L’antiga fàbrica de productes químics és avui un equipament al servei de Celrà que preserva la decoració modernista original. El conjunt d’edificis que formen la fàbrica és un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista

Text Redacció | Fotos Ajuntament de Celrà

La fàbrica Pagans de Celrà, que va iniciar la producció a principis del segle xx, produïa extractes tànnics d’origen vegetal per adobar pells. Va viure la seva època d’esplendor fins a mitjans dels anys cinquanta, quan va començar el declivi degut a la competència dels nous productes de síntesi. El conjunt d’edificis que formen la fàbrica és un bon exemple de l’arquitectura industrial modernista, amb el maó massís com a element més vistós i el morter de calç com a aglomerant. També destaquen els elements ornamentals de les façanes, els ampits de les finestres acabats amb rajoles vidrades, les xemeneies i, sobretot, els pinacles que coronen els edificis i que donen al conjunt un caràcter singular.

Una arquitectura interrelacionada

El nucli central del conjunt depenia de la sala de mà- quines, i aquesta, al seu torn, dels forns i calderes per admetre el vapor que feia funcionar la màquina que accionava tots els elements motrius de la fàbrica: molins, generador i trituradores. Els edificis estaven interrelacionats mecànicament mitjançant un sistema de corretges, politges, engranatges i embarrats. A partir d’una xarxa de canonades es conduïa l’extracte tànnic d’unes dependències a unes altres. Per això, els edificis havien de ser propers.

El procés de fabricació s’iniciava amb el transport amb vagonetes dels socs estibats al pati fins a les trituradores, que eren al costat de l’edifici central. La fusta triturada s’elevava amb una cinta de catúfols des de la planta baixa fins al terrat. A la tercera planta, hi havia uns molins refinadors de la fusta que deixaven la matèria apta per carregar-la als dipòsits des del segon pis. Els dipòsits tenien una alçada de dues plantes. Quan estaven carregats s’hi injectava vapor d’aigua per unes canonades que provenien de les calderes. Quan el vapor d’aigua havia fet el seu recorregut a través del dipòsit, el vapor que sortia contenia els tanins de la fusta. Per obtenir el producte en forma líquida, el vapor es refrigerava a través d’uns evaporadors que augmentaven la concentració de l’extracte. Aleshores, l’extracte en estat líquid passava a la sala de bisulfitació, on es barrejava amb aquest producte per conservar-lo i descolorir-lo.

Un cop bisulfatat, el producte s’envasava en bótes. Cap als anys trenta, el sistema de producció canvià i el producte podia passar a la sala en sec, on es posava en paquets o en saques de forma sòlida. Seguidament, aquests paquets i bótes eren emmagatzemats en les altres naus fins marxar. El control dels processos químics es realitzava als laboratoris. Actualment, el conjunt d’edificis allotja diferents equipaments i serveis municipals: esportius, culturals, oficines municipals…

 

Can Pagans
Ctra. de Juià, 48. Celrà.