Factor humà

La prevenció de riscos adquireix tot el seu sentit en situar com a centre de preocupació la seguretat i salut de les persones. I no solament considera a aquestes en la seva dimensió de víctimes d’accidents per propiciar el seu ensinistrament en l’evacuació i protecció en cas de sinistres, sinó també ho fa considerant-les subjectes actius, capaços de propiciar accidents per falta de coneixement, o per conductes negligents i temeràries en les seves comeses.

Aquest enfocament “personal” de gestió de la seguretat, s’ha vist complementat per nous models, fruit de la complexitat dels moderns sistemes d’explotació; parlem del model d’ “enginyeria”, provocat per una mala ergonomia que desajusta a l’ésser humà i la màquina, i del model “organitzatiu” lligat a la qualitat total, en el qual la cultura preventiva de tota l’organització resulta determinant.