El vincle emocional de la cuinera Ada Parellada (Granollers, 1967) amb la gegantina fàbrica tèxtil cotonera Roca Umbert li ve de petita. Quan sortia de l’escola, es colava amb els amics a jugar, “a tirar pedres i esgarrinxar-nos” entre unes naus on en l’època àlgida hi havien treballat fins a 1.000 persones cada dia. Els telers es van posar en marxa el 1904 i als anys cinquanta es va construir una central tèrmica —ara museu— per permetre’n l’autonomia elèctrica. La firma va tancar el 1991 i, en una dècada, l’Ajuntament de Granollers ha aconseguit reconvertir l’espai en un prestigiós centre de cultura i de creació.

Text Paloma Arenós, periodista
Fotos Enrique Marco / La Tèrmica Roca Umbert

Acompanyada per Ester Prat, historiadora de l’art i coordinadora de projectes de La Fàbrica de Creació Roca Umbert de Granollers, la popular cuinera Ada Parellada (Granollers, 1967) se sent com una nena a punt de fer un viatge en el temps a la recerca d’un tresor. La visita a aquest innovador centre cultural, de creació i tecnològic que ocupa 21.000 m2 l’ajudarà a retrobar l’ànima del que va ser la fàbrica tèxtil més important de Granollers i del Vallès Oriental a la dècada dels cinquanta del segle passat. I en el camí Parellada, propietària del restaurant Semproniana de Barcelona i Creu de Sant Jordi 2016 per la seva trajectòria en el món de la restauració, també descobrirà com la madeixa emprenedora dels Roca Umbert segueix teixint-se en els nous espais.

Celebro enormement que a Roca Umbert no s’hagi fet especulació urbanística, sobretot perquè era un conjunt molt llaminer, ja que està molt ben situat, en ple centre de Granollers

Paloma Arenós: Nascuda a Granollers, és filla, neta i besneta dels Parellada, la nissaga de restauradors de la Fonda Europa durant els darrers dos segles. Quin vincle té amb l’antiga fàbrica Roca Umbert?
Ada Parellada: És un vincle senzill, molt domèstic. Jo anava a una escola molt propera a aquestes naus. Quan era petita es deia col·legi municipal, però ara és l’escola pública Salvador Llobet de Granollers. Tenia uns 10 anys i a la sortida de classe, a la tarda, hi anava amb els amics a fer l’aventura de l’any. Ens colàvem per una banda que jo recordo com molt abandonada i jugàvem a tirar-nos pedres, a enfilar-nos pertot arreu, a fet i amagar… L’espai de llavors era tres vegades més gran que el que hi ha ara, era gegant. I tot i que cap a finals dels setanta la fàbrica estava en plena producció, el que em ve a la memòria és que hi havia naus i voltants molt deixats, amb ferralla, runa i més d’una rata. Acabàvem tots ben esgarrinxats! (riu). Però aquest abandonament ja em quadra amb el que ens ha explicat l’Ester Prat de quan el 1978 hi va haver un segon pla de reestructuració i les vagues generals.

PA: El fundador de la fàbrica va ser Josep Umbert i Ventura (1844-1917), que a inicis del segle passat va comprar els terrenys de Granollers i va començar a construir la fàbrica Roca Umbert, que acabaria sent un complex industrial de 27.500 m2 on es feia tot el procés de transformació des de la floca del cotó fins al teixit per vendre. I va acabar sent la fàbrica tèxtil més important de Granollers, propietat de diferents generacions familiars que van deixar petjada.
AP: És cert, era un referent a la nostra ciutat i als pobles del voltant. Qui més qui menys tenia un parent que treballava o havia treballat a Roca Umbert. Era el cas dels pares i les mares de molts companys de l’escola. Quan passaves pel carrer, se sentia el soroll dels telers; es treballava a tota hora, en diferents torns. En el cas de la meva família, la meva mare, Maria Antònia Garrell, m’havia explicat que, quan els Roca Umbert anaven a dinar a la Fonda Europa, es vivia com un esdeveniment. Com si et vingués un famós d’avui en dia a dinar, vaja! Eren d’una família burgesa de Barcelona i la dona vestia elegantment. Portava roba molt bona i a la mare li cridaven l’atenció els seus abrics tan bonics. Així que, quan tenia uns estalvis, se n’anava a El Dique Flotante, una sastreria d’alta costura que hi havia al Portal de l’Àngel a Barcelona, a comprar-se el mateix abric que la senyora Roca Umbert. Imagineu-vos com n’eren, d’influents!
Els Roca Umbert havien comprat una masia a prop de Granollers per estiuejar-hi i els meus pares els havien servit preparant el que ara coneixem com a càtering —eren molt avançats— en els seus convits.

