Un plat de cuina esdevé una mostra entranyable del patrimoni intangible

Massa sovint, en l’àmbit del patrimoni queda poc clar el retorn social que se’n deriva. Per la seva complexitat, són pocs els estudis que poden tenir un impacte ràpid en la societat. Però en el cas de l’arròs paperer s’ha pogut fer visible com la preservació i la recerca sobre el patrimoni industrial pot donar fruits a curt termini i, fins i tot, esdevenir una peça clau pel desenvolupament turístic.

Text Ton Lloret i Ortínez, conservador del Museu Molí Paperer de Capellades
Fotos Museu Molí Paperer de Capellades

La comarca de l’Anoia va ser el bressol de la indústria paperera del nostre país. A la segona meitat del segle XVIII, s’hi aplegaren més de 40 molins paperers, que van constituir el districte paperer més important d’Europa durant l’era protoindustrial. Aquesta tradició ha permès que en l’actualitat aquesta indústria encara perduri amb força. El Museu Molí Paperer de Capellades va ser fundat l’any 1958 precisament per industrials paperers que van veure la necessitat de preservar tot aquest llegat paperer, i ha esdevingut un dels primers museus sobre patrimoni industrial de tot l’Estat espanyol.

En l’actualitat, l’Anoia presenta alguns problemes greus; segueix sent una zona industrial, però el fet de ser també una de les comarques amb un nivell més alt d’atur posa sobre la taula la necessitat de buscar altres sortides. Fa temps que es parla del turisme com a opció per dinamitzar socioeconòmicament aquest territori, però a hores d’ara no hi ha hagut cap aposta ferma.

UNA DONACIÓ INSÒLITA

L’any 2008, la senyora Montserrat Miquel, descendent de la família propietària de l’empresa Miquel y Costas & Miquel, va enriquir el Centre de Documentació del
Museu Molí Paperer amb el fons documental de Llorenç Miquel —el seu pare, un dels fundadors del museu i directiu de Miquel y Costas & Miquel, coneguda sobretot pel paper de fumar Smoking.

Juntament amb el llegat fotogràfic i documental, la senyora Miquel va transmetre un element inèdit i totalment inesperat: una recepta de cuina, l’arròs paperer. Es tractava d’un plat que ella coneixia de sempre i que encara cuinava per a la família. Així, el Centre de Documentació ingressava un element de patrimoni industrial intangible completament desconegut fins al moment i amb un alt potencial turístic i gastronòmic.

Aquella recepta permetia articular un producte gastronòmic a l’Anoia, una comarca mancada també d’elements gastronòmics locals, i que sumat a un recurs         —el mateix Museu Molí Paperer de Capellades— posava les bases per crear un producte turístic singular a l’entorn del patrimoni industrial. El 2015 el museu i el Gremi de Restauradors de l’Anoia, amb el suport de la Unió Empresarial de l’Anoia, Anoia Turisme i Diputació de Barcelona, van tirar endavant el projecte Arròs Paperer. En un acte multitudinari apadrinat per la xef Carme Ruscalleda es va donar a conèixer el projecte de recuperació d’aquesta recepta. Per Ruscalleda,
“l’arròs paperer forma part de la identitat de Capellades i de l’Anoia”. La senyora Miquel, al seu torn, relatà com la seva àvia els va transmetre la recepta a ella i als seus cosins quan passaven els estius a Capellades. La Fundació Alicia també va ser-hi present amb un showcooking on es van cuinar cinc versions d’arròs paperer a partir de la recepta original, que la mateixa Fundació havia creat.

Durant aquest primer any, 19 restaurants del territori han incorporat l’arròs paperer a les seves cartes. La col·laboració publicoprivada convida a tothom a fer un
viatge històric i gastronòmic al món del paper. El plat també ha estat present en diverses fires, actes i jornades gastronòmiques. Fins i tot l’empresa Meritem
S.L. (Paellador) n’ha elaborat un preparat que es pot comprar a la botiga del museu i en diferents comerços.

L’arròs paperer, aquella recepta que ens va transmetre la senyora Miquel al Centre de Documentació, ha esdevingut un producte gastronomicoturístic que ha posat de manifest com la preservació del patrimoni industrial (en aquest cas, intangible) pot revertir ràpidament cap a la societat. Però no tan sols això; l’èxit d’aquest projecte ha promogut que el museu i els restauradors de l’Anoia estiguin treballant amb noves iniciatives conjuntes per promoure el turisme, amb el patrimoni industrial paperer com a protagonista.

ARRÒS PAPERER

Ingredients per a 6 persones:

  • arròs
  • 1,5 kg de jarret de vedella o de xai
  • 1,5 kg de tomàquets
  • 2 cebes
  • 1 fulla de llorer
  • llard de porc
  • un raig de vi blanc
  • mitja copa de vi de xerès
  • sal i pebre negre

Preparació:

  1. Poseu a coure en una cassola, amb el llard de porc, el jarret de vedella (o de xai) salpebrat, amb les cebes a trossos, els tomàquets naturals, una mica de vi blanc i mitja copa de vi de xerès. Tapeu la cassola i deixeu-ho coure a foc lent durant 3 hores.
  2. Un cop cuit, traieu la carn de la cassola i deixeu-hi una mica del sofregit.
  3. En aquest sofregit, afegiu-hi aigua i feu una sopa d’arròs espessa amb una fulla de llorer.
  4. Presenteu la sopa en una sopera i, per separat, en una safata calenta, la carn amb el sofregit.