La industrialització a Catalunya

Durant el segle XIX Catalunya va experimentar un procés d’industrialització, com en altres països europeus. La indústria tèxtil i el ferrocarril en van ser el motor.

Així les màquines i el vapor com a nova font d’energia, van anar substituint la feina manual. D’aquesta manera els tallers artesans i la producció domèstica deixaven pas a les fàbriques i les colònies industrials on s’hi concentraven els obrers i les obreres.

Les fàbriques de la indústria tèxtil catalana incorporaren les màquines que s’utilitzaven a Gran Bretanya i, especialment, la màquina de vapor alimentada amb carbó. Catalunya no disposava de jaciments de carbó prou productius ni de la qualitat necessària. Per això el carbó s’havia de portar de les conques mineres asturianes i també s’havia d’importar d’Anglaterra. Per aquest motiu moltes d’aquestes indústries es van establir prop del port de Barcelona, o a poblacions properes amb comunicació per ferrocarril.

  • Rutes marítimes del carbó
     
    Rutes marítimes del carbó
  • Port de Barcelona (Arxiu  mNACTEC)
     
    Port de Barcelona (Arxiu mNACTEC)

Les colònies industrials en canvi utilitzaven l’energia hidràulica que proporcionaven els rius; així no depenien del carbó i podien abaratir costos. Per això trobem colònies importants al llarg del riu Llobregat i del riu Ter.

La industrialització fabril va modificar la fesomia de la nostra ciutat, com a altres indrets de Catalunya: les xemeneies enlairant-se al cel en seran la imatge més característica, moltes de les quals encara es conserven avui en dia. El primer vapor de Terrassa, de la societat Galí i Vinyals, entrà en funcionament el 1833. El 1850 ja funcionaven sis vapors. D’aquí la necessitat del ferrocarril Barcelona-Terrassa, imprescindible per fer arribar el carbó a la ciutat. El ferrocarril va arribar a l’estació del Nord l’any 1856.

  • Tren de càrrega. Arxiu mNACTEC
     
    Tren de càrrega. Arxiu mNACTEC
  • Tren de passatgers. Arxiu mNACTEC
     
    Tren de passatgers. Arxiu mNACTEC

Amb la nova forma de producció de béns de consum també sorgiran amb força dues classes socials: la burgesia i el proletariat. La burgesia disposava dels recursos econòmics per a invertir en les noves fàbriques i els treballadors obtenien el salari a canvi del seu treball a la fàbrica. Aquesta organització social va comportar dos estils i nivells de vida molt diferents els quals van ser motiu d’enfrontaments i revoltes.

Les condicions de treball a les fàbriques eren molt dures. Les jornades laborals podien ser de 12 i 14 hores diàries tots els dies de la setmana i sense cap mena de dret laboral. No hi havia regulacions del treball ni contractes que protegissin les treballadores i els treballadors. Els salaris eren de misèria i a les fàbriques s’hi podien trobar treballant nenes i nens. Amb els anys, i després de no pocs conflictes, aquestes situacions es van anar reglamentant i millorant.

MNACTECDepartament d'Educació de la Generalitat de CatalunyaDepartament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la  Generalitat de CatalunyaUniversitat Politècnica de Catalunya Barcelona TechAPTC