En l’actualitat, el nombre d’inventores en el món és el més alt de la història segons l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI). El 2017, el 31% de les sol·licituds de patents procedien de dones, un augment considerable respecte el 23,2% de la dècada anterior. Els sectors amb més peticions de dones són els de la biotecnologia, la farmàcia i la química.

Tot i això, segons una investigació de la Universitat de Yale, les sol·licituds de patents firmades per dones tenen un 21% menys de probabilitats de ser concedides.

Compartim la història de set dones que han creat grans invents al llarg de la història:

Katharine Blodgett. Font: Smithsonian Institution (Wikimedia Commons)

Katharine Blodgett i els vidres antireflectants

Va ser una investigadora i científica nord-americana i la primera dona en obtenir un doctorat de Física per la Universitat de Cambridge. Va treballar a la fàbrica de General Electric, on va fer experiments amb recobriments moleculars aplicats a l’aigua pels metalls i vidres.

Els seus descobriments en aquest àmbit són la base de la creació dels vidres antireflectants, que avui en dia s’utilitzen en pantalles d’ordinador, ulleres, parabrises, etc.

Amanda Jones. Font: MillerBeachSteve (Wikimedia Commons)

Amanda Jones i l’envasat al buit

Va ser una poetessa, inventora, professora i activista dels drets de les dones. L’any 1872 va aconseguir eliminar l’aire d’una llauna, i va inventar l’envasat al buit, que millorava la qualitat dels aliments conservats a l’hora de consumir-los.

El seu invent va ser patentat l’any següent amb el nom de “procés Jones”.

Bette Nesmith Graham. Font: Mujeres con ciencia

Bette Nesmith Graham i el Típex

Va ser una mecanògrafa, artista i inventora estatunidenca. Treballant de mecanògrafa es va adonar de la necessitat de poder corregir errors de text. Va decidir posar pintura blanca i aigua a una ampolla i portar-la a la feina junt amb el seu pinzell d’aquarel·les.

Aquest és l’inici del “Liquid Paper”, que ara coneixem com a Típex.

Ángela Ruiz Robles. Font: Eldiario.es

Ángela Ruiz Robles i el llibre electrònic

Va ser una mestra, escriptora i inventora espanyola. L’any 1954 es va convertir en la precursora de llibre electrònic. Va inventar una enciclopèdia mecànica amb l’objectiu de transmetre coneixements de manera més interactiva.

El llibre tenia polsadors, bovines, llums, so, botons i prestacions que avui en dia tenen els llibres electrònics o les tauletes.

Letitia Geer. Font: Funscience

Letitia Geer i la xeringa

Va ser una infermera i inventora estatunidenca. L’any 1899 va inventar la xeringa mèdica d’una sola mà.

En aquella època ja existien algunes xeringues rudimentàries, però Geer va innovar els models existents i va crear la xeringa que permetia amb una mà subjectar la zona on s’havia d’aplicar, i amb l’altra utilitzar-la.

Mary Anderson. Font: Wikipedia

Mary Anderson i els eixugaparabrises

Va ser una promotora immobiliària, ranxera, viticultora i inventora estatunidenca. En un viatge a Nova York, Anderson es va fixar que el conductor del tramvia en què viatjava havia d’aturar-se per netejar la brutícia, l’aigua i el gel que impregnaven el parabrisa. Al tornar a casa, va decidir crear un dispositiu d’accionament manual que permetés fer aquesta feina des de dins del vehicle.

L’any 1916, tots els cotxes ja incorporaven el braç mecànic que va inventar Anderson, i que ara coneixem com eixugaparabrises o netejaparabrises.

Josephine Cochrane. Font: Mujeres con ciencia

Josephine Cochrane i el rentaplats

Va ser una inventora estatunidenca. L’any 1886 va inventar el rentaplats, gràcies als seus coneixements de mecànica i enginyeria, amb l’objectiu d’evitar que els seus criats netegessin una apreciada vaixella que tenia.

A partir de 1893, molts restaurants van incorporar el seu sistema automàtic per netejar els plats.

 Per saber-ne més:

10 inventos creados por mujeres | National Geographic