Font de la imatge: Patrimoines midipyrenee

El Museu de Champollion i de les Escriptures del món està situat a la bonica ciutat de Figeac, una ciutat d’època, excel·lentment conservada, situada a poc més de 500 Km de Barcelona, que dedica aquest museu a un dels seus fills il·lustres: Jean François Champollion, qui va dur a terme el desxiframent de l’escriptura jeroglífica.

L’escriptura jeroglífica es va desenvolupar a l’antic Egipte més de 3.000 anys abans de Crist. Segles després, ja abandonat el seu ús, els clàssics (grecs i romans) sospitaven que era un sistema d’escriptura, però en desconeixien el significat.

Des de ben antic forces estudiosos van especular sobre el seu significat però fins el segle XIX de la nostra era no es va arribar a descobrir-lo. Un dels que més s’hi van acostar va ser l’anglès Thomas Young, físic que va treballar en el camp de l’òptica i la teoria de la naturalesa de la llum, interessat també pel camp de la lingüística, que va sospitar que l’escriptura jeroglífica era una barreja de signes ideogràfics i fonètics, però no va arribar a completar el seu desxiframent.

Va ser Champollion qui va produir el desxiframent recolzant-se en el seu profund coneixement de els llengües d’Egipte i en el contingut de la pedra Rosetta, descoberta el 1799, i actualment conservada al Museu Britànic. La pedra Rosetta conté un mateix text escrit en 3 versions: jeroglífica, demòtica i grega. L’escriptura demòtica és una versió cursiva de l’escriptura jeroglífica. Champollion va iniciar els seus treballs de ben jove, l’any 1807 amb tan sols 17 anys i va assolir el desxiframent 15 anys més tard, el 1822, després de constatar que els noms estrangers eren escrits amb signes fonètics, i, en el cas de noms de deus i faraons, encerclats en cartutxos, i d’estudiar amb profunditat una munió de textos i inscripcions.

La visita al museu és una excel·lent oportunitat per, a més d’acostar-nos a la figura de Champollion, familiaritzar-nos amb la història dels sistemes d’escriptura, ja que el museu permet fer un passeig per sistemes d’escriptura diferents, exposant-nos com diferents comunitats van resoldre de forma diferent, d’acord amb els seus condicionants, la problemàtica de la comunicació.

El museu disposa una col·lecció important d’objectes classificats per àmbits que ens permetran transportar-nos a diferents espais i moments de la història de l’escriptura, des d’un llibre dels morts egipci, una tauleta d’escriptura pre-cuneiforme, un manuscrit en pergamí (bíblia de Paris) de 1230 o un escriptori portàtil del segle XVII.

Font: TripAdvisor

A l’exterior del museu, la deliciosa Plaça de les Escriptures, obra de Joseph Kosuth, que ha disposat al peu de la casa natal de Champollion una immensa llosa de granit negre (11 x 8 m), que reprodueix fidelment la pedra Rosetta, en un context que us seduirà i transportarà als moments en què va nàixer l’escriptura, aquesta gran invenció, que va facilitar la transmissió del coneixement i la comunicació