De producte terapèutic, el iogurt va passar a ser un imprescindible a les nostres neveres

Text Redacció
Fotos Danone

Els orígens de Danone cal cercar-los en la figura d’Isaac Carasso (Salònica, 1874 – París, 1939). Carasso procedia d’una família jueva sefardita que des de l’expulsió dels jueus de la península Ibèrica, l’any 1492, s’havia establert a Salònica. Tot i el pas de generacions, la família va mantenir viu el ladí, el dialecte dels jueus espanyols, i fins i tot conservaven la nacionalitat espanyola. Segles després, l’any 1912, es va iniciar la Primera Guerra Balcànica. Salònica passava a mans de Grècia, recuperant el nom de Tessalònica, i els jueus tornaven a ser el boc expiatori, com al segle xv. El Govern espanyol va enviar un vaixell cuirassat a fi de repatriar els centenars de sefardites que hi vivien. Ara bé, quan el vaixell va avarar a Constantinoble, hi va embarcar una delegació diplomàtica i va girar cua sense acollir cap d’aquells jueus.

El comerciant Isaac Carasso i la seva família no es van conformar, i van travessar Europa en tren. La Primera Guerra Mundial els va sorprendre a Suïssa, un país neutral on bé es podien haver quedat per sentir-se més segurs. Tanmateix, va ser més forta la crida de Sefarad, i els Carasso van creuar França fins a tornar als seus orígens remots, a Barcelona.

EL IOGURT, LA SOLUCIÓ

A la Ciutat Comtal Carasso va reprendre l’activitat comercial amb l’exportació a França de vins i olis. No va trigar a assolir un bon nivell econòmic i una bona posició social. Però a Barcelona també va tenir una idea genial quan va constatar que molts nens patien infeccions intestinals. El iogurt, un producte típic als Balcans tant pels seus beneficis per a la salut com pel fet de ser un aliment tradicional, podia ser part de la solució. Carasso, emprenedor de mena, va contactar amb metges per valorar la possibilitat que receptessin iogurt a pacients amb afeccions digestives. I tot seguit, amb un nebot i dos treballadors, va començar a fer les primeres proves de la producció del iogurt. Es va establir en un local del carrer dels Àngels, número 1, al barri del Raval, on avui una petita placa commemora el lloc.

El 1921 Carassi va registrar la marca Danone en honor al seu fill Daniel, conegut amb el sobrenom de Danon

En aquella primera etapa, la llet s’escalfava en dues tines de coure que es remenaven amb pales de fusta. La llet calenta es barrejava amb ferments de iogurt i es distribuïen inicialment en pots de porcellana; se’n produïen 400 pots diaris, de venda a les farmàcies. Ja des dels inicis en va fer publicitat a la premsa, que va ser un dels secrets de l’èxit. La imatge de la marca es va fonamentar en els seus beneficis com un “aliment potent i reconstituent per a l’estómac i els intestins”, a més que en remarcava l’origen oriental. No era un detall banal: anys abans, el premi Nobel Métxnikov, en les seves recerques sobre immunologia (vegeu requadre), havia remarcat que en una vall dels Balcans, on es prenia assíduament una llet acidificada, l’esperança de vida de la població era notablement superior a la resta. El iogurt es revelava pràcticament com un elixir contra l’envelliment.

Lleteria Colomer, els pioners

Cal dir que Danone no va ser la primera marca de iogurt a Barcelona , ja que el 1908 se li havia avançat la Lleteria Colomer, amb el seu obrador artesanal de kèfir i iogurts al passeig de Gràcia. Aquesta empresa també elaborava els lactis com a productes terapèutics, reconstituents i desinfectants de venda a les farmàcies.

EL PAS A LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL

Val a dir que Isaac Carasso no va ser el primer a elaborar el iogurt a Barcelona, ja que quan va iniciar la producció, la Lleteria Colomer ja feia pràcticament una dècada que elaborava lactis amb la mateixa filosofia (vegeu requadre). El que va donar caràcter pioner a Carasso va ser el fet de passar de la producció artesana a la industrial, i de perfeccionar aquest procés. Això es va produir a mesura que el iogurt, més enllà de les propietats medicinals, es convertia en un aliment indicat per a berenars i postres: aleshores, a més de les farmàcies, el producte es va començar a distribuir a lleteries, granges i botigues de queviures.

Una altra gran idea de Carasso va ser la distribució dels iogurts en caixes mitjançant el servei de carters que es traslladaven en tramvies: cada matí, abans de començar el repartiment del correu, lliuraven els productes als diferents punts de venda. Solucionava així una de les partides més costoses del negoci, la distribució. Aviat el fill d’Isaac Carasso, Daniel —de qui el producte va prendre el nom—, va agafar les regnes del negoci. El va estendre a Catalunya i Espanya (la primera fàbrica a Madrid va obrir el 1927), a França (el 1929) i als Estats Units (americanitzant la marca com a Dannon). Per fer aquesta expansió Daniel va optar per elaborar versions menys àcides del producte, perquè fos més plaent al paladar i, de retruc, més comercial. I la va encertar. De fet, el gran èxit a França és el que ha fet que sovint s’oblidi l’origen català de la marca Danone. La realitat, senzillament, és que el producte va tenir dues etapes que van ser fruit de visions comercials molt diferents: la visió local del fundador de la marca a Barcelona, Isaac, i l’aspiració internacional de Daniel.

A Catalunya van sorgir diferents empreses làcties, com Letona o Marinette, però Danone va obtenir un predomini imparable en el camp de les llets fermentades.

Un producte avalat pel premi nobel

L’any 1908 el microbiòleg rus Ilià Métxnikov va demostrar els efectes beneficiosos del iogurt per a la regeneració de la flora intestinal, i aquest va ser un dels motius pels quals va ser guardonat amb el premi novel de medicina. Sembla que Isaac Carasso, fundador de Danone, va coincidir amb Métxnikov a París i gràcies a això va ampliar els coneixements que ja tenia sobre el iogurt arran de la tradició balcànica. Un cop a Barcelona, Carasso va registrar la marca Danone “Para destinguir leche cuajada, fermentada búlgara, llamada comunmente yoghourt”.