Text: Redacció Eix

De vegades, el més senzill és el més encertat. La fórmula del cacaolat n’és un exemple: un batut de llet, sucre i cacau —tot i que hi ha qui diu que hi ha un quart ingredient secret— el fa una beguda saborosa, energètica, nutritiva i deliciosa que es pot prendre tant freda com calenta. És una fórmula genuïnament catalana. El 4 de desembre de 1931, un industrial lleter de Cardedeu (Vallès Oriental), Joan Viader Roger, va sol·licitar la concessió de la marca Cacaolat per distingir «una beguda nutritiva refrescant». En patentava tant l’elaboració com la marca. El producte es va presentar al públic a la Fira de Mostres del 1934, amb un gran èxit. I encara avui triomfa arreu del món.

Una família de ramaders

Les empreses dedicades al repartiment de llet a les ciutats no van sorgir fins a finals del segle XIX, que és a quan es remunta la història de l’empresa de la família Viader. Els Viader, com a ramaders, comerciants i industrials lleters, van impulsar la importació de vaques lleteres holandeses per augmentar la producció, i van establir petites i mitjanes explotacions ramaderes a la comarca del Vallès Oriental. La proximitat a Barcelona els afavoria, i de seguida van veure negoci en obrir vies de subministrament a la ciutat.

Fins aleshores, era habitual que les lleteries tinguessin les vaques a la rebotiga, on les munyien, i servien la llet fresca i la nata acabada de fer. Però això comportava greus problemes d’higiene, perquè la llet no era refrigerada ni pasteuritzada.

La Granja de Cardedeu

La Granja de Cardedeu és obra de l’arquitecte modernista Manuel J. Raspall, per encàrrec de Marc Viader Bas.

Els Viader van canviar el plantejament: van mantenir la producció a la granja de Cardedeu, que van equipar amb els últims avenços de la indústria agropecuària, i es van dedicar a distribuir la llet ja esterilitzada i envasada a les lleteries que no tenien producció pròpia. Aviat van crear una xarxa de comerços especialitzats on es tenia molta cura de la qualitat d’un producte tan delicat i van disposar d’un total de sis lleteries pròpies, de les quals avui només subsisteix una, l’entranyable Granja Viader del carrer Xuclà.

Aleshores, l’any 1925, Marc Viader, en associació amb altres lleters, va fundar la que seria la productora de llet més gran del país, Letona, SA, partint d’un capital social de 505.000 pessetes. Amb tot plegat, ben entrat el segle XX, els Viader van tenir un paper fonamental en la creació i la consolidació de la indústria làctia catalana.

Pioners del reciclatge

Estem parlant del primer terç del segle XX, i eren uns altres temps. Si ara triomfen els productes light, aleshores es valoraven els productes rics en greix, com la mantega, i a ningú no se li acudia desgreixar la llet. El xerigot que resultava de fer altres elaboracions es rebutjava. El batut que van anomenar Cacaolat es va crear per aprofitar aquesta llet desnatada, d’una manera tan senzilla com afegint-hi cacau i sucre. Els Viader s’avançaven així a la tendència actual de fer reciclatge d’un producte de rebuig.

La fàbrica de Cacaolat

La fàbrica de Cacaolat es va traslladar, l’any 2013, a les modernes instal·lacions de Santa Coloma de Gramanet.

La idea els va venir d’un viatge a Hongria que va fer Marc Viader amb el seu fill, Joan. Allà van tastar una beguda artesanal que els va inspirar per fer el seu cacaolat. Un cop a casa, van crear la seva versió, la que van patentar el 1931, i el 1933 van sortir a la venda les primeres ampolles, que van tenir una gran acceptació.

Com és evident, quan va començar la Guerra Civil, l’empresa va passar per moments complicats. Les granges van ser col·lectivitzades per la CNT i els homes de la família van anar al front. Després de la guerra recuperaran les propietats, però continuaran les dificultats de la postguerra. Tanmateix, van poder obrir camí a la innovació tecnològica amb la instal·lació, el 1956, de la nova fàbrica de Letona amb maquinària d’última generació importada dels Països Baixos, que posteriorment també van adoptar bona part de les centrals lleteres espanyoles de nova creació.

Als anys setanta, Letona i Cacaolat van passar a mans de Clesa, després va ser adquirida per la firma italiana Parmalat, i l’any 2007 van passar a formar part del grup Dhul, la divisió d’alimentació del grup Nuevo Rumasa. I quan aquest darrer entramat d’empreses va fer fallida, i després d’un procés de subhasta, la cervesera Damm va adquirir Cacaolat.

Danone i Cacaolat, dues marques catalanes

La història dels Viader transcorre en paral·lel a la de la família Carasso, creadors del iogurt Danone a Barcelona (vegeu Eix, núm. 5). En el primer terç del segle XX, tant els uns com els altres van popularitzar el consum de productes lactis a Catalunya, cosa que va significar una aportació nutricional molt important, especialment per als nens.


Per a saber-ne més:

Viader, J., Els Viader, industrials lleters durant la II República (1931-1939). Bubok Publishing, Madrid, 2011.

Viader, J., Del Cacaolat al Cacaollet. Els Viader, industrials lleters (1879-1979). Bubok Publishing, Madrid, 2011.

Viader, J., Cent anys d’indústria làctia a Catalunya (1879-1979). Tesi doctoral. UAB, Bellaterra, 2009.

Viader, J. i Viader, C., La gran aventura del Cacaolat. Barcelona, 2016.