Les calderes

Les calderes, de fet, tenen dues parts, el fogar i les calderes pròpiament dites. El fogar és el recinte on es produeix la combustió del carbó i les calderes és la part on es genera el vapor.

  • Sinòptic de les calderes
     
    Sinòptic de les calderes
  • Porta d’entrada del carbó al fogar
     
    Porta d’entrada del carbó al fogar
  • Porta d’accés als tubs i dipòsit
     
    Porta d’accés als tubs i dipòsit

El fogar és un forn on s’introdueix el carbó i on es produeix la combustió. Té dos obertures, la porta d’entrada del carbó i la sortida de fums cap a la xemeneia. La porta disposa d’una finestra regulable per poder variar l’entrada d’aire a l’interior. L’entrada d’aire és necessària per aportar l’oxigen imprescindible per mantenir la combustió. L’altra obertura permet la sortida dels fums cap a la xemeneia. Per a que hi hagi una bona combustió, entre aquestes obertures s’ha de crear un corrent que absorbeixi aire de l’entrada i arrossegui els gasos calents cap a la xemeneia, passant entremig dels tubs d’escalfament el màxim de temps possible per aconseguir la màxima transferència de calor.

L’interior del fogar està revestit de totxos refractaris els quals resisteixen temperatures molt elevades sense descompondre’s i tenen una baixa conductivitat tèrmica, la qual facilita la retenció del calor, aspecte important per aconseguir de millorar el rendiment energètic. Per aconseguir un millor rendiment energètic, es força els fums a seguir una trajectòria que allargui el temps de permanència a l’interior. Per això és fonamental el paper de la xemeneia, la qual ha de generar un tiratge suficient i constant que xucli l’aire a la porta del fogar i s’emporti els fums a l’exterior.

  • Vista interior del fogar
     
    Vista interior del fogar
  • Tubs a l’interior del fogar
     
    Tubs a l’interior del fogar
  • Porta lateral de registre
     
    Porta lateral de registre

La base del fogar té un engraellat metàl·lic on es diposita el carbó per a la seva combustió. L’engraellat permet que entri aire per la seva part inferior millorant la combustió del carbó a l’hora que deixa que la cendra caigui i s’acumuli a l’espai inferior, que periòdicament s’ha de buidar.

En la part superior del fogar hi ha els tubs d’acer per on circula l’aigua fent un circuit connectat amb el dipòsit superior on s’acumula el vapor i es genera la pressió del vapor. Els gasos calents del fogar entren en contacte amb la superfície dels tubs fent la transferència del calor a l’aigua, la qual es converteix en vapor i ascendeix fins acumular-se al dipòsit.

A la part superior del dipòsit surt la canonada que porta el vapor a la màquina.

Hi havia dues calderes que alternaven el seu funcionament quan en una s’havia de fer manteniment, així no s’havia de parar la màquina de vapor. Cada dia es consumien 12 000 kg de carbó.

  • Dipòsit
     
    Dipòsit
  • Conducte de fums de la xemeneia
     
    Conducte de fums de la xemeneia
  • Interior de la xemeneia
     
    Interior de la xemeneia
VÍDEOS RELACIONATS
  • Com funciona
     
    Com funciona
MNACTECDepartament d'Educació de la Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la  Generalitat de CatalunyaUniversitat Politècnica de Catalunya Barcelona TechAPTC