totxanes d’obra vista de molts edificis de Barcelona. Tenien forns de carbó, que després es van transformar en màquines de gas.”

I del carbó de la bòbila al vapor llaner Aymerich, Amat i Jover. Som al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), amb els peus sobre la història d’un país i els records i les vivències, professionals i personals, de Francesc Mauri (Barcelona, 1966), veí de Matadepera. El record de la bòbila del seu avi matern el fa pensar que la seva infantesa “té una miqueta de petjada dels primers records d’una Catalunya molt més bruta. Tot s’hi valia, en nom del progrés”, reflexiona el presentador d’El Temps de Televisió de Catalunya.

I, pensant en els rius bruts d’aquella Catalunya industrial que s’enfortia treballant de sol a sol, Francesc Mauri no deixa passar per alt un esdeveniment històric per al país i singularment vinculat al museu on som. “Som al rovell de l’ou d’on va tenir lloc la tragèdia, en nombre de víctimes, més gran dels últims 200 anys. El 25 de setembre de 1962, unes riuades van fer desbordar els marges de la riera de Palau de Terrassa, que passava per l’actual rambla d’Ègara, i encara hi és, soterrada. L’aigua va provocar gairebé un miler de víctimes, entre morts i desapareguts”, explica Mauri. “Tot això que veiem aquí [som a la nau dedicada al transport, exposició permanent de vehicles, carros, cotxes i motos] es va inundar aquell any. L’aigua, desbordada, va entrar a les fàbriques del costat de la riera. La mare d’una amiga es va salvar enfilant-se en una de les voltes del sostre de la fàbrica on treballava, que bé podria ser aquesta”.

Ara, la teulada sobre les voltes del Vapor Aymerich i la rambla les podrem veure tots, perquè s’hi ha instal·lat, al costat del carilló de les campanes sobre l’antiga
fàbrica, una de les càmeres d’observació de l’atmosfera—n’hi ha una quarantena al territori català— connectades en directe amb l’espai d’El Temps de TV3.

UN MUSEU REFERENT

Francesc Mauri va néixer a Barcelona. Va viure al barri de Sant Antoni, a cavall dels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample, fins als 25 anys. Després va deixar la ciutat per viure en diferents espais propers a l’àrea metropolitana, i ara viu a uns 15 minuts escassos del mNACTEC, el museu que, acompanyat de la seva esposa i els seus fills, va visitar ben en profunditat i per primera vegada deu fer uns vuit o nou anys. Més tard, diverses ocasions professionals l’han fet retornar a l’antiga fàbrica, avui espai museïtzat i exemple de salvaguarda de la història d’un país que es va fer a si mateix.

“Amb gran encert, s’ha passat el drap a estructures que formen part del nostre passat”

Tal com ell mateix explica, després d’aquella Catalunya que treballava i treballava sense parar atenció a tota la contaminació i la porqueria que el carbó i les restes de materials fabrils anaven produint, “cap allà als anys vuitanta, va començar a aflorar el sentiment que potser no s’estava fent tot bé”, exposa el meteoròleg, llicenciat en Geografia. En adonar-se dels petits i grans desastres d’un sistema de treball altament eficient, però també extraordinàriament brut i contaminant, “alguns van voler tirar a terra o amagar els vestigis d’aquell passat fabril darrere d’una cortina”, explica Mauri. “Però, afortunadament, molts d’altres, amb un encert brutal, van passar un drap a les estructures perquè formen part del nostre passat, amb totes les coses bones i dolentes que encara ara fem i continuarem fent. No haver destruït aquest passat és sensacional”, afirma quan ens apropem als lavabos del mNACTEC, dels quals comenta: “Són fantàstics, també, per la seva decoració modernista”.

Espai del museu dedicat als cotxes i les motos.

ELS SEUS RACONS PREFERITS

Les temàtiques recreades pel mNACTEC que més fascinen a Francesc Mauri són:

  1. Els espais sobre l’energia, especialment la paret que ha salvat del passat, intactes, els vells comptadors de llum de les fàbriques.
  2. L’espai dedicat als cotxes i les motos. Francesc Mauri condueix un cotxe totalment elèctric i, després de la seva experiència, “No tornaria per res del món a conduir un vehicle amb un altre combustible”.
  3. La màquina de vapor. Mauri no passa per alt en absolut la sala on està exposada, i en marxa: “Una fantàstica estança modernista amb un enrajolat immaculat”.
  4. L’edifici. “El continent d’aquests museu és brutal, és un edifici fantàstic, jo el trobo sensacional”. Les seves vistes, sobre la teulada de l’antiga fàbrica ara convertida en museu.

