Treballadors i treballadores

La ciutat de Terrassa va experimentar un gran creixement, pel que fa a la seva població, durant els segles XIX i XX. Aquest creixement està directament relacionat amb el procés d’expansió industrial que vivia el municipi i que va atreure mà d’obra, primer, procedent de les zones rurals de Catalunya i després d’altres territoris com l’Aragó, València, Andalusia, Extremadura ... També hi va haver però algun període de regressió de la població coincidint amb la Guerra del Francès al segle XIX (1808-1814) i la Guerra Civil al segle XX (1936-39). Finalment des de la segona meitat dels anys setanta i fins ben entrats els anys 90 del segle XX la població va patir un estancament també relacionat amb la crisi econòmica i industrial que vivia la ciutat.

La vida d’aquest proletariat industrial de començaments del segle XX, que es nodria de moltes dones i també nens i nenes al sector tèxtil, no era fàcil ja que a més de treballar llargues jornades d’onze hores diàries i els dissabtes deu, les condicions en que ho feien eren molt dures: molt soroll, humitat, volves de fibra, i els accidents eren freqüents. Cal dir a més que les dones, sovint majoria, cobraven menys que els homes per la mateixa feina, ja que la ideologia patriarcal considerava el seu salari complementari del de l’home de la família i per aquest mateix motiu en èpoques de crisi eren les primeres en perdre la feina. A més amb el canvi de segle els treballadors van patir l’atur, conseqüència de la manca d’inversió de beneficis de les empreses tèxtils i per tant de la pèrdua de competitivitat d’aquestes empreses.

Com si no n’hi hagués prou també es trobaven amb la manca d’habitatge donat el fort i sobtat creixement que experimentava la ciutat i a que no hi havia un pla adequat d’urbanització. Si al segle XIX s’havien construït les cases barates de cal Maurí, el segle XX començà amb la construcció de les cases barates del carrer Vallparadís, carretera de Rubí. Va ser en aquest segle XX, després de l’annexió de bona part del municipi de Sant Pere (1904), que es produí el gran creixement urbanístic de la ciutat primer amb els barris de Ca N’Aurell, Sant Pere o Can Palet, i després, a finals dels anys cinquanta, es van construir els blocs d’habitatges dels Grups Montserrat i barris com el d’Egara i Sant Llorenç. Paral•lelament van anar sorgint barris d’autoconstrucció dels mateixos obrers a les Arenes, Ca N’Anglada, Poble Nou, ... Finalment a partir dels anys 70 del segle XX s’aixecarien grans blocs de pisos al Pla del Bon Aire, Can Jofresa, Torresana (polígon Vilardell) i Can Tusell.

A principis del segle XX encara hi havia malalties greus (verola, xarampió, tifus) que es contagiaven i provocaven gran nombre de morts degut a la manca de clavegueres, de les pèssimes condicions dels habitatges i també per una alimentació deficitària i manca d’assistència.

Pel que fa a l’educació, amb la Ley de Instrucción Pública els nens i nenes havien d’anar a escola, però la realitat fou que durant molts anys no es va complir perquè als industrials els hi anava bé la mà d’obra barata infantil i perquè les famílies necessitaven de la seva aportació a l’economia familiar.

L’any 1908 es fundà l’Escola d’Economia Domèstica adreçada a les noies obreres de la ciutat per aprendre les tasques domèstiques com a futures esposes i mares de família. Durant la república va convertir-se en una escola mixta per preparar tècnics i comercials per a les indústries. Després de la Guerra Civil, a l’època de la Dictadura, va ser dirigida per la Sección Femenina de la Falange Española.

  • Escola d’Economia Domèstica. Terrassa
     
    Escola d’Economia Domèstica. Terrassa

A la ciutat la vida cultural i l’associacionisme anava en augment: el Casino del Comerç (1860 va ser una de les primeres entitats i amb el temps va tenir una de les primeres biblioteques de la ciutat. Altres foren la Joventut Terrassenca (Coro Vell), Societat Coral Els amics, la Llanterna, la Fraternidad, Ateneo Libre de Tarrasa, l’Agrupació Regionalista o la Casa del Poble del carrer Cremat. Cal dir però que les dones no participaven dels esdeveniments culturals, ni assistien al teatre, o al cafè si no era acompanyades d’un home, tampoc no anaven soles pel carrer. L’any 1927 va néixer Amics de les Arts entitat amb gran activitat artística (arts plàstiques, música, conferències) i lloc de trobada i tertúlia quotidiana. Altres entitat importants i que perduren avui dia són el Centre Excursionista de Terrassa (1910), Òmnium Cultural (1969),la Jazz-Cava (1971), Rialles (1972), Sala Crespi (1977) i el Centre Cultural que construí la Caixa d’Estalvis de Terrassa i s’inaugurà el 1980.

  • Societat Coral Els amics. Terrassa
     
    Societat Coral Els amics. Terrassa
  • Amics de les Arts. Terrassa
     
    Amics de les Arts. Terrassa
MNACTECDepartament d'Educació de la Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la  Generalitat de CatalunyaUniversitat Politècnica de Catalunya Barcelona TechAPTC