La fàbrica Pujol i Bausis, coneguda com La Rajoleta, és un referent de la ceràmica industrial del modernisme. Han passat més de trenta anys des del tancament, i del caliu dels seus forns encara emergeix la voluntat de pervivència i conservació.

Text: Roser Vilardell Tarruella
Foto de portada: Visió frontal de dos dels quatre forns de tipus àrab. S’hi pot veure l’accés a les cambres de combustió (obertures inferiors) i a les cambres de cocció (obertures superiors). Foto: Lluís Tarrés. Arxiu Fotogràfic dels Museus d’Esplugues. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat.

Avui la indústria ceràmica ha desaparegut d’Esplugues. Però va haver-hi un temps que la seva producció va ser fonamental, i era gràcies a la qualitat argilosa del sòl d’aquest municipi. L’any 1858, dos socis francesos van posar en marxa una fàbrica de ladrillos amb els seus forns, quadres i tots els recursos necessaris, en un terreny de mitja mujada propietat de Pau Pujol Franquesa. No era una simple bòbila, ja que també s’hi produïen azulejos finos y losetas. Era un moment àlgid de desenvolupament econòmic a Catalunya, provocat tant per la industrialització com per la necessitat de creixement urbà de Barcelona. La posada en marxa de la nova fàbrica l’any 1860 coincideix amb l’aprovació de l’Eixample de Cerdà, i això li donava molt bones expectatives. Tot i això, la societat es dissol poc després, i s’obre un període discontinu d’obertures i tancaments fins a l’any 1876, amb l’arribada de Jaume Pujol i Bausis. Amb ell, i després amb el seu fill Pau Pujol, s’enceta una etapa d’estabilitat en què es produeixen ceràmiques de gran qualitat i disseny avançat que se sumen als missatges de modernitat de l’època.

És en aquest context en què la historiadora de l’art M. Pia Subias situa el naixement de la ceràmica modernista, alhora que atorga a la fàbrica Pujol i Bausis, La Rajoleta, un paper pioner i de referència.

Arquitectes com Gaudí, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà o Bassegoda nodreixen les seves obres arquitectòniques d’elements ceràmics elaborats a la fàbrica d’Esplugues. Bona part d’aquests arquitectes, juntament amb altres artistes (Adrià Gual, Alexandre de Riquer, Lluís Bru, etc.), fan, també, projectes ceràmics per encàrrec de la fàbrica. L’empresa, amb despatx al carrer Tallers de Barcelona, durant el primer terç del segle XX té dos directors artístics de gran relleu: Joan B. Alós i Peris i Francesc Quer i Selves.

La Rajoleta és present en edificis i espais tan emblemàtics com l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el Palau de la Música, el Parc Güell, la Casa Lleó Morera o la Casa Ametller, per citar exemples de la ciutat de Barcelona.

La singularitat dels forns

A l’espera de la seva museïtzació definitiva, l’actual recinte de la fàbrica concentra diverses tipologies de forns que li confereixen un gran atractiu i curiositat. La visita ens permet conèixer-ne el funcionament. Són sis forns de tipus àrab —dos d’ells soterrats—, un forn descobert, un forn de reflex metàl·lic i dos forns monuments d’ampolla.

Forns d'ampolla del Museu de ceràmica La Rajoleta.

Els monumentals forns d’ampolla. Foto: Òscar Rodbag. Consorci de Turisme del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Els forns soterrats, amb dues cambres, són de grans dimensions, amb 9 m de profunditat, i una planta circular d’uns 5 m de diàmetre. Els dos forns d’ampolla eren destinats a la cocció del gres i pastes blanques d’altes temperatures (1.200-1.300 ºC). El forn més petit té una alçada de 12 m i un diàmetre exterior de quasi 6; l’altre, lleugerament més gran, té un diàmetre de 3,50 m. Podien funcionar amb tres sistemes de cocció diferents. Inicialment, s’alimentaven amb carbó i, més tard, foren adaptats per a fuel. D’altra banda, la conservació d’un forn de reflex metàl·lic, del qual no tenim notícia de cap altre original, accentua el caràcter singular d’aquest conjunt de forns aplegats en un sol centre productor.

De les rajoles industrials a les de mostra de Can Tinturé

Al costat de La Rajoleta s’alça el museu Can Tinturé, que acull la col·lecció de rajola de mostra de Salvador Miquel. Es tracta d’una col·lecció de més de tres mil peces que abasta des del segle XV fins a mitjan segle XIX; per tant, la seva cronologia acaba quan comença la de La Rajoleta. Un relat estètic que incorpora ceràmiques d’inspiració historicista que La Rajoleta també produiria durant el modernisme. És un bon final per gaudir de la bellesa d’unes rajoles artesanals que dialoguen amb les industrials, on va ser possible el binomi art-indústria.


Dades pràctiques
Museus d’Esplugues de Llobregat. Can Tinturé i La Rajoleta.
C. de l’Església, 36. 08950 Esplugues de Llobregat.
Tel. 934 700 218
museus@esplugues.cat
Facebook: MuseusdEsplugues
Instagram: museus_esplugues
Twitter: @MuseusEsplugues

Visites guiades:
Els diumenges a La Rajoleta, a les 11 i a les 13 h, i a Can Tinturé, a les 12 h, excepte el mes d’agost.
Preu: 3 € (consulteu els descomptes i promocions al web dels museus).
Durada de la visita: 1 h. Sense reserva prèvia.
Punt de trobada: Museu Can Tinturé.
Disponible un servei de visites guiades en català, castellà i anglès, per a grups en horari que s’ha de concretar, amb reserva prèvia i segons disponibilitat. Informació i reserves al tel. 934 700 218 o museus@esplugues.cat

Per saber-ne més
SUBIAS, M. P., Pujol i Bausis. Centre productor de ceràmica arquitectònica a Esplugues de Llobregat. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 1989.

Diversos autors, Esplugues i el modernisme. Patrimoni i ciutat. Miscel·lània Grup d’Estudis d’Esplugues de Llobregat. Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, 2000.

Diversos autors (dir.:F.FONTBONA), El modernisme, vol. 5. Edicions l’Isard, Barcelona, 2003.