La creació de la web el 1989, va donar lloc a una forta expansió d’Internet, incloent la presència d’empreses significades, algunes de les quals han esdevingut gegants econòmics.

En els primers anys de la web, el rol de la majoria dels usuaris  d’Internet era més aviat passiu i es concentrava  principalment en l’accés i exploració del contingut de pàgines web.

Uns 10 anys més tard de la creació de la web, ja tombant el mil·lenni, es va produir un nou fenomen:  es va constatar que les webs que tenien més èxit eren les que contenien material produït pels propis usuaris, amb compartició interactiva d’informació i d’altres característiques que feien dels usuaris els protagonistes. A partir d’aquesta constatació, van proliferar les webs  on l’usuari disposava informació i era el protagonista actiu. Aquests serveis web constitueixen la Web 2.0, terme encunyat per Tim O’Reilly el 2004, en l’ocasió d’una conferència sobre els canvis que es percebien en aquell moment a Internet. A través de la Web 2.0, Internet es converteix en un entorn on els usuaris participen més activament, contribuint de forma més significativa a la producció de continguts; i es comuniquen entre sí.

Dins d’aquesta situació de major protagonisme, sorgeixen una diversitat de modalitats de participació. Tot seguit n’esmentarem algunes.

Blogs

Els blogs són un tipus específic de pàgina web, que es publica amb una certa periodicitat, per part d’una persona, un petit grup o una institució. Està format per text, imatges, material multimèdia i enllaços a d’altres pàgines, constituint com un diari o revista interactiu personal, d’un grup o d’una institució, a Internet. Consta d’un seguit d’entrades, cadascuna amb la seva data de publicació.  També permet l’accés al seu contingut a través de seccions temàtiques.  Normalment permet l’escriptura de comentaris per part dels usuaris, introduint així interactivitat en el seu ús. Alguns dels programes més utilitzats per crear i administrar blogs són Blogger, adquirit per Google el 2003, i WordPress.

La pàgina que esteu consultant forma part del blog “Del Telègraf a Internet, del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que publica a la seva web 5 blogs sobre temàtiques variades del seu àmbit d’activitat (Patrimoni industrial, Dones: Indústria, ciència i tecnologia, Ferro, Del Telègraf a Internet, Pobles obrers).

Construcció col·lectiva de materials. Viquipèdia

La construcció col·lectiva de materials i/o coneixement es correspon amb el fenomen wiki. Wiki és  l’eina de programari lliure d’Internet que va propiciar aquest tipus de desplegament permetent la participació d’una munió d’usuaris en un projecte conjunt.  La Viquipèdia, enciclopèdia en línia construïda col·lectivament per milers d’usuaris voluntaris de tot el món, que ha esdevingut l’enciclopèdia interactiva més completa, i és descrita en una altra entrada d’aquest blog, n’és la mostra més significativa.

Un altre exemple destacat d’aquest tipus d’aplicació és l’entorn Wikiloc (“Rutes del món”), desenvolupat per l’enginyer català Jordi Ramot, especialitzat en la disposició i compartició de rutes i excursions, que en aquests moments té més de  7 milions d’usuaris arreu del món, que hi han disposat més de 21 milions de rutes a l’aire lliure.

Producció i compartició de vídeos. Youtube

Un àmbit que ha assolit una gran dimensió és la producció i compartició de vídeos, en el que Youtube, adquirit per Google el 2006, és el líder indiscutible.

Creat el febrer de 2005 per Chad HurleySteve Chen i Jawed Karim, ex-treballadors de PayPal, Youtube va ser adquirit per Google. l’octubre de 2006, i s’ha constituït com un dels entorns més utilitzats d’Internet.

Permet incloure tant vídeos personals com vídeos complexos disposats per institucions, en tots els àmbits (educació, entreteniment, notícies / reportatges, …). La utilització de vídeos és un recurs molt emprat en institucions culturals i educatives, ja que permet disposar-hi informacions de tot tipus exposades amb la potència del llenguatge multimèdia.

Youtube ha esdevingut també molt popular en una gran diversitat d’àmbits socials, i ha promogut l’aparició de la figura dels influencers, persones que compten amb prestigi en un determinat tema, i utilitzen aquest entorn per donar a conèixer i compartir les seves idees i propostes, la qual cosa fa que tinguin força seguidors i influeixin en el consum o en els conceptes acceptats en aquell àmbit determinat.

Xarxes o aplicacions entre iguals

Les xarxes o aplicacions entre iguals comparteixen la informació (o els materials) entre usuaris, mitjançant el contacte directe entre ells.

Un dels serveis que va assolir més popularitat va ser Napster, que va començar a funcionar l’any 1999, donant suport a l’intercanvi directe de música entre usuaris. Una denúncia legal va forçar al tancament i venda del servei, que va reobrir un temps més tard amb un altre model de negoci.

Un altre servei popular en aquest àmbit és el servei de distribució  i  intercanvi  de fitxers de tot tipus, BitTorrent.

Xarxes socials

Un àmbit que actualment ha agafat molta popularitat són les xarxes socials. Les xarxes socials són entorns que propicien la comunicació, relació  i compartició d’informació entre persones o grups de persones. Per participar-hi s’ha de donar d’alta com usuari i introduir unes dades inicials que configuren el  perfil d’usuari.