Roca Umbert era un referent a la nostra ciutat i als pobles del voltant. Qui més qui menys tenia un parent que hi treballava o hi havia treballat

PA: La fàbrica tenia molt de prestigi pels seus productes de cotó i fil. Els venien a tot Espanya.
AP: És cert, pel que m’han explicat a casa feien estovalles, llençols, jocs de taula, bates i roba per confeccionar vestits de dona i infants, així com roba militar. A la Fonda Europa, com que sempre hi havia tanta feina i poc de temps per perdre, ma mare trucava per telèfon i encarregava les estovalles i els llençols de Roca Umbert. A banda del fet que ho elaboraven a Granollers, eren bons, resistents i de qualitat.

Nacionalització, incendi i autonomia energètica

L’any 1936 l’empresa fou requisada pels obrers i va prendre el nom d’Espartacus. El gener del 1939 va patir una forta destrucció arran d’un incendi provocat, però lentament es va anar recuperant i a la dècada dels cinquanta es va construir la Tèrmica, per permetre l’autonomia de la fàbrica en el proveïment elèctric, ja que les constants restriccions elèctriques obligaven a fer aturades en la producció. La coordinadora de projectes de la fàbrica de creació, Ester Prat, explica que els Roca Umbert de l’època “van ser uns emprenedors” perquè van unificar tot el procés de producció i eren autònoms energèticament. Ara la Tèrmica és un espai museístic, una joia del patrimoni fabril que visitem amb Ada Parellada mentre descobrim els tresors amagats d’aquest espai singular, com ara un retrovisor o un joc de miralls per comprovar fàcilment si sortia fum per la xemeneia o les vagonetes i les vies per transportar el carbó. “Tenien dues calderes, el cor de Roca Umbert, i generaven electricitat perquè tota la maquinària tèxtil funcionés.

Aquest espai destaca perquè mostra la producció energètica que va existir al nostre país durant un temps marcat per la dictadura i l’autarquia econòmica, i perquè actualment és difícil de trobar un conjunt tan complet de calderes”, destaca Prat. La recuperació de la Tèrmica s’ha fet tenint en compte el testimoni de les persones que van treballar-hi. L’espai gira entorn de tres eixos temàtics: la producció energètica, el passat industrial de Granollers i la memòria social de l’activitat fabril.

PA: Què li ha sorprès més de la visita a la Tèrmica i de Roca Umbert?
AP: El que m’admira és que amb la rehabilitació hagin mantingut l’essència del paisatge fabril, ja que em sembla interessant per a la memòria històrica. I m’agrada que no s’hagin volgut embellir ni modificar gaire els edificis, sinó que pràcticament són tal com eren. No s’ha disfressat i continua sent un patrimoni bonic, que permet conèixer com va ser en el passat. La Tèrmica és impressionant i m’agrada tota la reflexió sobre l’ús de les energies renovables. Fins i tot he descobert una cuina solar i potser un dia m’animaré a provar-la! (diu, enriolada). També celebro enormement que a Roca Umbert no s’hagi fet especulació urbanística, sobretot perquè era un conjunt molt llaminer, ja que està molt ben situat, en ple centre de Granollers. Quan era petita aquesta fàbrica era un lloc tristot, però en aquesta dècada de gestió municipal s’ha capgirat i ha esdevingut un espai de creació i d’oportunitats per a artistes de diferents àmbits.

La meva mare, Maria Antònia Garrell, m’havia explicat que, quan els Roca Umbert anaven a dinar a la Fonda Europa, es vivia com un esdeveniment

PA: Hi ha espais que l’han seduït.
AP: S’ha fet una molt bona transició del passat al present. És un espai d’arts on es concentra bona part de la vida cultural de Granollers. La biblioteca és molt completa; hi ha una sala de concerts, un centre audiovisual que acull la tele comarcal i la ràdio municipal, l’espai d’assaig dels castellers, geganters i diables, sales per a artistes visuals, ballarins, del món del circ… Hi ha molt de futur.

ELS SEUS RACONS PREFERITS

  1. A Ada Parellada li encanta que el Taller Sarandaca, de l’escultor Ramon Aumedes, tingui la seu a Roca Umbert . “És un artista únic, creador de gegants, capgrossos i d’escenografia d’espectacles . És un artesà que fa peces úniques i rep encàrrecs d’arreu. Fins i tot , se li pot demanar un capgròs a mida per fer un regal ben original”.
  2. El bar de Roca Umbert és “un punt de trobada i de relacions socials que cal reivindicar”, afirma Parellada. Inaugurat el novembre del 2006, a banda del servei de cafeteria, s’hi poden veure actuacions musicals, recitals de poesia, presentacions de llibres i diverses activitats culturals. Amb l’arribada del bon temps, la festa s’amplia a la terrassa.