La qüestió de l’habitatge obrer

L’espai de vida, pròxim o a tocar del lloc de treball, té relació amb la història de l’urbanisme i del desenvolupament i la distribució dels espais. Havent-se tractat aquests temes en els col·loquis de Terrassa i Parla, aquest Congrés se centrarà, preferentment, en el tema dels poblats obrers caracteritzats per la seva mono-activitat, tant els recents com els d’antiga formació.

 

La periodització, la diversitat i les diferents modalitats de poblats obrers

La periodització d’aquesta temàtica s’inicia de forma precursora al segle XVIII i es perllonga al llarg de tot el segle XIX. És aleshores quan apareixen alguns models “estranys”, amb amos filantròpics, que no solucionen el problema de l’habitatge de forma global. Al final del segle XIX  apareixen els primers bancs immobiliaris, el concepte de ciutat-jardí i les seves primeres realitzacions, etc.

Després de la Primera Guerra Mundial, es decideix abordar directament la problemàtica social de l’habitatge: difusió de les ciutats i barriades obreres en els llocs afectats per la guerra, poblats ferroviaris, ciutats jardí. El paper de l’Estat ―a les democràcies, però també a la Rússia soviètica― i de les grans companyies privades és fonamental als països industrialitzats per arribar, ja ben entrat el segle XX, al punt que els pobles obrers i les ciutats fàbrica continuen existint, però qüestionats pel fet que, amb mitjans de transport actuals, poden estar separats del lloc de treball.

 

Morfologia i organització dels espais

Els estudis sobre aquesta temàtica mostren diferents models, constants i variants, que caldrà catalogar. Aquesta qüestió és primordial en el moment de decidir rehabilitacions i restauracions. Caldrà aprofundir, també, en el fet que és al segle XVIII quan apareixen i es creen diferents models d’organització dels espais i dels habitatges i, al segle XIX i sobretot al segle XX, quan es contempla una important exportació de models europeus als espais colonitzats o sota influència de països industrialitzats.

 

L’organització dels espais quotidians com a reflex de les condicions de treball

Els horaris, la disciplina, el ritme de treball, els sous, etc. marquen i determinen no solament els espais d’habitatge dels treballadors, sinó també els diferents espais destinats a les activitats fora dels horaris de treball. Cal estudiar també l’acollida del treball de les noies i el paper dels pensionats, edificats a tocar de la fàbrica i dirigits per religioses i clergues pagats pels mateixos empresaris.

En finalitzar aquest Congrés, es podrà posar en relleu l’evolució de les formes de l’habitatge obrer, la seva difusió amb l’expansió i la conquesta colonial del planeta al llarg del segle XIX, la seva dissolució dins el teixit global de l’habitatge i, al segle XX, l’aparició de situacions extremes i excepcionals (plataformes petrolieres, poblats obrers del petroli i el gas a Sibèria, etc.), arribant, amb la consolidació d’una societat plenament terciària, al fet que l’habitatge obrer perdi completament la seva fesomia distintiva.

 

Mediació i propostes patrimonials

L’estudi del patrimoni industrial no només permet abordar els problemes històrics amb una nova visió, sinó que també ha de conduir a la posada en valor de l’objecte estudiat, establir i analitzar criteris per a la inscripció i la protecció patrimonial, ja sigui com a Patrimoni Mundial,  dins d’una dimensió nacional o, fins i tot ―i no per això menys importants o interessants―, a nivell local, amb l’obertura al públic, possibilitats de nous usos i reutilitzacions, oferta turística diversificada, etc.

La dimensió patrimonial de l’habitatge obrer implica tot el conjunt del planeta. Es tracta de construccions sovint monumentals, a vegades faraòniques, on la banalitat de les construccions no ens ha de fer oblidar la importància social de les mateixes. Al costat dels casos europeus, més estudiats, encara ens queda enriquir la tipologia, inventariar les especificitats i els punts en comú, d’altres exemples universals. Els pobles obrers i les ciutats fàbrica són, de la mateixa manera que altres obres humanes ja valorades, exemples destacats del que pot arribar a produir la capacitat creadora de la humanitat.