El tèxtil i el medi ambient

Tota activitat humana té repercussions sobre el medi ambient ja sigui de forma directa com de forma indirecta i el tèxtil no n’és una excepció.

Per avaluar l’impacte ambiental d’aquesta activitat hem de partir de la matèria primera, veure el recorregut que fa per transformar-se en un teixit fins que aquest acaba la seva vida útil. En la mida que el coneixement científic i la valoració dels efectes sobre el medi ambient s’han fet evidents, els fabricants i els governants han pres consciència, i de mica en mica els governs han anat generant normatives i mecanismes per preservar el medi ambient.

Amb les normatives no n’hi ha prou si els fabricants no incorporen procediments i productes no contaminants, i la recerca no aporta solucions factibles. En definitiva, a més de la voluntat, cal que hi hagi les solucions científiques i tecnològiques, així com els recursos econòmics per aplicar-les. Aquest és un fet diferencial entre els fabricats de la Unió Europea, amb lleis molt exigents respecte al medi ambient, i els dels països en desenvolupament on no hi ha normatives o bé són molt laxes. Per tant, els costos de treballar amb normatives respectuoses amb el medi ambient són elevats i repercuteixen en el preu final del producte que acaba pagant el consumidor. Ara bé, en els països en vies de desenvolupament o del tercer món aquestes lleis no existeixen o són molt laxes, per tant, localment no es fa cap tractament dels agents contaminants, malmetent el medi ambient i la salut de les persones, i per tant sense repercussió en el preu final del producte. Aquesta situació de desigualtat, afegida a la de manca de regulacions laborals els costos de fabricació en aquests països són extremadament baixos comparats amb els d’aquí, però amb costos ambientals i de salut importantíssims.

Si ens centrem en el procés tèxtil pròpiament dit els elements sensibles de produir afectació al medi ambient estan relacionats, bàsicament amb la contaminació de les aigües i en els residus industrials, i de forma genèrica amb els relacionats amb l’ús de l’energia.

Edu3.cat

L'aigua regenerada

"H2O" analitza, en aquesta ocasió, com les indústries poden reduir el consum d'aigua fent servir aigua reutilitzada.

Un dels processos primaris en el tractament de la llana és el seu rentat, procés que genera contaminació de les aigües amb residus orgànics presents a la pròpia llana i els pesticides que s’empren per evitar paràsits. En els rentats posteriors, quan ja s’ha fet algun procés, apareixen restes d’olis i altres lubrificants procedents de les màquines, així com els detergents emprats.

Un dels processos primaris en el tractament de la llana és el seu rentat, procés que genera contaminació de les aigües amb residus orgànics presents a la pròpia llana i els pesticides que s’empren per evitar paràsits. En els rentats posteriors, quan ja s’ha fet algun procés, apareixen restes d’olis i altres lubrificants procedents de les màquines, així com els detergents emprats.

Els pretractaments que utilitzen productes químics, com els blanquejants, també són una font de contaminació de les aigües. En el procés de tintura i acabats, l’anomenat ram de l’aigua, és un dels principals focus que originen residus contaminants de l’aigua. L’estampació pot generar un impacte per agents aeris, i afectar les aigües procedents del rentat de les màquines.

Per tant, veient que el principal agent afectat és l’aigua, les empreses tèxtils han de preveure processos de tractament que minimitzin l’emissió d’agents contaminants i alhora disposar d’un sistema de depuració de les aigües per tal d’abocar-les totalment netes. Els residus recollits cal fer-ne un tractament adequat a través dels abocadors industrials degudament controlats i preparats per a la gestió d’aquests residus.

L’Agència Catalana de Residus cataloga els diferents tipus de residus industrials entre els quals hi ha els tèxtils, i cada un d’ells té un circuit concret de recollida i tractament. El catàleg dels residus industrials tèxtils es pot consultar a la seva pàgina web:

Veure el catàleg dels residus industrials tèxtils

Una altra línia d’acció de la indústria tèxtil per a la minimització dels residus, quan un teixit ha acabats la seva vida útil, és el reciclatge d’aquests per a l’elaboració de nous productes, amb fils estrictament reciclats o bé de barreja amb fibra nova, de manera que no cal emprar més matèria primera.

En tot cas es tracta de tancar el cicle dels materials i sempre que sigui possible aconseguir reutilitzar-ne el màxim possible reduint la necessitat de més matèria primera. Per això cal disposar dels circuits de recollida selectiva i d’indústries amb la tecnologia necessària per a la transformació dels teixits en matèria útil.

La cultura de l’aprofitament dels residus com a font de matèria primera s’està assolint socialment, però queda molt a fer. Des de les administracions es creen programes i campanyes de consciència dels agents implicats

Edu3.cat

Roba que reprèn el fil

Els retalls de les empreses de confecció tornen, després d'un llarg recorregut, a convertir-se en matèria primera de noves peces. "El medi ambient" en fa el seguiment a la comarca de la Garrotxa.

Un cas extrem: el cotó i el mar d’Aral

Un cas extrem d’afectació importantíssima del medi el trobem en el mar d’Aral afectat per les polítiques de regadiu del cotó. El cotó és una planta de regadiu que es cultiva en grans extensions, motiu pel qual necessita estar prop de rius o canals que proporcionin l’aigua necessària i a més, el seu cultiu extensiu requereix d’adobs i de pesticides químics per garantir-ne una bona collita, però aquests elements contaminen les aigües de la zona.

La mala gestió dels conreus de cotó pot arribar a situacions límits que creïn desastres ecològics irreversibles de grans proporcions com és el cas del Mar d’Aral a l’Àsia Central. Aquest llac amb riberes a les ex-repúbliques soviètiques, Kazakhstan i l’Urbekistan, ha disminuït la seva superfície en un 70%, ha passat d’uns 70.000 km² a uns 18.240 km². Els rius que alimentaven el mar d’Aral es van desviar per a regar grans zones de conreu, especialment el cotó, durant molts anys fins arribar a la situació actual, que a més es veu agreujada per la presència de residus químics en tan alta concentració que han provocat la mort de la vida aquàtica.

ENLLAÇOS RELACIONATS
Curen el mar d’Aral

Televisió de Catalunya Telenotícies - 04/08/2008

MNACTECDepartament d'Educació de la Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la  Generalitat de CatalunyaUniversitat Politècnica de Catalunya Barcelona TechAPTC