“Al museu veiem l’empremta brutal d’una societat que bullia d’idees i d’emprenedoria”

UN TEMPS I UN PAÍS PER ENORGULLIR-SE’N

“Catalunya és l’únic país del món que va fer la seva Revolució Industrial —i va ser el primer lloc de la Península a fer-la— sense cotó, sense carbó i sense ferro”, destaca el meteoròleg de la tele mentre caminem pels espais del mNACTEC que recreen la història de l’electricitat. Al pàrquing del museu, Francesc Mauri ha deixat aparcat el seu cotxe. “Condueixo un cotxe totalment elèctric. Quan ho fas, ja no pots tornar al cotxe convencional. I més ara, que amb els cotxes elèctrics no pagues peatges i només gastes un euro cada 100 quilòmetres”, explica. “Grans cotxes de l’actualitat, de benzina o dièsel, haurien de ser ja en aquest museu, perquè tinc la percepció que són vehicles endarrerits”, considera. “Vam ser pioners, l’any 1984, instal·lant el primer molí de vent a l’Empordà. Però ens vam retardar. Si a tota Espanya, el 20 % de l’energia que es produeix és eòlica —segons dades del 2014—, a Catalunya encara som al 5,5%, només. I jo, això, ho reivindico.

Hauríem d’estar a punt de fer el pas de prescindir de combustibles com ara el petroli, el carbó o les nuclears”, puntualitza quan som ja en una de les sales del mNACTEC que més li agraden al meteoròleg de TV3: la sala de la màquina de vapor. “Aquesta és la culpable del desenvolupament del planeta a gran velocitat, en els darrers 200 anys. Fixa’t en la placa: La Maquinista Terrestre y Marítima”, llegeix Francesc Mauri davant l’enginy que encara ara és activat perquè els visitants del museu de Terrassa, ciutat industrial per excel·lència, n’observin el funcionament. “Però també per causa d’aquesta màquina de vapor som on som avui dia en nivells de contaminació.” Mauri ens fa aquest comentari un dels dies en què la cimera sobre el clima té reunits a París a responsables de medi ambient de tot el món, que finalment van signar un acord únic en la història: 195 països agermanats per lluitar contra l’escalfament del planeta i el canvi climàtic.

UNES PORTES OBERTES A LA HISTÒRIA

Després de repassar les relíquies automobilístiques, cotxes i motos que exposa el mNACTEC a l’interior d’una de les seves fabuloses naus, entre embarrats, i sota les voltes de l’antiga fàbrica llanera de començament del segle passat, Mauri expressa la seva admiració per aquestes portes obertes a la nostra història: “Davant d’un quadre, puc sentir que m’agrada més o menys, però segurament no sabria dir quins són els valors més o menys destacats d’un Rubens o dels d’una pintura feta per la meva dona, perquè no hi estic cultivat. I penso que a la majoria de la població li passaria el mateix. Però en canvi, en aquest museu, s’hi recull la memòria d’un passat ben nostre: ens parla de com hem funcionat energèticament i industrialment, i això és una cosa que ha conviscut amb nosaltres. Té molts elements en els quals ens podem trobar còmodes. I aquí es veu l’empremta sensacional d’una societat que bullia, no per la màquina de vapor, sinó per les seves idees d’emprenedoria, amb les quals una sèrie de persones es van enamorar del Pirineu i de la producció hidroelèctrica. Vam tenir el primer ferrocarril de la Península —de Barcelona a Mataró—.

Tot això és brutal! I aquí al museu, el continent que ho recull és una peça més, hi ha molt de mèrit”, diu. “Amb un museu com aquest, en una població industrialment avançada a la seva època, que podria atansar-se, en aquell temps, a l’altura de Barcelona, i en un edifici fantàstic, que trobo sensacional, fa moltíssima ràbia el desconeixement que encara se’n té. Amb l’actual allau de turistes a Barcelona, per què no fer-los pujar als Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i venir a veure-ho? I així descentralitzem l’interès turístic del que és Barcelona, que és una capital de primer ordre i és lògic que reivindiqui aquest paper, però això també és únic a escala mundial”, conclou el meteoròleg Francesc Mauri.

“La teulada sobre les voltes del Vapor Aymerich, i la rambla, les veiem ara a través de la càmera de TV3”