Es pot considerar que Sixdegrees.com, creada a principis de 1997, és el primer entorn de xarxa social moderna significativa que va existir a Internet. El seu nom es basava en el concepte que qualsevol persona podia  relacionar-se amb qualsevol altra mitjançant una cadena d’un màxim de sis persones que constituïen els corresponents enllaços. Era un entorn complex, i va arribar massa aviat en uns moments d’evolució tecnològica molt forta.

Va arribar a tenir milions d’usuaris, però no va poder superar la crisi de les punt.com, provocada per la bombolla econòmica associada al sector de les empreses d’Internet, que va esclatar al tombar el mil·lenni, i va suposar la fi de moltes empreses.

El 2003, quan ja s’entreveia la superació de la crisi de les punt.com, alguns entorns, com Friendster o My Space, van assolir èxit en l’àmbit de les xarxes socials d’àmbit general. Al mateix  temps van aparèixer xarxes socials específiques, és a dir adreçades a un sector o objectiu específic. Així, LinkedIn, xarxa que segueix activa amb molta empenta, té com objectiu donar suport a les relacions en l’àmbit professional.

L’any 2004 Mark Zuckemberg, estudiant de la Universitat de Harvard, va crear Facebook, la xarxa social que s’ha consolidat com la líder en aquest àmbit. El seu disseny senzill i efectiu, basat en la compartició d’informació entre persones i entorns relacionals lligats pel concepte d'”amistat”, i el seu funcionament tècnic adequat va fer que creixés de forma vertiginosa, estenent-se primer pels entorns universitaris i d’ensenyament secundari nord-americans, i poc després per d’altres àmbits socials i per tot el món, constituint-se en un altre dels “gegants econòmics” d’Internet, gràcies als ingressos derivats de la publicitat associada a la seva activitat.

Dos anys després, va néixer Twitter, una altra xarxa que assoliria una extensió molt gran, que es caracteritza per la dimensió limitada dels seus missatges de comunicació que obliga a la concisió i al dinamisme en l’expressió i les relacions.

L’evolució tecnològica, amb l’increment de capacitat de les xarxes de comunicació va fer que el món multimèdia – fotografia, so, imatge i vídeo –   s’integrés en el món de les xarxes en general, incrementant el seu èxit, i donant lloc a l’aparició de xarxes especialitzades en aquest àmbit, com Instagram, creada l’any 2010, que el 2012 va ser adquirida per Facebook. Aquest mateix any 2010 es va crear Pinterest, que posa èmfasi en la compartició d’elements gràfics (imatges i vídeos) organitzats en taulers o àmbits temàtics específics. Pretén unir a persones a través de les seves aficions o àmbits d’interès.

Durant els darrers anys han aparegut noves xarxes, per exemple TIKTok o Snapchat,  que mostren que en aquest àmbit el dinamisme és molt gran.

Plataformes especialitzades

Les Plataformes especialitzades en àmbits  determinats integren una multiplicitat d’eines i aplicacions que fan l’ús d’Internet especialment actiu i útil en molts sectors de l’activitat social, i faciliten la producció i accés de continguts per part dels usuaris en aquests sectors.

No hi ha àmbit laboral, cultural  o de treball intel·lectual o social que no s’hagi vist afectat per l’esclat d’Internet i per aquestes plataformes. Citarem a tall d’exemple la plataforma Moodle en l’àmbit de l’ensenyament a distància o la plataforma Google Arts & Culture, en l’àmbit de les institucions culturals i els museus, que permet a aquestes institucions disposar-hi materials i propostes d’actuació de tipus artístic, científic i cultural.

Possibilitats i dificultats

Hem vist que la integració de la interactivitat a la web, donant lloc a la web 2.0, ha generat una diversitat de possibilitats que tenen en comú que permeten la participació activa i protagonisme dels usuaris a Internet, en àmbits relacionats amb la seva vida personal, social, professional o cultural.

La disposició d’aquestes eines ofereix un ample abast de possibilitats. La seva novetat, però, fa que calgui aprendre quins usos i formes d’ús són més positius i enriquidors i quines dificultats i / o perills comporten, amb especial atenció a aspectes com el respecte a la veracitat, integritat, rigor i privacitat de la informació.  En aquest sentit, l’acompanyament dels pares en l’accés inicial d’aquestes eines per part dels més joves,  el rol del sistema educatiu, que ha fet del domini de les competències digitals un objectiu educatiu significat a assolir per part dels estudiants, i l’actuació de les institucions i medis socials, polítics i culturals, és molt important per potenciar-ne els usos positius i fer paleses les dificultats o perills.

Per saber-ne més:

La invenció de la web per Tim Berners-Lee al CERN. Blog “Del Telègraf a Internet”.

Gegants econòmics a Internet. Blog “Del Telègraf a Internet”.

La Viquipèdia. Blog “Del Telègraf a Internet”.

Web 2.0: Nuevas formas de aprender y participar. Mariona Grané, Cilia Willem (Eds.). 2009. Laertes Educación. Barcelona.

El efecto Facebook. David Kirkpatrick. 2011. Ediciones Gestión 2000. Barcelona.

Piensa en blog : todo sobre plataformas, contenidos, promoción y redes sociales. Robin Houghton. 2012. Océano. Barcelona.