Revoltes obreres i sindicats

Les condicions laborals al segle XIX eren molt dures per als treballadors i treballadores, nenes i nens, en general i especialment en sector tèxtil, per motivacions diverses:

  • Llargues jornades de treball de 12 i 14 hores diàries de dilluns a dissabte
  • Sous molt baixos
  • Condicions de treball molt dures: soroll, temperatures extremes, màquines perilloses, ambients hostils (pols, vapors, humitat, ..)
  • Vestidors d’obrers
     
    Vestidors d’obrers
  • Vestidors d’obrers
     
    Vestidors d’obrers

Les primeres protestes obreres en el sector tèxtil es remunten l’any 1823, a Camprodon.

L’any 1840 es va constituir la primera societat obrera: L’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera.

El 1842 els teixidors de la fàbrica Galí i Vinyals de Terrassa protagonitzaren la primera manifestació obrera de la ciutat com a protesta per l’horari de treball.

És de destacar la revolta de les selfactines l’any 1854 substituïen el treball de moltes persones la qual cosa va produir acomiadaments massius, apareixent un fenomen nou: l’atur. Quedar-se a l’atur volia dir no disposar de cap sou per sobreviure.

L’any següent, el 1855, es va produir la primera gran vaga general a Catalunya i a l’estat Espanyol per reivindicar la limitació de la jornada laboral i el dret d’associació dels obrers.

L’any 1888 es va crear la Unió General de Treballadors (UGT) a Barcelona.

L’any 1890 es fa la primera manifestació de l’1 de maig, a Terrassa, reivindicant la limitació de la jornada laboral a vuit hores.

L’any 1900 apareixen les primeres lleis laborals que prohibeixen el treball de nens de menys de 10 anys, redueixen la jornada laboral de les dones a 11 hores.

  • Nena treballant en un teler
     
    Nena treballant en un teler

L’any 1902 es fa una vaga general per reivindicar la reducció de la jornada de 12 a 9 hores. Entre 1902 i 1913 la classe obrera terrassenca va fer quatre vagues generals; s’havia acabat la moderació dels treballadors i treballadores de la major part del segle XIX. Degut a la incapacitat de les juntes locals de reformes socials i davant l’hostilitat de la patronal a les reformes, els treballadors i treballadores van anar fent confiança en el naixent anarcosindicalisme.

L’any 1911 es funda a Barcelona el sindicat CNT, Confederació Nacional del Treball.

Els anys 1911 i 1913 es produeixen vagues generals a la indústria tèxtil llanera per reivindicar la setmana de 48 hores per al torn de nit i 50 hores per al torn de dia.

L’any 1919 finalment la jornada laboral setmanal passa de 65 hores a 48 hores.

També a l’any 1919, després de la Gran Guerra, es crea l’OIT, l’Organització Internacional del Treball, un organisme supranacional en el que intervenen governs, organitzacions empresarials i sindicats amb l’objectiu d’aconseguir acords no vinculants per afavorir la justícia social, els drets humans i laborals.

MNACTECDepartament d'Educació de la Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la  Generalitat de CatalunyaUniversitat Politècnica de Catalunya Barcelona TechAPTC