Els amos i la indústria

La mecanització del tissatge, la introducció de la filatura d’estam o la indústria de la llana regenerada va fer sorgir noves fàbriques i magatzems a la ciutat de Terrassa a finals del segle XIX. Amb la indústria de l‘estam es crearen grans indústries amb un cicle integral: rentat, pentinat i filat de la llana i això va incidir en les dimensions de les seves fàbriques.

El amos de les fàbriques constituïen una burgesia industrial cohesionada, amb uns orígens agraris, que tindrien un representant a Madrid (Alfons Sala i Argemí, a partir de 1893) i també presidien totes les institucions de la ciutat i exercien activitats de caire paternalista.

Per defensar els interessos econòmics de la burgesia industrial es creà l’Institut Industrial (1873) que defensava el proteccionisme en front dels tractats comercials. El 1877 es creà la Caixa d’estalvis de Terrassa i el 1886 la Cambra de Comerç. Els Consells d’Administració d’aquestes entitats estaven dirigits per aquests mateixos industrials que es repartien els diferents càrrecs. Les necessitats de la indústria tèxtil portaren a la creació de l’Escola Industrial el 1902 i per tal de controlar la qualitat de les matèries tèxtils es va fundar l’entitat econòmica Acondicionamiento Tarrasense, l’any 1906.

A finals del segle XIX (1897), la indústria tèxtil de la ciutat patiria una greu crisi perquè les exportacions no podien ampliar-se i per la falta de renovació de les indústries. Moltes treballadores i treballadors es van quedar sense feina. A partir de la segona dècada del segle XX la industria llanera va tornar a viure una fase d’expansió com a conseqüència de la Gran Guerra, però novament als anys 20 es va veure afectada per una altra crisi provocada per la manca de previsió i renovació. L’any 1920, i fruit de la fusió de varies empreses, en va néixer una de nova: SAPHIL (Sociedad Anónima de Peinaje e Hilatura de Lana), coneguda popularment com l’Anònima, amb l’objectiu de ser més competitiva i respondre a les necessitats de l’època.

Pel que fa a l’energia entrat el segle XX progressivament el vapor de les fàbriques es va anar substituint per la electricitat i això va motivar la creació de La Electra Industrial el 1913.

Els industrials terrassencs, un cop acabada la Guerra Civil, van comprendre que per seguir exercint el poder havien de formar part de F.E.T.-J.O.N.S. (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista), fet que no els suposà cap problema donat el seu ideari conservador, de manera que la delegació local de F.E.T.-J.O.N.S, va ser una de les més importants de Catalunya, a banda de la de Barcelona. La indústria local va poder produir novament perquè no havia patit a penes destrosses durant la guerra i fins el 1943 va tenir una forta demanda.

  • Visita de Franco a Terrassa l’any 1942. Arxiu mNACTEC
     
    Visita de Franco a Terrassa l’any 1942. Arxiu mNACTEC
  • Institut Industrial. Terrassa
     
    Institut Industrial. Terrassa

A partir de 1943 la producció va disminuir perquè la II Guerra Mundial dificultava les importacions de llana i feia impossible les exportacions. Els anys cinquanta van ser de creixement moderat fins el 1957 en que els elevat preus de la llana i la poca demanda interior van portar una crisi que va durar quatre anys . Novament el 1962 i fins el 1966 la indústria tèxtil va conèixer un període de creixement vinculat al creixement general del país. Després d’altres moments de crisi i de bonança la indústria tèxtil terrassenca inicia el 1974, una greu crisi causada per la maquinaria obsoleta i unes unitats de producció massa petites. Aquesta crisi estructural del sector va acabar amb el tancament d’empreses llaneres com Fontanals, Sala i Badrines, Terrassa Industrial, etc que van generar un gran nombre d’aturats. Els nous països industrialitzats eren una forta competència per al sector tèxtil i, entre 1979 i 1984, 8900 treballadors es van veure afectats per expedients de regulació de treball. Molts industrials es van arruïnar.

Terrassa però des dels any cinquanta havia anat diversificant la seva indústria i mentre que el sector tèxtil anava reduint el seu pes en la població activa local, altres sectors com el metal•lúrgic i la construcció n’anaven guanyant.

VÍDEOS RELACIONATS
  • La fàbrica
     
    La fàbrica
MNACTECDepartament d'Educació de la Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la  Generalitat de CatalunyaUniversitat Politècnica de Catalunya Barcelona TechAPTC